Carles de Camps i d´Olzinelles (Figueres, 1860 - Sant Sebastià, 1939), segon marquès de Camps, fou terratinent i polític però també escriptor i articulista. Entre les seves creacions literàries destaca el volum de contes 'Del meu çarró' (1912), 'Toia virolada' (1915) i 'Caceres i caçaires' (1917). També és l´autor de la novel·la 'Floren' (1923) tot i que prèviament va publicar 'Cortal Marí' (1921). Aquest darrer volum, una novel·la breu amarada de costumisme, determinisme i aventura, ambientada en un cortal de Castelló d´Empúries i a Figueres, és recuperada ara per Brau en una edició revisada i actualitzada pel filòleg David Guixeras, qui s´ha encarregat també d´una introducció que ajuda a contextualitzar al personatge i a l´obra tractada.

Guixeras explica com Carles de Camps es serví exclussivament del català per escriure les obres de ficció. Concretament 'Cortal Marí' va ser el catorzè títol de Biblioteca Catalana, una col·lecció de referència on, més tard, també es publicarien 'La punyalada' de Marià Vayreda i 'Primeries' de Josep Carner. "El lector hi podia trobar un argument costumista, amb personatges que beuen tant del determinisme d´un Narcís Oller com de l´exotisme aventurer i aristocràtic, rebaixat a petites dosis, d´un Emilio Salgari o un Alexandre Dumas", comenta Guixeras, qui per apropar la novel·la al lector actual ha buscat "l´equilibri necessari entre l´adaptació ortotipogràfica i el respecte per les característiques morfològiques, sintàctiques i lèxiques de l´autor".

Guixeras argüeix que en llegir 'Cortal Marí', el lector pot copsar certes proximitats amb altres escriptors catalans com Joan Maragall, Fages de Climent, Josep Pous i Pagès, Víctor Català i Carles Bosch de la Trinxeria. Malgrat tot, Guixeras no creu que "imités conscientment cap autor ni es deixés enlluernar per cap moda literària".