Arxivae destaca com a Document del Mes l´autorització original firmada per Maria Albert Albert, vídua Baró, natural i veïna de Cadaqués, a favor del seu fill, Àngel Baró Albert, de només 14 anys d´edat, per poder marxar a viure a la ciutat de Cienfuegos (Cuba). Va ser signada el 24 d´octubre de 1894 davant de l´alcalde, Nicolàs Alfaras, i el secretari, Sebastià Moret. Aquest document forma part d´un aplec d´una trentena d´autoritzacions fetes durant les dues últimes dècades del segle XIX de nois cadaquesencs que es desplaçaren a la illa caribenya en busca d´oportunitats que el seu lloc d´origen no oferia després de la plaga fil·loxèrica.

Segons explica l'arxivera Èrika Serna, de l'Arxiu Comarcal, els catalans van marxar a Amèrica per dues grans raons: per problemes econòmics o per intentar guanyar més diners per als seus negocis. Dels primers, la majoria procedien de zones rurals del país on va arribar la fil·loxera, i d'altres van fugir al nou continent per evitar fer el servei militar obligatori i haver d'anar a combatre a les guerres. Finalment, alguns emigrants van travessar l'Atlàntic perquè veien Amèrica com la terra de noves oportunitats i on podien aconseguir fortuna de manera ràpida i fàcil.

L'emigració catalana va ser una emigració en xarxa, és a dir, un desplaçament força organitzat i planificat. Rarament marxaven a l'aventura sinó que abans d'emprendre el viatge ja tenien el destí escollit i la feina força. Alguns emigrants van tornar a les seves poblacions d'origen amb grans fortunes i foren coneguts com Americanos o Indians. Es feien construir cases luxoses amb jardins exòtics, amb la presència de palmeres. Solien arribar ja grans i es casaven amb dones joves, a les quals prohibien tornar-se a casar per tal de mantenir la fortuna feta íntegra. A Cadaqués, hi ha l'exemple de la Casa Serinyana o la Casa Blaua, construïda el 1910.