Com a contrapunt al debat sobre el Museu del Circ, potser cal obrir un nou fil de relat i propostes. Quedo força perplex escoltant en estèreo, per una banda i per terra, mar i aire, les bondats sobre el Museu del Circ i, per altra banda, no tan alt, fins i tot en sordina (no interessa?) però ben clar, la situació de crisi social i d´estancament socioeconòmic de la ciutat de Figueres (i també de la ciutat, com a eix vertebrador del territori).

Les dues coses a la vegada, posades en relació, em resulten xocants. Per més engrescador i internacional que pugui arribar a ser aquest Museu del Circ, posats en context els dèficits/valors del territori, la resultant per teixir complicitats, vertebrar territori i endegar dinàmiques de desenvolupament local, econòmic i cultural, potser no doni aquesta iniciativa com la més adient. O tal com està plantejada (i amb els recursos que es volen esmerçar).

L´Alt Empordà té molts valors afegits, potencials no prou o gens explotats, per tant no són encara valors afegits i ho podrien ser, i són recursos propis.

Una iniciativa que podria justificar invertir mig milió d´euros anuals, generant consens i projectant Figueres a la comarca i la comarca a Figueres, podria ser crear un Pompidou a escala local, òbviament salvant les distàncies...

La idea seria crear un gran centre cultural polivalent i interdisciplinari, a la Casa Nouvilas, on en el seu si hi hagi un museu del Circ, sí, però també altres equipaments culturals, museus, activitats, etc. És a dir, deixar d´associar inversions, Casa Nouvilas i Museu del Circ, com un sol i únic paquet, que entenc que és una aposta arriscada, i pot ser també esbiaixada, ateses les múltiples necessitats socioeconòmiques de la ciutat i el seu entorn.

Un Centre Cultural que es podria batejar com Alexandre Deulofeu, a partir d´ara CCAD, on en el seu si, per començar, hi hagués un centre d´interpretació i documentació de l´obra de Deulofeu, molt oblidada durant anys i sembla que ara inicialment reivindicada, però encara no prou reconeguda, ni projectada. Valorar aquesta obra, donaria una dimensió original i innovadora a l´oferta cultural de Figueres, per tal de diversificar la seva marca i no limitar-la a Dalí, o fins i tot a Dalí-Circ, ja que aquest binomi acota massa la marca i és clar que no generarà prou consens, ni sinergia entre agents socials i econòmics.

Un altre equipament que podria aixoplugar aquest gran centre cultural CCAD podria ser, ja he dit, el Museu del Circ, però ja amb un perfil més acotat, amb tota la seva oferta complementària d´activitats que imagino que els seus promotors han de tenir prevista, cercant complicitats amb la comarca, per tal de cercar sinergies i obrir col·laboracions fins ara inexplorades.

Un altre possible equipament podria ser un museu/centre de recuperació d´oficis i artesania de la comarca, tant oficis antics ja desapareguts, com vells oficis susceptibles de reeixir en tant que ocupacions socialment útils o fins i tot indústria manufacturera. No oblidem que la mateixa Casa Nouvilas és un exemple de la plasmació de diferents oficis, i de mestres d´obra i arquitectura de tota una època.

Un altre equipament molt important, per incloure en aquest gran centre cultural, seria un centre d´interpretació, documentació, etc., dels camins ramaders i carrerades de l´Alt Empordà, ja que és la comarca de Girona, Catalunya i de l´Estat espanyol amb més quilòmetres de camins ramaders. Aquest patrimoni natural, força reconegut oficial i normativament, no està prou valorat, per no dir gens. Donar-li una sortida cultural amb dimensió econòmica seria combinar innovació i creació de llocs de treball. Les possibilitats són immenses. Però primer s´ha de fer una tasca de difusió i dinamització cultural, que apunta aspectes de memòria històrica, arqueologia rural, patrimoni natural i turisme temàtic.

També som líders, en positiu i negatiu a la vegada, en aquest cas, en densitat en porcs senglars per km2. Més enllà de l´anècdota i la rialla, intentem no abordar aquest fenomen amb un sol enfocament: com una problemàtica (impactes, caça, seguretat ciutadana, etc.) valorem-ho, mentrestant. Es podria crear també un centre de documentació, control, gestió... del senglar, que podria tenir, a més, (fora de la Casa Nouvilas), la recollida de la caça de senglars, per facilitar la higiene i comercialització d´aquesta carn de caça apta per al consum humà i tan apreciada en molts àmbits. I per extensió, òbviament, generar una Fira del Senglar des del CCAD. Això es podria fer amb col·laboració de l´Escola d´Hostaleria, societats de caçadors, etc., per anar creant sinergies entre gestió cultural i promoció econòmica. No seria el primer centre de recollida i interpretació a Catalunya, per tant podem millorar l´oferta.

També som líders en patrimoni natural, però cal valorar-ho culturalment i fent sinergies amb agents econòmics, que no solen tenir la visió sociocultural, i a la inversa, amb institucions i organismes públics que tenen limitacions per endegar dinàmiques comercials, empresarials, etc. Es podria crear, en aquest cas, un ecomuseu que es convertís en un referent comarcal aglutinant de les ofertes de cap de Creus, l´Albera i els Aiguamolls, i projectar-ho com a pack complet per a tot Catalunya i els estats espanyol i francès.

Finalment, tenim el vi i el suro. Seria bo donar aixopluc a un ateneu de cooperatives, una cooperativa de cooperatives, que fes difusió tant del cooperativisme en general, com del vitivinícola, en particular, amb vinacoteca, celler, formació de sommeliers, amb possibilitat de fer tastets, etc. Tampoc tot ha de tenir perfil Bulli.

En definitiva, un gran centre cultural, el CCAD, polivalent (com ho va ser aquest figuerenc), que faci rendible la inversió prevista, amb retorn econòmic a la mateixa comarca, al tenir múltiples ramificacions a la societat civil.