La indústria de la música en directe ha experimentat un creixement en l'últim any mentre que el sector discogràfic ha caigut a un nou mínim històric. Aquestes són algunes de les dades que recull l''Anuari de la Música' que el Grup Enderrock i l'Associació de Professionals de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) han presentat aquest dimarts i que també constata que el 2016 "s'ha superat la crisi" dels últims anys. El sector de la música en directe ha experimentat un increment del 17% en la facturació, un 48% en espectadors, un 14% en els concerts i un 29% en els empleats. Per contra, el sector discogràfic ha patit la quarta davallada consecutiva amb una pèrdua del 12% de la facturació respecte 2015. L'estudi apunta que la presència de dones en festivals catalans és del 26% i la inclusió d'artistes catalans del 38%.
Segons han explicat en roda de premsa, després d'anys d'evolució positiva el sector de la indústria del directe ha consolidat "la remuntada" ja anunciada el 2015. Tot i que el volum de facturació se situa encara al nivell de cinc anys enrere, "es podrà ratificar" amb la rebaixa de l'IVA. "Recuperar-se de la crisi, ho podríem dir però a nivell global. Si fem una radiografia, ve marcada per la gran afluència de públic en grans festivals, principalment turistes. És una realitat però també és un cert miratge", ha subratllat el president de l'Associació de Professionals de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), Jordi Gratacós.
Per primera vegada 'l'Anuari de la Música' ha presentat una estadística sobre la programació de 12 festivals del país per analitzar la presència de veus femenines, grups novells i artistes nacionals. D'un total de 663 artistes programats, la presència de veus femenines és de l'11% i en les bandes mixtes del 15%. Els artistes emergents representen un 22%, mentre que les bandes que canten en català les xifren en un 25%.
Així, els festivals amb més presència femenina són l'Strenes amb un 33%, el Guitar Festival amb un 20% i Cap Roig amb un 15%. Pel que fa als certàmens amb més artistes que canten en català, destaca el Canet Rock amb un 87%, l'Acústica amb un 65% i l'Acampada Jove amb un 80%. Segons l'informe, els festivals que aposten més pels músics emergents són Strenes amb un 39%, Acústica amb un 38% i el Tradicionàrius amb un 37%."El consum musical és un dels focus culturals amb més potència, fins i tot d'exportació de la música catalana arreu del món", ha afirmat el coeditor de l''Anuari de la Música', Lluís Gendrau.
Els responsables d'aquest informe també han lamentat que la retallada més profunda al sector "l'ha executada" el govern de la Generalitat amb la "disminució" del 60% del pressupost de música, respecte el 39% en cultura. Segons han explicat, l'any 2015 la música representava el 13% del pressupost del Departament de Cultura, 7 punts menys que el 2008. És per això que, tal com diuen, el resultat de les polítiques dutes a terme en els últims anys, ha reduït la capacitat de competitivitat dels empresaris musicals i ha limitat l'oferta dels consumidors, en comparació a altres països europeus.
"La música ha estat el sector cultural més castigat per les institucions catalanes. Això ens ha situat en els països europeus que menys inverteixen en cultura i en música", ha lamentat el coeditor de l''Anuari de la Música', Lluís Gendrau.
Menys concerts, més música per la ràdio
L''Anuari de la Música' recorda que els catalans assisteixen menys en concerts però escolten més música, sobretot, per la ràdio. 4 de cada 10 ciutadans ha assistit a un concert el 2016. De fet, segons el document, el format de macro festivals cada cop és menys atractiu pels catalans, a diferència dels estrangers que cada vegada hi assisteixen més.
La xifra d'assistents als festivals del país s'ha reactivat el 2016 amb un augment del 5% després que el 2015 s'hagués estancat. Els grans festivals i els de caràcter privat són els que han registrat millors xifres, mentre que els de l'àmbit públic han perdut pistonada.
Un 58,6% dels catalans acostuma a descobrir nous artistes, estils i músiques gràcies a la programació radiofònica. Per estils, el pop-rock és el preferit amb un 66% dels catalans, tot i que tres gèneres estan prenent força: la cançó d'autor i melòdica, les músiques llatines i la clàssica.
Paral·lelament, les sales, circuits i equipaments públics aconsegueixen els millors resultats dels últims anys per l'augment de públic i la programació de concerts. Les sales anoten un 21% més d'espectadors el 2016 i un increment en l'oferta de programació del 15%. L'impacte dels principals mercats i fires musicals augmenta un 42%, liderat pel 'Primavera Pro' i el 'Sónar+D'.
La producció de discos en català ha superat per primavera vegada a la història el miler amb 1050 compactes editats el 2016, gràcies a l'augment d'edicions de jazz. Tot i això, el negoci de la indústria discogràfica catalana no s'ha recuperat l'any 2016. El rànquing de vendes ha aportat tres disc platí: 'El disc de la Marató de TV3', 'El último de la Fila' i 'Antonio Orozco'. Quatre llançaments en català han superat les 10.000 còpies venudes: 'El disc de la Marató', 'Club Súper3 i Mic', 'Manel' i 'Jo competeixo'.
