"Soc una dona lliure i rebel, canosa, insegura, inquiet metrònom de tempestes, una lupa per no deixar escapar cap detall, impulsos actius a les artèries, nervis de silicona; soc, tanmateix com tothom, temps i espai". Així s´autodefiní Renata-Laura Portet (1927) el passat 29 de novembre durant la presentació de l´assaig sobre el seu corpus poètic realitzat per la filòloga figuerenca Carme Pagès. La sala d´actes de la biblioteca figuerenca, plena a vessar, va emmudir escoltant les seves paraules sàvies, belles i corprenedores sobre la vida i l´existència.

Previ al moment en què Portet prengué la paraula, Pagès va revelar el dia que va conèixer la poeta rossellonesa, durant uns premis Sant Jordi a Perpinyà, i es va deixar seduir "pel seu embriagador caràcter i una eloqüència irresistible". També va desgranar el contingut de Renada-Laura Portet: la seva essència, editat per Emboscall, on el lector s´endinsa per una "poesia atrevida, despreocupada, que juga amb la forma i que no resta densitat al conjunt".

Portet es va emocionar assegurant que intuïa que aquella podria ser la seva darrera visita a Figueres. "Per mi totes les terres que porten el nom ben arreladament català, són pàtria meva; la terra dels pares és la pàtria i és una joia que no us podeu ni imaginar, gràcies per ser aquí", agraí. No va faltar un record per la seva àvia, nascuda a la falda del Canigó, de qui, va dir, "era tota poesia" enfront del pragmatisme de la seva mare. Ella es va confessar una persona apassionada. "Els apassionats sovint es tornen bojos, i jo, pitjor, també soc sentimental".

Durant la vetllada, els assistents van gaudir del plaer d´escoltar la poesia de Portet, també recitada, en un moment donat, per ella mateixa. Concretament va recitar "el meu primer poema bo" escrit "durant una lluna plena de setembre", 'Si sabies amor', amb el qual va guanyar una Flor Natural. La poeta va revelar el seu secret a l´hora d´escriure: "quan tens el primer vers, ja tens el poema, la peça es fa sola, aquesta és la màgia" de la poesia.

Carme Pagès convidà a llegir la poesia de Portet: "en ella hi trobarem el secret, tot el que no es pot dir amb la veu, però que és la veritat; ella ha escrit els seus silencis vitals, purament la seva essència".