Cada vegada són més les persones fascinades pels ocells. Per Carlos Alvarez-Cros (Sant Feliu de Guíxols, 1954), biòleg de formació i gran afeccionat a l´ornitologia, la raó principal és que "és la gran porta d´entrada a la natura". Per a tota aquesta gent, però també per als que desconeixen totalment aquest món, Alvarez-Cros juntament amb l´agent rural i fotògraf de natura Fran Trabalon (Barcelona, 1972) han elaborat la 'Guia de camp dels ocells de Catalunya' presentada fa poc a Castelló d´Empúries. Editat per Omega, aquest volum, de més de 700 pàgines i unes 1.800 fotografies, és la primera guia fotogràfica d´ocells de Catalunya feta per dos autors catalans. "Volíem seduir la gent, engrescar tant als afeccionats com els que comencen i crec que ho hem aconseguit", diu Alvarez-Cros.
La feina dels dos autors ha estat ingent. La tasca s´inicià el setembre del 2012 quan Trabalon va proposar-li, a Alvarez-Cros, fer plegats aquesta guia. "Em va dir que tenia fotografiades totes les espècies de Catalunya, però que necessitava algú per als textos", recorda. Així es van posar a treballar. Al cap d´un any i mig, va caldre, però, modificar certs punts, sobretot quan es van adonar que les descripcions últimes d´ocells eren molt més extenses que les primeres. "Calia donar homogeneïtat", justifica Alvarez-Cros, que es va prendre aquest repte com un parèntesi ja que, aleshores, estava superant una malaltia i la guia va ser "com una desconnexió de mals pensaments". El llarg període de treball els va obligar a tenir en compte també les darreres descobertes i a incloure espècies que ja no estaven presents en el territori des de feina dècades, però que darrerament s´han vist de nou. És el cas de l´alosa bacuda. "L´escenari és sempre dinàmic i canviant i afavoreix unes espècies en detriment d´altres", reflexiona Alvarez-Cros. De fet, quelcom que es copsa és que està creixent molt la massa forestal en detriment de la de conreu.
La fotografia té una importància vital en aquesta guia. Els millors llibres d´ocells incloïen, fins ara, bàsicament il·lustracions. L´ús de les tècniques digitals en fotografia ha abaratit els processos i ha ajudat els fotògrafs de natura. Malgrat tot, però, Fran Trabalon ha aconseguit allò inimaginable: fotografiar 336 espècies presents al Principat. Ho ha fet en diferents èpoques de l´any, mascles, femelles, en vol, i també els diferents plomatges. Aconseguir-ho no ha estat una feina de dos dies. "Jo vinc de l´època de les diapositives i ja, el 2005, amb les primeres càmeres digitals, vaig incrementar la meva col·lecció d´imatges", explica. La majoria d´imatges que ha captat són fetes a Catalunya, però algunes d´elles, com la de la calàbria agulla, molt escassa a la badia de Roses a l´hivern, o la del cabussó coll-roig nupcial, l´ha obligat a desplaçar-se, en aquest cas, fins a Finlàndia. "Avui dia, la fotografia de fauna s´ha popularitzat molt i, fins i tot, hi ha gent que es comença a aficionar a l´observació de la natura començant a fotografiar aus i animals d´altres grups que desconeixen", comenta, tot afegint que alguns d´aquests "es converteixen en bons coneixedors de la natura". Això no és el que ells van viure. "Nosaltres coneixíem les aus i els animals i després aconseguíem equips fotogràfics per documentar aspectes biològics o plasmar la bellesa de la natura des d´una perspectiva més creativa", explica Trabalon, per a qui la fotografia de natura és "l´intent de realització d´un desig, el fet de retenir una imatge momentània que es vol immortalitzar, cosa molt difícil però no impossible, d´acostar-se a aquest ideal".
La guia té altres particularitats. Per una banda, inclou tots els noms dels ocells en llatí i com es pronuncien. Per altra, especifica l´edat màxima registrada de vida de cada espècie. Alvarez-Cros apunta que no es tracta ni de l´esperança de vida ni de l´edat màxima real que pot assolir aquella espècie. "En espècies anellades o molt marcades, s´aproxima a l´edat mitjana", afegeix. També inclou uns gràfics innovadors de fenologia i abundància, fets per ell mateix, en escala logarítmica perquè representin tant espècies amb poca població com amb milions d´exemplars. Són gràfics "molt intuïtius" que permeten una primera aproximació ràpida.
Quelcom singular també és la inclusió d´un apartat de notes diverses per explicar el significat de l´origen dels noms, tant catalans com científics. Es compilen també noms populars catalans. Aquí, el lector es pot trobar des d´una poesia fins a una endevinalla. La guia es clou amb un glossari on destaca, com a raresa, l´argot que usen els ornitòlegs afeccionats.
