La revolució en genètica forense de les últimes dues dècades, i, sobretot, les tecnologies dels últims dos anys per analitzar mostres d'ADN està permetent conèixer la veritat -o mentida- de suposades paternitats no reconegudes, casos de molt difícil resolució i abans inabordables, com el de Dalí.
Les proves biològiques han demostrat que la Pilar Abel no és filla de Salvador Dalí, tal com ella assegurava en una demanda de paternitat que va donar lloc al fet que un jutge ordenés l'exhumació del cadàver del pintor per recollir mostres d'ADN.
Abel argumentava que ella era fruit de la relació de la seva mare amb Salvador Dalí a l'estiu de 1955, una afirmació que l'anàlisi genètica ara ha rebatut.
Experts en Medicina Legal i Forense, com José Antonio Lorente, catedràtic de la Universitat de Granada, i Amparo Fernández, cap del servei de Biologia de l'Institut Nacional de Toxicologia, expliquen a Efe com es pot arribar a la veritat genètica que ofereix l'anàlisi del ADN.
"L'estudi de l'ADN exigeix ??que tinguem qualitat i quantitat del mateix, i el pas del temps és el que més afecta però no és l'únic factor" a l'hora d'obtenir una mostra útil per determinar una paternitat, comenten.
El cas del pintor Salvador Dalí semblava complicat des del principi.
El seu cadàver, sepultat al Teatre-Museu Dalí de Figueres després de la seva mort el 23 de gener de 1989, està conservat mitjançant embalsamament, de manera que l'obtenció de l'ADN es presentava més complexa, principalment a causa del formol utilitzat, destaquen els experts.
Segons Lorente, les substàncies aplicades en l'embalsamament tenen un impacte en l'obtenció de proves d'ADN. El formol és una substància bactericida i el seu ús deté durant períodes més o menys llargs de temps la putrefacció i altres processos que destrueixen el cos després de la mort.
Tot i que el formol desestructura la molècula d'ADN, un procés d'embalsamament no arriba a tots els teixits d'un cadàver en quantitat suficient, de manera que és possible obtenir una mostra amb qualitat "per a una anàlisi de tipus forense com seria el cas d'una paternitat ", segons aquest forense.
"El cos està format per uns 30 bilions de cèl·lules i és impossible que el formol arribi a totes per perfusió", sosté Lorente, promotor del programa Fènix -sistema que fan servir les forces de seguretat per contrastar l'ADN de cadàvers no identificats amb el de familiars de desapareguts i que ha permès identificar més de mil persones-.
Respecte a la importància del temps transcorregut, Amparo Fernández assegura que s'ha obtingut ADN en hisops bucals, ungles i pèls recollits pocs dies després d'un embalsamament, i en períodes més llargs cal recórrer a peces dentals i ossos.
L'ADN per ser analitzat "ha d'estar íntegre", segons sosté Amparo Fernández al costat de Maria Carmen González, facultativa de Servei de Biologia de l'Institut Nacional de Toxicologia.
Això implica que encara que per la degradació estigui parcialment fragmentat, els fragments disponibles han de ser "amplificables".
En ciències forenses cada cas és un món diferent.
"Aquesta és la major dificultat" ja que amb prou feines hi ha dos casos iguals, segons Lorente, impulsor també del programa "DNA Pro Kids", dissenyat per evitar el tràfic de menors en el món i amb el qual s'han identificat més de 1.200 nens que han estat retornats amb les seves famílies que els estaven buscant.
