El col·leccionista castelloní i llicenciat en estudis eclesiàstics, Lluís Cortada, ha fet cessió de sis pistoles i revòlvers d´època moderna i contemporània al Museu d´Història Medieval de Castelló d´Empúries. Dues d´aquestes peces històriques, les més antigues datades del segle XVIII i XIX, s´exposen ja a sala, mentre que la resta estan en dipòsit. Jordi Canet, director del centre museístic, ha valorat positivament aquesta cessió i en destaca "tant el valor històric com cultural de les peces" i, sobretot, el gest desinteressat.

L´interès de Cortada per les armes arrela en la infància, quan es llegien les historietes 'Hazañas bélicas' i veien films sobre l´Oest americà. La primera peça, la més antiga però també la més mal conservada, una pistola de ferro de finals del segle XVII o primera meitat del XVIII, la va trobar amb uns amics jugant a la Torre dels Carlins de Castelló fa uns seixanta anys. "Aleshores, la torre, per dins, era plena de runa i, tot gratant, la va trobar un amic", rememora Cortada, que ja no recorda si aquest li va regalar o li va vendre. La troballa va ser emocionant. Com també ho va ser, un temps més tard, trobar un revòlver del segle XX dins un pou d´aigua. "Quan el nivell baixava, jugàvem amb imans a veure què trèiem", recorda. No va ser del tot una sorpresa, ja que pel poble corria la veu que, després de la guerra, alguns veïns s´havien despès d´armes, per no comprometre´s. De fet, tenir-ne sense permís estava penat amb presó. Potser per això el seu pare va agafar-li una i li va regalar a un amic. "No estava d´acord amb la meva afició i crec que no les volia a casa, si estaven en bon estat", explica.

Venuda a pes

Una altra de les peces és una semiautomàtica que Cortada va comprar a un comerciant de ferralla a Figueres, als anys 60. "Segurament em va costar poc perquè aleshores encara no hi havia antiquaris i la venien a pes", comenta. Les altres pistoles donades són dues fouché tipus martell de ferro del segle XIX, probablement usades durant alguna de les guerres carlines o el Foc de Castelló de 1874, que va regalar-li el seu germà Pere, i una altra de semiautomàtica. "Que estiguin en el museu, té tot el sentit", reconeix Cortada tot afegint que tothom les podrà veure i no restaran tancades en un armari, com fins ara.