Cuba i l'Empordà sempre han mantingut forts lligams. És ben conegut, per exemple, que els cadaquesencs emigraven a aquesta illa abans que aventurar-se terra ferma endins. Potser, per això, no ens estranya que cinc dels components del grup de rumba Bananna Beach hagin fet aquest viatge, ara amb un marcat component cultural, per acabar de donar forma al seu segon treball. El resultat ha estat una experiència musical i personal de la qual ja han penjat un tastet a les xarxes socials i que, reconeixen, marca "el final i el principi d'una època pel grup".
Bananna Beach va néixer a finals del 2009 de forma casual impulsada per les ganes de tocar de dos joves: Oriol Sarandonga i Adrià Medinilla. El primer lloc on van tocar, no ho oblida Sarandonga, va ser en un kebab de la plaça Catalunya de Figueres. D'aquell moment fins a l'actualitat, quan el grup l'integren una desena de persones i ja han fet centenars de bolos al costat de formacions com Muchachito, Obrint Pas o Xarango, ha passat una eternitat, però mantenen intacte les ganes d'experimentar, d'impregnar-se d'altres estils, d'altres mirades.
Així va ser com aquest novembre passat, i després de treballar intensament a l'estiu per autofinançar-se l'aventura, van arribar a l'Havana. Sarandonga ja havia estat a l'illa el setembre passat "per preparar-ho tot" i lligar col·laboracions amb altres músics. "Va ser fàcil que m'escoltessin, però tampoc ens garantien res; ens deien, veniu i ja tocareu", recorda. Malgrat tot, a l'hora de la veritat, a banda de les actuacions pactades, també van viure concerts inesperats i inoblidables a peu de carrer, com el primer dia de ser a Cuba, a l'emblemàtica Plaza Vieja i, dies més tard, a l'artístic Callejón de Hamel de l'Havana i a la Casa de la Trova de Viñales, entre altres. "Anàvem a impregnar-nos d'aquests ritmes llatins i la seva musicalitat que sempre hem admirat i el que hem fet, sobretot, és tocar, escoltar, ballar, passejar... va ser un non stop", afirma l'integrant de Bananna Beach.
De tot plegat, han sorgit col·laboracions molt interessants que es van enregistrar en un estudi molt precari, com molts dels que hi ha a l'Havana. Entre els artistes locals destaca la cantant cubana Yuni Goris Maldonado, "una de les millors veus de l'illa, actualment". Aquest contacte tan proper amb els músics locals, els ha permès copsar la precarietat del sector a Cuba. "Els músics estan molt valorats dins l'àmbit cultural, però a escala econòmica han de viure passant el barret pels bars on toquen", explica tot afegint que "els artistes potser es lleven a les vuit del matí i al final del dia han fet entre set o vuit bolos".
Sarandonga reconeix que des del primer moment es van sentir molt ben acollits, "com aquí quan tens a tota la teva gent davant; això ens va donar tranquil·litat i ens va fer pensar que podíem fer qualsevol cosa que ens proposéssim". També van viure multitud d'anècdotes sorprenents com ara testimoniar un ritual xamànic a la sortida d'una gravació. Fins i tot, van impartir un taller de rumba a l'escola José Martí de l'Havana. "Els vam dir que veníem de Barcelona, perquè érem allà i que fèiem rumba catalana", comenta el músic. Van cantar amb ells algunes cançons en català i, fins i tot, en aquest nou treball apareixeran alguns cors interpretats per aquests infants i en català.
Noves fusions
Per fer una mica de tastet de tot plegat, i en espera d'aquest segon disc que sortirà el mes de març i del qual encara no saben el nom, el grup ha penjat el teaser Cuba Experience a les xarxes i ja compta amb més de 12.000 reproduccions. Pròximament apareixeran nous vídeos sobre els dies intensos viscuts a l'illa. Allò que té molt clar Oriol Sarandonga és que van anar a Cuba amb un seguit de cançons quasi acabades sota el braç i que han tornat amb "un altre disc" enriquit amb aquells ritmes i amb nous instruments afegits a darrera hora. "Estem fent una fusió, experimentant", afirma convençut.
Tot plegat s'acabarà de coure a l'estudi que, des de fa un any, tenen a Sant Climent Sescebes, ubicat a l'antic estudi Ariadna Records. Disposar d'aquest espai els ha suposat un salt qualitatiu brutal respecte a les condicions que tenien fins aleshores, una petita barraqueta a Cabanes on quasi no cabien.
"Tenir aquest estudi ens permet treballar qualsevol hora del dia, som al centre del poble, és un lloc que estàvem esperant des de sempre i que ens fa sentir més valorats", reconeix Sarandonga, que afegeix que ara es troben en un moment important, essent més crítics amb el que fan i buscant nous sons en els directes per evitar "caure en la rutina".
"Seguim un curs natural, no hem buscat més que aprendre i ens hem anat adaptant al que arribava", comenta. Com ara, quan possiblement, i per primer cop, el grup obri les portes a intèrprets femenines.
