De dir-se Pilar Abel a Pilar Dalí hi ha un abisme entremig, un patrimoni multimilionari; una fortuna difícil de calcular; un reconeixement impossible de pagar amb diners. La constància a totes passades folla de qui va ser la bruixa televisiva Jasmine, que llegia les cartes fa uns quants anys a la modesta Televisió de Girona, ha desencadenat la bogeria més absoluta a Figueres, una (petita) ciutat que ara té mig món pendent i, l'altre mig, probablement també.
Un serial
Com si d'una sèrie televisiva produïda per Jerry Bruckheimer, un dels reis Mides de Hollywood, es tractés, ahir al vespre, els Crime Scene Investigators (CSI) nostrats, els de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), entraven a la torre Galatea per exhumar el cos de qui va ser un geni universal: Salvador Dalí. Ho feien per ordre del jutjat de Madrid que a finals del mes passat va atendre, contra tot pronòstic, la reclamació de la vident Pilar Abel, que té 61 anys, que es diu filla del pintor empordanès i que va iniciar la seva croada personal i judicial fa més de deu anys.
Àcid desoxiribonucleic
D'alguna manera l'exhumació de Dalí ja constitueix en si mateixa una victòria per a aquesta veïna de Figueres, que ha preferit posar distància a la bogeria surrealista que viu aquests dies la capital de la tramuntana i s'ha refugiat a Madrid, ben lluny dels focus. L'àcid desoxiribonucleic (ADN) posarà, d'aquí a uns mesos, punt i final a aquesta història increïble, impensable i interminable a parts iguals. Pilar Abel ja s'ha fet el test; les mostres dels queixals, els ossos i les ungles de l'artista ja han estat preses, amb nocturnitat absoluta, i també es practicaran proves d'ADN a la mare de la vident, Antonia Martínez de Haro, la hipotètica amant del pintor, de manera que els resultats tindran una fiabilitat del cent per cent. Aviat se sabrà si Pilar és, o no, una Dalí, i si li correspon, com a filla del geni, l'herència, la legítima.
El cel o l'infern
«Soc filla de Salvador Dalí», no es cansa de repetir una i altra vegada Pilar Abel en ràdios, televisions i diaris. Docta en boles de vidre i en les cartes de la fortuna, potser juga amb avantatge i té accés a veritats ocultes per a la resta dels mortals. Ves a saber. En qualsevol cas, la dona juga fortíssim: si guanya se li obrirà el cel; si perd, l'infern dels impostors. La presumpta paternitat de l'artista, però, no és l'única batalla de la biografia surrealista del personatge. Fa cosa de deu anys i escaig patia una derrota sonada: el 18 de gener de 2006 l'Audiència de Girona arxivava una querella que Pilar Abel va interposar contra l'escriptor Javier Cercas.
«Soldados de Salamina»
Li reclamava 751.000 euros pel rescabalament dels danys a la seva imatge: en un dels llibres de Cercas, Soldados de Salamina, hi apareixia una vident maldestra i xaronaSoldados de Salamina,, la Conchi, que llegia les cartes en una televisió local; Abel va acusar l'escriptor de retratar-la en el llibre i li va declarar una guerra judicial que va perdre en considerar el Tribunal que, tot i que el personatge no podia prendre's com a «exemple de la millor urbanitat», no resultava injuriós. «No existeixen elements que permetin assenyalar» l'ara possible filla de Dalí com a «objecte de les burles de l'escriptor». En el judici Cercas i Abel van declarar que no es coneixien, evidència que va conduir els jutges a concloure que «se'ns fa difícil entendre com es desplega la dolosa intenció d'injuriar quan no és té raó per fer-ho», ergo no hi havia cas (de fet, abans que l'Audiència una jutgessa d'instrucció va resoldre que el suposat atac a la dignitat era fruit de la imaginació de la vident Jasmine). Això no obstant, el Tribunal no va negar a la querellant l'opció de sentir-se «identificada amb la Conchi», de la mateixa manera que tots podem demostar empatia cap a James Bond. En el llarg procés no hi va faltar una demostració d'humor amb totes les de la llei de l'escriptor, que va dir: «com que soc baixet i tinc una llaga a l'estómac em podria creure Napoleó i veure'm ofès per Guerra i Pau».
Arrestada per estafa
Pilar Abel no només ha perdut contra Cercas; també ho ha fet contra els Mossos d'Esquadra, que al novembre de 2011 la detenien acusada d'una presumpta estafa. Conegut el combat a mata-degolla amb Cercas i plantejada la lluita per aclarir si era o no descendent de Dalí, en aquell temps Abel ja no era una persona desconeguda, ans al contrari, i va acaparar titulars. Segons la policia catalana, la vident més notòria hauria robat les dades d'una clienta per estafar-li un miler d'euros, que hauria gastat en factures de telèfon, una de 910 euros i una altra de 142.
Terratrèmol d'intensitat
Res, però, ha fet desistir la pitonissa de provocar el terratrèmol d'altíssima intensitat que fa trontrollar el Museu Dalí de Figueres i que ha provocat una ona expansiva mediàtica amb pocs precedents. Ni el prestigiós bufet d'advocats Roca Junyent SLP -el que mateix que va defensar la infanta Cristina en el cas Noós- ha pogut parar els peus a la dona que assegura que va ser engendrada el maig de 1955 a Portlligat, a Cadaqués, com a conseqüència de la relació clandestina que el pintor hauria mantingut amb la seva mare, que treballava de mainadera per a famílies acabalades de Barcelona que passaven temporades al cap de Creus.
«Aquell senyor és el teu pare»
Quan tenia 8 anys, explicava a 8tv (11/11/2016), la seva àvia li revelava el gran secret: de passeig per la Rambla de Figueres van passar per davant de Salvador Dalí, que es trobava, suposadament, al cafè Astoria. Assenyalant-lo, «em va dir: sé que no ets filla del meu fill; mira, aquell senyor és el teu pare». L'Astoria encara hi és, al número 15 de l'avinguda emblema de la ciutat del vent, a tocar de la Torre Galatea, on els forenses van interrompre el repòs del geni del bigoti prominent.
