El nucli antic d´Avinyonet de Puigventós viu un procés de canvi profund. Les excavacions arqueològiques dutes a terme el mes de juny passat, arran del projecte de consolidació de l´edifici del castell de la Comanda Hospitalària, han posat al descobert el fossat de l´església fortificada (1416). Després d´aquests treballs, està previst que el gener vinent s´iniciï la segona fase del projecte, l´objectiu final del qual és que aquest conjunt monumental s´integri dins la vida quotidiana del poble i permeti conèixer millor el seu passat. Ho farà donant acollida a un Centre d´Interpretació de la rica història cultural d´Avinyonet.

Els treballs es van iniciar l´any passat enderrocant els elements recents que distorsionaven la façana sud de l´edifici de la Comanda. Tot seguit, des del Servei de Monuments de la Diputació de Girona, que subvenciona la gran part dels treballs, es va impulsar la campanya arqueològica liderada per Anna Maria Puig que permeté obrir el fossat que defensava l´església i conèixer noves dades de l´edifici original. Aquesta campanya ha determinat que el fossat de l´església anava per la banda est, feia 3 metres d´amplada i que, segons Puig, "donaria la volta a tota l´església amb continuació en el carrer dels Fossos". El fossat s´hauria construït al segle XV i hauria obligat el comanador a fer reformes importants en la Comanda i a reconstruir murs de tancament entre la Comanda i l´església. El fossat, finalment, s´hauria amortitzat, és a dir, es va colgar de terra, a mitjan segle XVII. Aquest fet hauria coincidit, a parer de Puig, amb un canvi d´ubicació de la portalada de l´església cap a l´est. "Tot això va ser possible pels usos que tenia aleshores la Comanda", diu Puig.

Tot cercant l´edifici antic

Els especialistes tenien, fins ara, poques dades sobre el castell de la Comanda, vinculada als se­nyors d´Avinyó ja des del segle XI. Els arqueòlegs han pogut començar a investigar-lo des de la segona meitat del segle XIII, quan fou entregat a l´ordre de l´Hospital. "Fins ara es deia que la Comanda era un edifici de planta rectangular, fet amb pedres grans, carejades, del qual només en queda un trosset perquè en construir l´església (segle XV) en van enderrocar una part", comenta Puig. En aquest sentit, cal dir que la façana nord es va eliminar i la sud es va desfigurar amb construccions posteriors. Per tant, la idea dels arquitectes era trobar les dimensions originals i dibuixar-lo en el paviment de la plaça nova. Els arqueòlegs, però, no han pogut localitzar aquell edifici antic perquè les restes "estaven molt arrasades".

Malgrat tot, la campanya ha suposat un pas endavant dins l´estudi d´aquest conjunt. "És una zona arqueològica molt rica que segueix donant pistes, malgrat haver estat modificada, del que pot haver estat. És el nucli altmedieval més antic de la població i encara queda molt per mirar", afirma l´arqueòloga Anna Maria Puig, que preveu alguna futura intervenció, però de petita escala. En aquest sentit, ja s´ha confirmat que a principis del gener del 2018 els treballs continuïn. La idea és deixar a la vista el fossat, l´escarpa de les parets de l´església fortificada i la paret de la contraescarpa del fossat. També s´arranjarà el pas cap al portal d´accés al jardí, tot intentant recuperar el pas que el comanador es va veure obligat a deixar per tal que els veïns poguessin accedir a l´església per la portella.

Sobre el tema, l'alcaldessa, Júlia Gil, ha explicat alguns detalls del projecte.

Eren unes obres necessàries?

Sí, perquè estava molt malmès a partir del fet d´anar posant pedaços, que no tenien res a veure amb l´època. Eren uns afegits que volíem solucionar, d´entrada, a banda de l´interior on volem unes sales diàfanes per fer-hi un Centre d´Interpretació de la històrica cultural d´Avinyonet.

Molta història per explicar i molt desconeguda també.

Aquesta és la finalitat, doncs, donar a conèixer tota la seva extensa història cultural.

Aquest estiu es va fer una visita d´obres oberta als veïns.

Sí, va servir per explicar-los el que s´estava fent, què s´havia trobat i com es pensava continuar. Ens van acompanyar el cap del Servei del Pla de Monuments i l´arqueòloga que porta el projecte. La gent es va sorprendre també perquè suposa un canvi radical a la plaça. Quan estigui conclòs quedarà molt bé. Ara fa de mal dir, perquè sobre plànols és difícil fer veure el resultat final.

Tot plegat permet una dignificació d´aquest espai.

Jo crec que dignificar no seria la paraula, jo diria més que es tracta de donar-li el valor històric i cultural que, fins ara, no es veia. És aquest el concepte.

Amb la segona fase, es conclouran els treballs?

No ho sabem. La primera havia de ser una cosa i ens ha portat una altra. Arqueològicament és imprevisible tenint en compte la història d´aquest espai. I és difícil sense estar documentat abans.