Sant Jordi 2017

Helena Tornero parla d'exclusió social i intolerància a 'Submergir-se en l'aigua'

L'escriptora alerta dels missatges subliminals de contingut xenòfof que ens arriben continuament, a partir de l'obra

21.04.2017 | 15:53
L´escriptora Helena Tornero

A 'Submergir-se en l´aigua', l'escriptora i dramaturga figuerenca Helena Tornero s´inspira en uns fets reals succeïts fa uns anys a Alemanya per manifestar problemes que tenen els joves i la societat d´avui en dia: L´exclusió social, la immigració o la intolerància col·lectiva. A l'obra, Thomas, un jove manipulador i Stefan, un jove acomplexat busquen una víctima amb qui desfogar les seves frustracions. Arola Editors la publica ara en la seva col·lecció de teatre per a joves.

L´obra es publica ara en català, amb un pròleg nou, nova oportunitat de treure a la llum un tema que la va colpir fa uns anys?

Sí, es publica ara en català, deu anys més tard de rebre el premi SGAE. És un tema absolutament actual. La xenofòbia, la por a l´estranger, és un dels prejudicis més antics que hi ha, i malauradament avui en dia està molt més present que mai.

Com bé diu més actual que mai.

Sí, i és important obrir bé els ulls i estar alerta amb els missatges subliminals de contingut xenòfob que ens arriben constantment i veure quins interessos hi ha al darrere. En el fons molt sovint aquells polítics que treballen amb el discurs de la por i recullen vots entre els més desfavorits, amb el discurs de que volen protegir "els d´aquí´" perquè "els de fora" no els robin la feina, tampoc no estan treballant en polítiques per protegir "els d´aquí". I ho dic tot en cometes, perquè en aquesta separació ja hi ha l´error. Ens creiem superiors als que tenen menys que nosaltres, però ens oblidem que el nostre sistema de vida sobreviu gràcies al fet que espoliem els seus països, rics en recursos, però pobres en democràcia.

A qui s'adreça aquesta obra? Seria teatre per a joves?
No, no és teatre per a joves. L´etiqueta en si és una mica perillosa, sobretot en un país on no hi ha una cultura prou desenvolupada en aquest sentit. Encara hi ha molts de prejudicis al respecte. Un d´aquests és creure que el teatre per a joves ha de ser de més baixa qualitat, que es pot ­enga­nyar un jove amb una història fàcil. El món és complex. Hi ha tot tipus de joves: i molts no es deixen enganyar tan fàcilment.

Difícil de trobar aquest gènere?

No hi ha encara una nomenclatura adequada. Jo crec que si m´haguessin dit d´anar a veure una obra "per a joves" n´hauria fugit com del dimoni. Tot i així, trobo un pas endavant que una editorial que publica teatre hagi fet el pas d´engegar una col·lecció ­teatral per a joves. Això fa anys que existeix a Alemanya, Anglaterra, França, i ho fan les mateixes editorials de teatre d´adults, és una línia editorial més i se la prenen molt seriosament. La prova és que hi ha molts autors de teatre per a adults que també fan obres per a joves. Aquí sembla més difícil veure-ho això.

Com s´arriba als joves?
Quan vaig escriure Submergir-se en l´aigua no ho vaig fer pensant a fer teatre per a joves.Per a mi les històries venen d´un lloc diferent, més des de l´estómac. Vaig llegir una notícia, vaig sentir alguna cosa, vaig començar a fer-me preguntes, preguntes d´aquelles que fan mal, com ara "Per què un noi un dia decideix matar-ne un altre?" La història em va perseguir bastant de temps. Fins que un dia vaig seure i vaig començar a escriure.

Quins són els personatges de l'obra, com són i que ens mostren?

Els personatges de l´obra són un grup d´adolescents de catorze, setze i divuit anys, d´una banda, i un home i una dona d´uns quaranta anys, de l´altra. Entre tots van explicant la història d´una sèrie d´esdeveniments que van acabar amb la mort d´un d´ells. Alguns parlen directament al públic

Fets reals i ficció s'entrellacen?
No. És una ficció. Però hi va haver un disparador, és clar: una notícia real sobre una història d´un crim que primer va ser considerat un simple accident. El pacte de silenci per encobrir-ho, i les motivacions racistes també hi eren.

Quina reflexió creu que farà el jove i el lector més gran?

Crec que tothom es pot identificar en algun dels personatges, i no necessàriament amb els de la seva edat. Hi ha molts temes que ens toquen: l´angoixa de no ser acceptat, la incomunicació entre pares i fills, la frustració quan algú no correspon als nostres sentiments, la mala gestió d´aquesta frustració i de la ira que se´n deriva, la manipulació.

Amb quin resultat s´ha portat aquesta obra al teatre?

És una obra que remou bastant. A Madrid en van fer una lectura dramatitzada a la SGAE quan li van donar el premi i en van fer el muntatge.També s´ha fet bastant a instituts de secundària i en grups de teatre no professional. És bonic saber que les obres segueixen caminant soles.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema