"La depressió i la malenconia són més que mai companyes de la globalització", reconeix la reconeguda pensadora, escriptora i psicoanalista Julia Kristeva (Sliven, 1941) en el pròleg que acompanya la flamant edició al castellà del seu llibre, 'Sol negro. Depresión y melancolía' publicat ara fa trenta anys. Recuperat per l´editora Elisabet Riera de la mà del seu segell WunderKammer, es tracta d´un assaig psicoanalític sobre les claus de la depressió "molt lúcid i encertat" que, malgrat el pas del temps, és plenament vigent. Riera li afegeix, però, un altre interès: la visió romàntica i poètica que aporta de la malenconia, "una enyorança d´una absència que quasi mai es pot assolir i que esdevé, molts cops, motor de creació".

Aquesta mirada més romàntica, Kristeva l´aconsegueix psicoanalitzant tres grans noms de la literatura: el poeta Gérard de Nerval i la seva obra El desdichado (1853); l´escriptura del patiment i el perdó en Fiodor Dostoyevski i la malaltia del dolor en Marguerite Duras. "Són tres casos particulars i reveladors i nosaltres, lectors, assistim a la seva anàlisi amb la ment il·luminada i l´ànima, dolguda".

'Sol negro' encaixa perfectament dins la línia de WunderKammer. Llibres rars, petites joies i clàssics desconeguts per al gran públic, que neixen, gràcies a la tossuderia de Riera. En el cas de Sol negro, malgrat ser un llibre contemporani d´una autora de prestigi mundial, es tracta d´un volum descatalogat i del qual només existia una traducció al castellà feta per l´editorial veneçolana Monteávila el 1994. Per Riera, però, era necessari reeditar-lo. "En un món tan ultra excitat, en què tot és entreteniment i immediatesa, que tot ha de ser positiu i happy, on no hi ha temps per la contemplació, està bé qüestionar-se pel paper de la malenconia", reconeix Riera tot recordant que aquest estat anímic "ha donat peu a moltes grans obres i a estar en el món d´una manera diferent". "No estic lluny de pensar, com Aristòtil i Heidegger, que la melancolia és coexistensiva a la inquietud de l´home en l´Ésser", afirma la pensadora.

En el pròleg del llibre, Kristeva esdevé quasi profètica d´aquests nostres temps. "Europa està amenaçada per una regressió melancòlica, de pèrdua d´identitat, valors i orgull", afirma tot reconeixent que "la identitat és el nostre antidepressiu sociopolític, però, perquè no es converteixi en una font de crispacions nacionals, i davant els atzucacs economicopolítics d´Europa, que ens deixen impotents, només tenim una basa: la cultura". El pensament de Kristeva, escriptora, teòrica literària, feminista de mirada lúcida, no ens pot deixar indiferents. Cal no oblidar que ha estat reconeguda amb premis tan distingits com el Holberg (2004) i el Hannah Arendt (2006), que és membre de la British Academy of London i, fins i tot, el seu nom a sonat com a candidata al Nobel.