Figueres

Vicky Peña: 'Podem autoenganyar-nos per diners, portant la moral molt al límit'

'La visita de la vella dama' posa al descobert la hipocresia de les societats, al Teatre Jardí

13.10.2017 | 09:14
Actors i titelles protagonitzen el clàssic de Dürrenmatt

Vicky Peña és Clara, la multimilionària que torna al seu poble natal disposada a enfrontar-se el passat. Farrés Brothers i cia compleix 15 anys i ho celebra vestint-se de gala amb La visita de la vella dama, un clàssic del segle XX, de Friedrich Dürrenmatt. L´obra s´estrena el dia 11 a Salt i arriba aquest divendres al Teatre Jardí. Una comèdia dramàtica per dur a la reflexió. Clara Zachanassian proposarà un "curiós" intercanvi als seus habitants, protagonitzats per una pila de titelles de mida humana.

Com li arriba aquest projecte a les mans?

La companyia Farrés Brothers volia celebrar 15 anys fent un muntatge diferent del que fan habitualment. Ells gairebé sempre fan obres de creació pròpia i aquest cop s´havien proposat fer un text major, d´un autor dramàtic com és Friedrich Dürrenmatt, La visita de la vella dama i em van proposar protagonitzar-lo. M´agrada molt aquesta obra, mai havia pensat de fer-la jo i em va fer molta il·lusió. Quan em van dir que el personatge masculí seria Xavier Capdet també em va fer una il·lusió molt gran, perquè ja he treballat amb ell.

Un personatge difícil, com l´ha treballat?

És un paper difícil, l´obra en si té molta complexitat, surten molts personatges. Jordi Palet, com a director, ha fet una adaptació dramàtica i alguns personatges han desaparegut, molt pocs, perquè és tot un poble. L´obra parla de la visita de la vella dama a un poble, el seu. Havia marxat, embarassada i refusada per tothom, perquè el responsable no en va acceptar la paternitat. Ella torna i els protagonistes són tots els veïns. La complexitat rau també en el fet que la meva interlocució no és directament a actors que interpreten els personatges, sinó que és a titelles. Donar coherència al llenguatge corporal de la interpretació habitual, entrar en aquest codi diferent i mantenir el to–és una obra molt extremada, té un punt de farsa i alhora és molt poètica– és el que ha estat més complex i diferent. Molt poc habitual i molt excitant i nou, he après molt d´un llenguatge diferent per a mi.

La protagonista es mou per la venjança, de quins temes parla, l´obra?

L´anècdota de la venjança és gairebé un pretext per plantejar un dilema moral d´una altra natura: la capacitat de les societats i de les persones individualment i col·lectivament per fer servir la hipocresia, per autoconvèncer-se de determinades qüestions, que es poden intercanviar valors morals per comoditats econòmiques. És una obra que entra en la hipocresia, la conveniència, l´autoengany, de com ens poden comprar per aconseguir coses i de com nosaltres podem convèncer-nos, a nosaltres mateixos, que estem fent coses ben fetes portant la moral molt al límit. En el cas d´ella, està clar quina mena de persona és i la seva conducta és rebutjable, però Dürrenmatt posa el dit a l´ull en la societat, en les seves febleses morals i en la hipocresia.

Té altres projectes ara?

Estic molt ficada de cap a peus en aquest projecte, s´estrena dimecres i tinc altres coses puntuals, una petita intervenció en una pel·lícula: Set motius per fugir de la societat; prendré part en un muntatge d´òpera a Sevilla al desembre i tinc pendent que passin per TV3 La vida privada de Sagar­ra que va dirigir Sílvia Munt.

És en teatre on se sent especialment còmoda?

M´agrada treballar en tots els mitjans, però és cert que el teatre permet una construcció del personatge, de les relacions i de l´escena més completa. Tens més temps de madurar el procés i després hi ha el contacte final amb el públic, que és una cosa extraordinària, em produeix més plenitud. El teatre per a mi és la disciplina més ampla, més complexa, més satisfactòria i on em trobo millor.SÒ

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema