Aquests darrers dies, l´activitat ha estat frenètica dins del cinema Las Vegas de Figueres. La setmana passada vam visitar-lo acompanyats de dues persones que hi van estar molt vinculades: Maria Quera, l´antiga taquillera de Las Vegas, i Laura Camprubí, filla del darrer exhibidor de la sala, Antoni Camprubí. Al seu costat, l´actual director Ricard Almazán. Plegats ho observaven amb sorpresa i admiració.
Maria Quera va treballar a l´antic Las Vegas durant trenta-cinc anys venent entrades en unes taquilles que, ara, ja són història. Les noves les trobarem a mitja escalinata, on hi havia l´antic guarda-roba i, possiblement, una habitació de la portera de l´immoble. Quera, que té 83 anys, va començar a treballar-hi el mateix any que es va obrir el cinema, el 1964, i allí va jubilar-se. Pocs mesos després, el cinema va abaixar la persiana. "Quan el veia tan abandonat, em feia tanta pena, perquè era com una part de mi mateixa", reconeix Quera que, fins i tot, quan Las Vegas ja havia tancat, molts cops avisava els propietaris quan veia una porta oberta perquè no s´hi colés ningú.
A Las Vegas, Maria Quera va viure molts moments bons com la primera pel·lícula que va veure i que, per cert, no li va agradar gens, 'Este perro mundo. Allí també hi va conèixer molta gent ja que, al llarg dels anys, hi va arribar a treballar molt de personal. Durant 'molt temps, a les taquilles havien arribat a ser fins a quatre noies. Ella, que ho compaginava amb altres feines, hi anava abans d´obrir "per separar les entrades encarregades" per als espectadors que no volien fer cua. Molts cops va ser testimoni de com s´omplia a vessar Las Vegas. Entre les projeccions més multitudinàries recorda Allò que el vent s´endugué, Titànic, El coloso en llamas, Tiburón, El exorcista o ET.
D´E.T. també se´n recorda en Quim Flores. La va veure assegut a l´escala del passadís perquè "no hi havia lloc i aleshores els seients eren numerats". Per a ell, Las Vegas era un lloc quotidià. El seu avi, el seu pare i el seu oncle hi havien treballat, a la sala de màquines, i ell ho va fer durant un any a la barra del bar de baix. Només tenia 15 anys i fou la seva primera feina. Recorda el senyor Juan, l´altre cambrer, que li va ensenyar l´ofici. Abans, però, acompanyava el pare entre setmana, quan duien les bobines de les pel·lícules. "Amb el meu cosí, corríem pel cinema com si fos casa nostra", apunta.
Moments memorables
Per al figuerenc José Luis Lorente també ho va ser durant dos anys i mig. Va entrar a treballar-hi d´operador de projeccions, tot compaginant-ho amb una altra feina en una fàbrica. "No en tenia ni idea, m´ho va recomanar un amic i l´encarregat em va agafar; anava molt de bòlit i no dormia gaire, però m´agradava molt el cinema i l´ambient era molt agradable", explica Lorente. La seva feina, que va aprendre del tècnic Casimiro Moreno, que feia més de vint anys que treballava en el cinema, era important: "havies de calibrar molt fi perquè qualsevol errada es veia a pantalla; els bucles havien de ser els correctes, perquè, si deixaves massa centímetres, trontollava, i, si el deixaves massa tibat, es podia trencar".
Lorente encara recorda els onze rotllos que els van enviar del Titànic i que van anar empalmant amb un "cel·lo molt potent i especial" per convertir-lo en un de sol. Allò que no oblidarà mai és la sessió que van rebre una xiulada "apoteòsica". Durant el procés d´empalmar, es van equivocar i van col·locar els fotogrames del revés. "Vam haver de desfer els rotllos i tornar els diners; vam treballar fins a les 4 de la matinada per refer-ho tot", rememora Lorente. Ell també recorda molta gent que va conèixer a Las Vegas com Àngel Carbó, responsable del bar, el seu pare, que havia estat encarregat, o la mare, que venia les xuxes.
Lorente, que té ara 65 anys, assegura estar molt content de veure que la sala torna a obrir. "Aquest cinema era una institució", sentencia. Al seu parer, tenir un cinema al centre de la ciutat "és ideal i crec que tindrà molt d´èxit". Per fer-ho possible, aquests dies es treballa a un ritme frenètic. Quan obri les portes, divendres, només funcionarà la sala gran. Les altres tres hauran d´esperar dues setmanes més. A partir d´aleshores, s´hi projectaran films d´estrena i d´autor.
