Les investigacions de l’historiador Miquel Pujol van posar al descobert l’existència d’una sinagoga al mig del centre històric de Castelló d’Empúries, concretament al carrer de les Peixateries, una de les més importants de la província de Girona i de les més antigues d’Europa documentada del segle XIII. Les primeres excavacions fetes amb l’autorització del propietari de l’immoble, Vicenç Comas, i la promoció de l’Ajuntament, el 2014 i 2015, van identificar l’antiga sinagoga. Els propietaris continuen fent condicionament d’aquest espai per facilitar la visita al públic. Ja fa un any que van començar les primeres visites i aquest diumenge, coincidint amb la celebració de la jornada de la cultura jueva a Castelló d’Empúries, l’arqueòloga Anna Maria Puig i l’historiador Josep Maria Gironella han redescobert, davant el públic, la importància d’aquestes restes: “dins la història medieval del pas dels jueus a Catalunya és una troballa molt important” destaca el propietari Vicenç Comas.

Novament, aquest cap de setmana, el Festival Terra de Trobadors brinda al públic una nova oportunitat per descobrir l’antiga sinagoga del puig de Mercadal. Les visites es faran el dia 8, a les 4, les 6 i 2/4 de 8 de la tarda; el dia 9, a les 11 i la 1 del migdia, les 4, les 6, 2/4 de 8 i les 9 del vespre, i, finalment, diumenge es faran les darreres visites a les 11, la 1, les 4, les 6 i 2/4 de 8 de la tarda. La visita a càrrec de Vicenç Comas i la seva filla Ariadna Comas, tindrà un cost de dos euros i un euro per als menors de setze anys.

Pujol situava als baixos de la casa, que la família Comas havia adquirit en subhasta feia dos segles, les restes d’un temple jueu. Aquest espai havia albergat usos agrícoles, acollit bestiar, eines de camp i en el darrer segle havia servit fonamentalment com a garatge, sense que la família tingués constància que s’hi amagaven les ruïnes de la sinagoga. Els treballs realitzats han permès descobrir que l’arc de pedra de la porta principal seria l’arc original de 1321 de la sinagoga i també s’ha pogut comprovar que la sinagoga disposava d’un gran micvé, bany ritual jueu, pel que sembla el quart més gran d’Europa.

Tal com publica l’article del dar­rer volum (any 2016) dels Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, escrit per Anna Maria Puig i Josep Maria Gironella sobre la sinagoga jueva medieval del car­rer Peixateries Velles de Castelló d’Empúries: “els treballs arqueològics es varen portar a terme entre els mesos de novembre de 2014 i març de 2015, amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de l’evolució de la comunitat i del call jueu medieval de Castelló. Els resultats de la intervenció ens han permès establir diverses fases d’ocupació de l’edifici, des de les restes més antigues, atribuïdes a la sinagoga, fins a una important reforma portada a terme a final del segle XVIII”.

Segons el mateix article, Miquel Pujol, ja situava el primer esment el 1284, suposava que la sinagoga hauria estat construïda tot coincidint amb l’augment del nombre de membres de l’aljama jueva castellonina, però la veritat és que, ara per ara, i atesa la pèrdua de la documentació notarial de la primera meitat del segle XIII, poca cosa podem afirmar amb seguretat”. La comunitat jueva de Castelló d’Empúries era una de les més importants de la província i la sinagoga s’amplià posteriorment el 1425 i el 1718.

En ple centre històric

L’edifici on s’ubicava la sinagoga, avui es troba en ple centre històric de Castelló, dins els límits del que fou el perímetre emmurallat medieval de la vila, concretament a l’espai de creixement urbà entre els recintes altmedievals del puig Salner i puig del Mercadal. “De ser un edifici desconegut, avui, gràcies a les recerques documental i arqueològica, disposem de dades prou significatives per a fer-nos una idea de com era la seva superfície i l’estructura, així com l’entorn urbà en el qual es trobava construït”.