Un Pòdium Irrepetible 2 s´adreça a nens a partir de 10 anys, tot abordant temes com l´esport, els valors, l´amistat, l´amor i la discapacitat que atrauran fins i tot el públic més adult. El llibre publicat per Editorial Gregal incorpora esports adaptats per aprofundir en les relacions humanes i en la superació personal. Es presenta aquest pròxim 15 de desembre a Figueres amb una xerrada sobre la discapacitat i la presència de dos adolescents esportistes que fan patinatge artístic i que surten al llibre. Montse Buñuel és l'autora de les il·lustracions.

La segona part del Pòdium Irrepetible, què pretén?

Aquesta segona història és la continuació del primer llibre, el format és el mateix. Inclou deu capítols, a cada un hi ha un esport i cada esport està relacionat amb un valor. La història d´amor també continua amb els dos protagonistes l´Eric i la Martina que hauran de trobar la manera de resoldre els petits conflictes que sorgeixin en la seva relació. El que he afegit en aquesta segona part de nou és la discapacitat.

L´esport és l´excusa per parlar àmpliament de les relacions humanes?

En els dos llibres, l´esport és l´excusa perfecta per parlar de valors, d´experiències, de relacions, però aquí és més accentuat pel fet d´haver afegit el plus de la discapacitat que marca la diferència i que em permetia abordar aquesta part més humana. Hi ha tres capítols on els esportistes que l´Eric i la Martina coneixeran tenen alguna discapacitat: l´autisme, la paràlisi cerebral i la ceguesa. En trobar-se amb l´autisme, una mica per casualitat, a la Martina se li remouran moltes coses, s´estableix un paral·lelisme amb la seva història d´amor i decidiran incloure l´esport adaptat en el treball que estan realitzant sobre els esports.

Quins són els valors humans que ha ressaltat a partir d´aquestes discapacitats?

La Martina no és gaire hàbil, però intenta aprendre i introduir-se en cada esport. Quan coneix, per exemple, una noia que és cega i esquia sense deixar que la discapacitat la limiti, ella veu que potser ha d´aprendre molt d´aquest personatge, ja que tot i el seu handicap segueix endavant. La relació de l´esquiadora i el seu guia és de màxima confiança i respecte, ella està en les seves mans i això em permet parlar dels valors de respecte, confiança, complicitat, pensar un en l´altre. En cada cas és diferent, però sempre em focalitzo més en la part humana, el rendiment queda en un segon pla.

Aquests esports amb discapacitat de quina manera connecten amb la història d´amor?

La història d´amor evoluciona fins a un cert punt en el primer llibre i en aquesta segona història apareixen els primers conflictes i malentesos del dia a dia. Les experiències que tenen amb els esportistes fan reflexionar l´Eric i la Martina. Quan veuen que al nen autista li costa molt relacionar-se amb les persones, que viu en el seu món, i veuen com gràcies a l´hípica i al cavall és capaç d´obrir-se una mica més amb el món extern, això els permet avançar en la seva relació. Les trobades amb els esportistes amb discapacitat són punts d´inflexió relacionats amb la història d´amor, perquè són les que toquen més el cor i els fan veure la part humana de la vida.

Inculcar que els nois practiquin esport, és l´altre missatge important?

Els dos protagonistes no són precisament esportistes, ella no és gaire hàbil i ell només practica de tant en tant. D´aquesta manera tinc la part dels que són esportistes amb els quals no practiquen perquè, de mica en mica, sentin la satisfacció personal que et pot donar assolir un repte o aconseguir una cosa de la qual no et veus capaç. A la Martina, li passa constantment, que no es veu capaç, per exemple amb l´escalada, però a poc a poc van descobrint un món nou, es relacionen amb gent diferent i coneixen nous col·lectius. La gràcia és donar a conèixer varietat d´esports i també de minoritaris. En aquest llibre surt l´aikido, un esport menys conegut, l´esquí de fons, altres com el patinatge artístic, el bàsquet en cadires de rodes, l´equitació, el piragüisme, l´escalada, el windsurf, que també és un esport minoritari, la natació sincronitzada i el tenis.

La seva relació amb l´esport d´alt nivell determina el tema dels llibres...

Mai havia pretès relacionar els dos mons meus: l´escriptura i l´esport, però vincular-los m´ha resultat molt fàcil amb tantes experiències esportives. L´esport forma part de la meva vida, m´aporta una pila de coses, però ja no busco cap rendiment, ara és com cultural. A través de l´esport, et sents vàlid, quan el practiques et puja molt l´autoestima, aprens a conèixer-te a tu mateix, a gestionar els dies bons i els dolents. Moltes coses que traspasses a la vida diària, tens experiències que t´omplen a tots nivells. Quan faig esport, tinc més lucidesa que quan no en faig. L´esport és terapèutic, et fa relativitzar els problemes i això ajuda molt en el dia a dia, et fa centrar en el moment present, sobretot quan fas esports de relatiu risc, que no són tan mecànics.

Continua vinculada a l´esport d´elit?

Tutoritzo esportistes d´alt nivell que estudien a la UOC per ajudar-los a compaginar estudis i esport, donar-los facilitats perquè no deixin d´estudiar. Fins ara m´he dedicat a les traduccions tècniques i ara em vull dedicar a la docència i treballar amb adolescents.