Recórrer els carrers i edificis més emblemàtics de Sant Miquel de Fluvià permet descobrir un patrimoni cultural i històric de gran valor, que des de fa uns quants estius l´Ajuntament del municipi vol difondre i posar en valor a través de les visites guiades Sant Miquel de Fluvià, un passeig pel temps, que es fan cada dia excepte els dilluns a les 17.30 hores i a les 19.30 hores, fins el 27 d´agost. Les visites transcorren per l´església romànica del segle XI, el forn romà, que data del segle I després de Crist, i el paratge de la Font. Les visites guiades són, doncs, una molt bona oportunitat per descobrir fragments de la història del municipi, explica l´alcalde de Sant Miquel de Fluvià, Àngel Posas. Aquest poble empordanès, d´uns 700 habitants, convida el visitant a reviure èpoques antigues que, malgrat el pas del temps, encara perduren en el record de les pedres.

La visita guiada té com a punt de partida el Monestir Benedictí (església romànica del s. XI i el seu claustre recuperada i visitable per primer cop des de fa un temps). L´església romànica del segle XI, és una de les joies indiscutibles del romànic català. Les dues primeres referències d´aquest conjunt són l´acta de consagració dels terrenys de l´edifici monacal de l´any 1045, quan es van fitar i beneir els terrenys, i l´acta de consagració de l´església només 21 anys més tard. Per tant, el 1066 el complex religiós ja s´havia completat.

Punts d´obligat interès

La font de Sant Miquel, segurament és el motiu perquè aquest poble concentri tant de patrimoni. Independentment del riu Fluvià, aquesta font va propiciar la instal·lació del monestir i el poble al seu voltant. Brolla l´aigua d´una veta de la muntanya al capdamunt d´unes escales. Més avall l´aigua va a parar a un abeurador i a un rentador. Si bé molta de la roca d´aquesta zona és calcària, la gruta d´on brolla l´aigua és una excepció essent de roca conglomerada.

Finalment l´altre punt d´obligada visita és el forn romà, datat al segle I o II dC i servia per coure l´argila de teules, maons i rajoles. Aquest forn és excepcional perquè és l´únic complet visitable de tot Catalunya que consta de praefurnium i furnium.

Riquesa patrimonial en un entorn de natura

El poble de Sant Miquel de Fluvià pertany al tram baix del riu Fluvià, que des dels límits de Sant Miquel fins a la desembocadura,a Sant Pere Pescador, és un territori acollidor i molt interessantper als amants de la natura, el senderisme, el cicloturisme i les visites patrimonials. En els darrers anys, l´Ajuntament ha fet notables esforços per recuperar el conjunt arquitectònic, essent el monestir benedictí una de les joies indiscutibles del romànic català

Les eines de l´arqueologia i la història de l´art com a disciplines científiques conflueixen i han permés recuperar un conjunt que restava amagat sota el pas del temps. També ha estat decisiu el paper de les institucions en el suport a les excavacions, en concret de l´Ajuntament de la població empordanesa i la Diputació de Girona.

Sant Miquel de Fluvià va ser un monestir benedictí documentat a partir del segle XI, depenent de la gran abadia de Sant Miquel de Cuixà, al vessant nord del Canigó. De la seva importància, n´és una mostra la presència d´una personalitat com Oliba -abat de Cuixà i bisbe de Vic- l´any 1045 en la consagració del terreny que se li havia adjudicat. Dempeus, n´ha quedat una església de tres naus, consagrada el 1066, amb un interior impressionant per la seva monumentalitat i per la decoració escultòrica considerada del segle XI. Un ample campanar afegit a la banda nord del transsepte domina els volums de les edificacions.

El claustre es va construir a la part sud de l´església, segurament poc després que aquella fos completada. Algun erudit del segle XIX ja l´havia esmentat i fins i tot observat algun capitell dispers. Però hi ha un factor determinant que ha contribuït a conèixer millor el desaparegut claustre de Sant Miquel de Fluvià. Des de principis d´aquest segle que s´han dut a terme diverses campanyes arqueològiques que han permès recuperar la seva planta i explicar-ne l´estructura; al mateix temps, s´han descobert alguns fragments d´escultura, entre els quals alguns capitells que se sumen als ja coneguts. La seva història, però, és convulsa. Almenys una part ja havia estat destruïda a la baixa edat mitjana per l´excavació d´un fossat, a causa d´algun dels conflictes bèl·lics interns i externs que afectaren els territoris de l´Empordà. De fet, l´església té una aparença de fortalesa pel coronament emmerletat que recorre gran part del seu perímetre i del mateix campanar.