L'art empordanès està de dol. Aquest dissabte passat es va apagar una de les mirades més singulars i amb més profunditat i coherència que ha donat la creació contemporània a casa nostra els darrers anys. La desaparició del figuerenc Adrià Ciurana Geli, mort als 33 anys, ha suposat una forta sotragada dins el món artístic comarcal que, en bloc, ha mostrat la seva profunda tristesa. Aquest dimarts, a les 6 de la tarda, se li ret un comiat públic al Tanatori Vicens de Figueres i la biblioteca exhibeix catàlegs i llibres que l´artista va il·lustrar.

El crític d´art, Eudald Camps, confès ciuranista, considerava Ciurana "un dels millors artistes de Girona pel seu talent enorme". Al seu criteri, no hi havia cap dubte: "Ciurana era un ésser naturalment creatiu: no feia d´artista, era artista, havia de ser artista per força, no tenia alternativa". Potser, el fet de ser net de l´escriptora Maria Àngels Anglada també el va condicionar en aquest pensament. Ell, però, va emprendre un altre camí, no el literari, malgrat que sí que va establir lligams amb escriptors, com el seu bon amic i poeta Àngel Rodríguez de qui il·lustrà, tal qual com si fossin una segona pell, uns quants poemaris com 'Infraflor' (2011), 'L´hora Sororal' (2014) o 'Torxes' (2014).

Ciurana va estudiar batxillerat artístic a l´INS Alexandre Deulofeu de Figueres. Amb 18 anys ja va oferir un tastet d´allò que li bullia per dins formant part d´una exposició col·lectiva al Casal La Volta i, al cap de poc, en una individual al Cafè del Barri Vell, presentant una quinzena de teles del seu treball de recerca on l´artista s´analitzava a si mateix: mirant-se directament al mirall i observant l´inconscient. "El que et porta a crear és una necessitat de plasmar", afirmà aleshores.

Els anys següents, Ciurana es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona en l´especialitat de pintura. A poc a poc, el seu nom va anar apareixent més i més a la premsa en participar en exposicions individuals en espais com el Museu de l´Empordà i la galeria Ventós de Figueres; al Magik Centre d´Arts del Port de la Selva o la llibreria Vitel·la de l´Escala, que va inaugurar amb la mostra Si la claror dels ossos, el 2011. També en col·lectives, dialogant amb altres artistes, a la Fundació Tàpies; el Cercle Artístic Sant Lluc; el Centro Cultural Galileo de Madrid; el Centre Cultural La Mercè de Girona; la Casa Empordà de Figueres; el Mas d´en Dorra a Fortià o el Tint de Banyoles. Els reconeixements públics també van anar arribant amb premis i mencions com el Grand Prix de la Biennale Jeune Création Européenne de Montrouge (2013-2014) i el Premi Sala d´Art Jove (2013).

La proximitat amb el públic de la seva ciutat era evident. Havia impulsat exposicions, com ara De caps al nínxol, una mirada actual sobre la mort, al costat d´un altre artista figuerenc i bon amic, Jordi Mitjà, a la galeria Ventós. També, el 2015 va presentar, al Museu de l´Empordà, Hipnosi dins el cicle d´Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona. Aquí, Ciurana reflexionava, amb un afinat sentit de la ironia, sobre la societat de consum.

Fa just un any, Ciurana va reobrir el seu antic espai creatiu, el taller de Figueres batejat amb el nom d´Espaia, amb una mostra on presentava obra inèdita d´algunes col·leccions ja conegudes, Totxo dintre totxo (2014-2016). Era, novament, el retrobament amb la seva ciutat.

Entre les nombroses paraules de condol a la família que s´han llegit per la xarxa, ens quedem amb les de la galerista i artista Lola Ventós que esdevenen un resum d´un sentiment col·lectiu: "parlarem sempre de tu i la teva obra perdurarà per sempre més entre tots nosaltres". També destacar els mots de l'historiador de l'art Enric Tubert: Enyorarem la teva veu, sempre capaç de fer-nos adonar de la fragilitat de la bellesa, de la capacitat de reciclar allò que semblava esgotat i convertir-lo en art, de recordar-nos que la vida és un joc d'incerteses que penja d'un fil. Gràcies per tot el que ens has regalat".