La galeria Horizon de Colera ha complert, aquest estiu, vint-i-cinc anys. Els seus impulsors, la galerista Silvy Wittevrongel i l´artista Ralph Bernabei se senten molt agraïts per tot el que han rebut aquest temps, una calidesa humana que encara els empeny a seguir endavant. Fa quasi trenta anys que viuen plegats a l´Empordà, on han fet possible aquest projecte artístic i han construït la seva llar. En aquesta entrevista ens en parlen una mica.

Vint-i-cinc anys d´una galeria a Colera. És un miracle?

Silvy W.: Sí que ho és, perquè és molt treball, estimació i ens agrada seguir.

Segueixen per tossuderia?

Ralph B.: Vivim un moment curiós del món, de l´art, però hem fet el nostre canvi i aquest estiu les exposicions han estat espectaculars. Som molt exigents i estem molt contents de mantenir el nivell perquè és el que sempre ens preocupa. El que veiem és que no hi ha fronteres, tenim artistes d´arreu.

S. W.: No és una galeria local.

Després de vint-i-cinc anys, costa més tirar endavant? És una altra manera de treballar?

R. B.: L´espai físic és important per a nosaltres, per tenir el tracte humà amb la gent però, per altra banda, avui en dia el món és més gran que mai. Tenim relació tant amb artistes com amb clients de tot arreu. No depèn de qui entra del carrer amb interès per l´exposició. Els mitjans actuals ajuden a treballar a tot arreu. Nosaltres dos som estrangers, vivim en un tercer país i, és clar, cada dia parlem anglès, català, castellà, francès, i tota aquesta barreja ens enriqueix molt i, a vegades, estem aquí només físicament. Perquè la galeria sobrevisqui, és l´única manera. Estem oberts al món.

Quan viatgen, Horizon sempre va amb vostès, però vostès també han dut el món a Colera.

R. B.: A vegades, un està baix de moral però, després, cal dir que hi ha molta gent que ens ha apreciat molt. Algú deia que la muntanya es veu més clara des del pla. I això és molt d´agrair quan t´elogien el que has construït. A Colera, mai hi havia hagut una galeria, i quan Horizon no hi sigui, dubto que n´hi hagi una altra. Estem contents amb el que hem aconseguit, és un plus.

S. W.: És un mèrit la gent que s´ha desplaçat fins aquí per venir a la galeria. Estem molt agraïts.

Davant el panorama artístic actual, és un repte per a vostès planificar cada temporada?

R. B.: Sempre hem escollit i exposat allò que ens agrada. Sobreviure, en aquest context, és extra agraït. La nostra selecció ha estat personal sempre, no per criteris de mercats o possibilitats. És com les col·leccions privades del món.

Quin és el gust Horizon?

R.B.: A vegades no hi ha paraules per explicar-ho. Sílvia sempre ha dit que són obres que parlen.

S. W.: Quan visito un artista, de seguida noto alguna cosa, la seva obra em parla. Si no tinc aquesta sensació, no puc.

R. B.: I parla de l´art i no de l´artista.

Ralhp Bernabei és l´artista i Silvy Wittevrongel, la galerista. Ha estat una bona combinació?

S. W.: Som un còctel interessant.

R. B.: Hem tingut química i el més important és que el projecte segueix positiu.

Com veuen el futur? Aquest 25 + 1.

R. B.: Vint-i-cinc més no arribarem (riu). Ara serà un a un, però continuarem. És part de la vida i encara donarem guer­ra, encara sembrarem una mica uns anys més. Pensem, però, que cal fer uns petits canvis, també per nosaltres, sentir l´energia d´un projecte nou. Ara també traiem un nou número de la publicació 'Outer Horizons'.

Outer Horizons és una peça d´art més.

R.B.: Implica molt d´esforç però ens va bé. Quan ens movem pel món és com tenir un altre passaport.

S. W.: Té molta sortida. Va ser un projecte lent, però també ho hem aconseguit.

Ralph, per a vostè, Horizon ha estat el seu espai de creació i també d´exposició.

R. B.: Això crec que també ha estat un plus i ha marcat la diferència respecte altres galeries. Tenir la veu d´un artista dins. I de galeries així ja en queden poques.