Ja fa molt temps que des de Castelló d´Empúries són moltes les veus d´alarma que s´alcen al voltant de la Basílica. El seu estat de conservació és precari i necessita una restauració i rehabilitació urgent, en alguns casos, vital per la seva pervivència. El Bisbat de Girona, propietari del monument, ja té un expedient obert per tirar endavant el projecte, però aquest està frenat, ja que es desconeix com s´implicarà econòmicament la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, s´ha arribat a parlar que la restauració podria costar 1,5 milions d´euros i que podria iniciar-se la primavera vinent.
La restauració de la Basílica de Castelló, catalogada com un Bé Cultural d´Interès Nacional (BCIN) des del 1949, s´ha d´incloure dins el futur programa de restauració i millora Gòtic Obert, un conveni de col·laboració entre la Generalitat i l´Obra Social la Caixa, similar al que es va fer anys enrere per al romànic i del qual Castelló també se´n va beneficiar per preservar part de la seva muralla medieval. Aleshores va rebre 200.000 euros. Segons algunes fonts, la Basílica encapçala la llista de monuments gòtics a ser restaurats i la idea és fer-ho de forma completa, tot abordant els contraforts, la portalada, els vitralls, les col·leccions pictòriques de la Capella de la Sang, entre altres. Això no sorprèn tenint en compte que és, després de la Catedral de Girona, l´església gòtica més important de les comarques gironines.
Una de les darreres accions que s´han dut a terme en el monument ha estat la sostracció d´unes figueres, així com altra vegetació, que havien crescut en els murs exteriors de l´absis i que amenaçaven perillosament un contrafort i algunes gàrgoles del monument. Aquesta acció, que ha estat supervisada per l´empresa gestora del monument, l´Ajuntament i el Bisbat de Girona, l´ha dut a terme una empresa especialitzada en treballs verticals. Cal dir que aquestes figueres ja s´havien detectat l´agost del 2016. Aleshores, l´Ajuntament inicià les passes per buscar una solució però quan ja tenien pressupostos d´empreses van saber que el mateix Bisbat ja engegava els treballs. Malgrat tot, la retirada ha arribat ara, quasi un any i mig més tard.
La fragilitat del monument també s´ha copsat en altres aspectes com ara despreniments de pedres de la façana. De fet, no és estrany que els responsables de manteniment, que fan neteges regulars dels teulats per eliminar les restes que deixen els ocells, en trobin de tant en tant.
Greus patologies estructurals
Que fa temps que se´n parla, de la restauració, resta provat també per escrit. L´any 2013, l´arqueòleg Joaquim Tremoleda i el catedràtic Jordi Pla feien palesa la seva preocupació per l´estat del monument en el llibre La basílica de la llum. "La basílica pateix greus patologies estructurals que darrerament s´han fet més acusades (esquerdes, desnivellaments) i que afecten el campanar, les cobertes de la teulada i alguns arcs torals. La situació, a parer dels tècnics, és molt delicada". Segons ells, "no volem imaginar que, ara que encara hi som a temps, ens deixéssim portar per una temerària dilació de conseqüències irreparables. Cal actuar de seguida ajuntant i coordinant tots els mecanismes de les institucions per estar a l´alçada d´una situació que ho requereix de totes totes".
