'Miscel·lànima per a tu' és un recull profund de poemes procedents del replec de l’ànima d’un esperit que ha despertat a la consciència. Així es presenta la nova publicació de Montserrat Cufí que persevera en l’art d’escriure, ara amb 29 poemes cuinats a foc lent, amb paciència i molta consciència, i “que evoquen i invoquen l’amor sincer per la Terra, pel país, per la llengua, per les tradicions, per les persones, per la vida”, tal com remarca Mar Casas en l’exordi que convida el lector a llegir una obra feta des del cor, des del ser i des del sentir. “Amb l’objectiu de compartir amb el lector un trosset d’eternitat”, confessa l’autora, el recull explica “la història d’una ànima que ha vingut a fer el bé, amb tota la càrrega que porta, amb les seves coses bones i dolentes”.
Després del primer poemari, 'Emporda, arrel de la meva vida' publicat el 2015, la poetessa Montserrat Cufí regala al lector la bellesa de l’ànima, la força de la terra, convertint sentiments en poesia, emocionant-se a través de les paraules a l’espera d’aconseguir el mateix efecte en el lector amb un llenguatge més elaborat que en el primer poemari.
En aquest segon recull, els poemes s’acompanyen de les il·lustracions creades per Elena Egido, que s’ha embriagat de la bellesa dels versos. Com a resultat, les imatges originals s’exposaran coincidint amb la presentació del llibre, aquest proper dia 16, a les 8 del vespre, a l’Espai Vida, a la Ronda de mossèn Cinto Verdaguer de Figueres. Cufí destaca com s’ha gestat el nou llibre. Si bé normalment l’autora deixa que la creació flueixi del seu interior, “en aquest cas vaig voler forçar al màxim el procés”. Durant un mes de la seva vida, entre el mes de febrer i març de l’any passat, l’autora es va endinsar en un viatge interior destinat únicament a generar poesia, una experiència vital que la va buidar per dins absolutament fins a assolir l’èxtasi: “experimentant l’eternitat, la plenitud de ser, sense cap interferència, fins que ja no podia sortir res més, cap més vers”. Un viatge acabat i 29 poemes escrits. El darrer poema es presenta en forma de haikus, petits tocs que parlen de confiança, amor, alegria llibertat i tants altres temes rellevants, com una mena de conclusió final. Cufí assenyala que hi ha una manera de llegir el poemari que és com ella el va fer: “començant i acabant sense parar per intentar experimentar una part del que jo vaig sentir, amb la mateixa intensitat, quan comencis no paris, viu el poemari en el moment present”. Un altre consell, apunta, “faig prevaler el so de la paraula perquè t’aporti aquella emoció i vibració, intenta buscar una imatge, un record, un sentiment, no busquis paraula per paraula què vol dir cada poema”.
Un préstec per a ser tornat
Per a Montserrat Cufí la poesia és paraula benintencionada que té la capacitat de guarir a través de la ressonància i de la vibració: “és l’emoció transformada en color que surt de l’ànima i arriba als cors, el tresor d’una consciència col·lectiva, un préstec per tornar a la humanitat”. “Se’ns ha donat la vida i la vida ho és tot, s’ha de ser agraït i hem de tornar aquest tot”, explica. Com escriu l’autora en el seu primer poemari, “la llavor tancada en si mateixa és avara”, i cadascú pot tornar el que rep, de la manera que esculli, “en el meu cas, ho faig a través de la poesia”.
La poetessa Montserrat Cufí ha rebut diferents premis, l’últim el 2017 quan la companyia literària La Ginesta d’Or li lliura el Premi Francesc Català per la trilogia Les tres veus de la creació.
Una obra a l’abast del col·lectiu amb dislèxia
Cufí publica amb lletra Century Gothic per facilitar la lectura a les persones amb dislèxia, i animar a llegir aquest col·lectiu, dins del qual s’identifica la mare de l’autora.
