"Volíem posar al lloc que es mereix el mestre Josep Blanch i Reynalt (1888-1954) i amb aquest CD aconseguim realçar el personatge, desenterrar la seva obra i tocar-la". Així iniciava Martí Fonclara, músic i integrant de la cobla Marinada, la presentació del CD Sardanes per a cobla, que aplega catorze sardanes desconegudes del mestre castelloní. Aquest acte, inclós a la festa major i el posterior concert, que van aconseguir omplir la Sala Municipal de Castelló la setmana passada, va ser possible gràcies a la complicitat de l´Ajuntament de Castelló, la cobla Marinada i l´associació Músics per la Cobla, que ha finançat l´enregistrament del treball, dirigit pel també castelloní Marc Timón, i que, des de fa quasi dues dècades, preserva, recupera i difon el patrimoni musical català oblidat i, especialment, la música per a cobla.

Tal com es va recordar durant l´acte, només existia, fins al moment, un sol disc enregistrat amb peces del mestre Blanch, personatge que esdevé testimoni d´excepció d´un temps de gran riquesa cultural, a principis del segle XX. Fou deixeble del mestre Enric Morera i Josep Serra i, més tard, ocupà la plaça de director de la prestigiosa cobla La Principal de Peralada. Per triar les sardanes que inclourien en el CD, Fontclara va accedir a l´arxiu de Josep-Maria Serracant, president de Músics per la Cobla. "Vam accedir a seixanta sardanes oblidades completament; les vam assajar i enregistrar casolanament per veure quines valia la pena desenterrar", comentà Fontclara, molt satisfet amb el resultat final i ardent defensor de la necessitat de recuperar tot aquest patrimoni "amb les tècniques d´avui per fixar-lo definitivament i evitar errors".

En el CD, que s´ha posat a la venda per 10 euros, només hi ha dues sardanes que el públic sardanístic reconeixerà. Són La masovera guapa i Amb el porró en fresc. La resta només restaven en les partitures o en els programes de mà: La castanyada; La millor amiga; La lluna de mel; Vora una font; L´esclat d´un petó; Mar en calma; Del maig flairós; Abrilenca; A tota vela; Desitjada; Sempre gentil i Idil·li mariner. Després de treballar amb aquestes partitures, Marc Timón en destacà "el romanticisme rural de les músiques d´en Blanch; era un compositor molt de la terra amb unes arrels molt fortes amb Castelló i Peralada". Timón reconegué el gran lirisme i expressivitat de la música de Blanch, a qui qualificà com "un gran romàntic per com vivia i com componia, es nota la seva admiració per mestres com Garreta o operístics com Richard Strauss o Wagner". Timón també valorà el refinament de la cobla Marinada, així com el seu "treball rigorós combinat amb la rauxa a plaça que tenien les cobles empordaneses".

Josep Blanch va néixer a Castelló el 1888. Des de petit mostrà dots excepcionals per a la música, apunta Roser ­Serrano. El seu primer mestre fou Antoni Agramont. Més tard, Salvi Callís, Pau Guanter i mossèn Joaquim Serratosa, així com Enric Morera. El 1906 entrà a la cobla Els Rossinyols, fins al 1915. Dirigí el cor Llavor Castellonina. El 1914 entrà a la prestigiosa La Principal de Peralada com a fiscornaire. Un any després passà a dirigir-la, fins al 1940. En aquest temps compongué les seves obres més brillants, que li valgueren el premi Sant Jordi de sardanes el 1927.