L´exposició 'Cervantes: entendre una vida' que es pot veure a la biblioteca del Museu del Castell de Peralada ha rebut ja 30.000 visitants des de la seva inauguració a l´abril de l'any passat. La mostra ve a ser un homenatge a la figura de Cervantes.
La col·lecció cervantina va ser iniciada per Miquel Mateu i Pla (1898-1972), compta amb 5.000 volums i és una de les més importants en mans privades. Amb l´exposició d´enguany, Comissariada per Inés Padrosa, la Biblioteca del Castell de Peralada es suma a les manifestacions commemoratives dedicades a Miguel de Cervantes Saavedra (1547-1616) en el quart centenari de la seva mort amb els objectius de mostrar els principals tresors bibliogràfics de la col·lecció cervantina peraladenca, difondre l´obra cervantina en la seva totalitat i la iconografia generada, i donar una visió de la universalitat de la llengua espanyola.
El visitant tindrà ocasió de veure la interpretació del cavall imaginari Clavileño, obra de l´artista Antoni Federico, que dóna la benvinguda a l´exposició bibliogràfica i museogràfica i, tot seguit, fer una passejada per la literatura del Segle d´Or, coetània de l´escriptor, contemplar obres d´autors que l´influenciaren com Boccaccio, Lope de Vega, i Garcilaso, així com Tirant lo blanc. També gaudir de l´explicació de diferents episodis de la seva vida com la participació a la Batalla de Lepanto o el seu captiveri i contemplar múltiples interpretacions figurades del seu retrat.
D´entre les edicions del Quixote, tot diferenciant les més populars dels segles XVI i XVII, de les més sumptuoses aparegudes a partir del segle XVIII, cal ressaltar l´exemplar més antic que correspon a l´edició valenciana de 1605; l´edició prínceps de la segona part impresa a Madrid el 1615; la primera i segona part de la de Barcelona de 1617 o la segona part apòcrifa, escrita sota el pseudònim d´Alonso Fernández de Avellaneda (Tarragona, 1614). Entre les obres monumentals es mostra l´editada en castellà a Londres el 1738, la de la Real Academia de Joaquín Ibarra de 1780 i la de Madrid de Sancha de 1797.
Altres tresors a contemplar corresponen a les edicions de 'La Galatea', de les 'Novelas ejemplares', 'Numancia', o bé de la novel·la pòstuma 'Persiles y Segismunda'.
Com a biblioteca especialitzada en història de l´art es mostrarà l´evolució iconogràfica dels protagonistes de la novel·la, Don Quixote i l´escuder Sancho Panza, i de les escenes més representatives i es comprovarà la plasmació d´aquesta iconografia en algunes obres d´art en diferents tècniques com la pintura a l´oli de Sert; les aquarel·les de Tusell; els gravats de Coypel; els gravats de Coypel, els de Van der Banck, els de José del Castillo, els de Johannot, els de Doré o els de Pinelli o bé les litografies de Salvador Dalí.
La iconografia cervantina va ser una de les primeres en entrar en el món del merchandising i encara es manté. Altres aspectes desgranats en l´exposició són la repercussió i ràpida difusió de l´obra cervantina en el món gràcies a les nombroses traduccions en les més diverses llengües i mitjançant l´adaptació del text per a infants i adolescents. No s´ha volgut prescindir de mostrar rareses i curiositats, algunes úniques, com la dedicatòria quixotesca de Salvador Dalí a Miquel Mateu, dibuix que s´ha convertit en el logotip de les actuacions del Grup Peralada, a qui defineix com a "Quixot de Portlligat", el manuscrit en armeni o les impressions sobre suro realitzades a la vila baix empordanesa de Sant Feliu de Guíxols.
