“Ja en el llarg viatge que emprèn Ulisses cap a Ítaca, l’Odissea d’Homer ens ensenya què hauríem de fer davant el pelegrinatge que milers de persones han emprès per a escapar de la desolació de la guerra” explica l’humorista gràfic Joan Antoni Poch (Girona, 1958) referint-se a un dels missatges que acompanyen l’exposició 'L’Europa de les portes tancades'. Una exposició de seixanta-vuit dibuixos d’en JAP sobre la immigració (que no són per fer riure), que s’acaba d’inaugurar a la seu de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes. Es tracta d’un recull d’il·lustracions fetes per Jap, publicades a El Punt Avui al llarg dels darrers setze anys, i seleccionades pel mateix autor, que vol denunciar l’actitud d’Europa davant la situació de les persones que es veuen obligades a fugir, per les raons que sigui, del seu país.
Els seixanta-vuit dibuixos posen de manifest les contradiccions de la Unió Europea davant el fenomen creixent de la immigració i dels refugiats; recorden de manera dolorosa la tragèdia, la mort i l’oblit que representa aquesta fugida obligada; i posen el dit a la nafra de la hipocresia dels governs europeus, del capitalisme i del comerç d’armes, tot buscant la reflexió de l’espectador: “l'actitud tancada d’Europa envers els refugiats sirians, ens mostra una Europa que no reconeix ni els refugiats ni tampoc a nosaltres”, destaca en relació amb el que està passant al nostre país.
A Figueres, a la primavera
La mostra, amb vocació itinerant, restarà oberta fins a finals d’any a Girona i després visitarà localitats com ara Arbúcies, Palafrugell i Figueres la primavera vinent, amb el suport de la Coordinadora d’ONG de les comarques gironines. La tria dels dibuixos la va fer el mateix autor: “En podrien haver-hi moltíssims més i d’èpoques anteriors, el que indica que aquesta és una problemàtica que s’eternitza” i que en els últims anys no ha variat, sinó que deixa ja xifres esfereïdores: “Fins al 2016 van morir 3.498 sirians a la Mediterrània, 423 eren nens.” O El mes de juny de
2017, Espanya ha acollit 1.983 refugiats; S’havia compromès a acollir-ne 17.337. Això es pot llegir als plafons juntament amb algunes cites i testimonis de refugiats, que acompanyen la mostra. L’exposició ha estat comissariada per la filla del dibuixant, Clara Poch, que s’ha encarregat dels plafons de color blau i blanc, com el cel i el mar “d’aquesta Mediterrània que ara ens separa”. Entre aquesta informació complementària, els originals d’en Jap apareixen tal com van ser publicats al diari -només n’ha acolorit alguns que inicialment eren en blanc i negre-, sense datació ni cap ordre cronològic.
En tots ells, l’actitud d’una Europa intransigent, el racisme, l’auge de la ultradreta o la immigració són els temes recurrents. Jap reconeix que és un tema difícil d’abordar “pel rerefons de drama, tragèdia i mort” i explica que quan fas un acudit “denuncies la tragèdia, no es fa broma”, apunta el dibuixant referint-se a una antiga cita que resumeix a la perfecció la intenció del seu treball: “Rient canviem els costums”.
