Els rapinyaires són aus protegides per llei a tot Europa per la seva importància vital dins la balança ecològica. Malgrat tot, bona part de les espècies es troben en perill d´extinció o sota amenaça. Fran Trabalon i Àlex Ollé han treballat durant quatre anys recopilant les dades més actuals i ara Cossetània ha editat 'Guia de rapinyaires de Catalunya'. El llibre es va presentar recentment al convent de Santa Clara de Castelló d'Empúries.

El món dels rapinyaires és fascinant. Es tracta d´unes aus molt populars entre els científics i els conservacionistes, així com entre els amants dels ocells. Malgrat estar protegides per llei a escala europea, bona part de les espècies es troben en greu perill d´extinció o sota amenaça. Conèixer-los millor és, doncs, important. Això és el que aconsegueix la 'Guia de rapinyaires de Catalunya'. Editada per Cossetània i presentada fa uns dies de la mà dels seus autors, l´agent rural Fran Trabalon i Àlex Ollé, especialista al Servei de Control de Mosquits, el volum permet actualitzar dades i posar a l´abast del gran públic informació que desmitifica certs aspectes que s´han anat perpetuant durant anys i incideix en problemàtiques ben reals.

Les dades que inclou aquesta guia són només una petita part de la investigació feta pels autors al llarg de quatre anys. El format inicialment aprovat per l´editorial s´ha transformat, al final, en una guia més didàctica i visual pensada per atreure el gran públic. De fet, ho està aconseguint, ja que la primera edició ha tingut una càlida acollida. "Potser no és el que volíem, però estem contents perquè el resultat és bo amb informació no massa pesada i que toca tots els àmbits", explica Ollé. Resta pendent d´editar, però, la versió original que inclourà informació inèdita d´experts, tots ells noms referents en el coneixement de cada espècie.

Aquesta guia inclou informació general però actualitzada: des del nombre de parelles existents, exemplars hivernants i emigrants fins a nous processos que han patit pel que fa a amenaça o alimentació. En total es poden consultar vint-i-set espècies comunes, la majoria d´aparició regular a Catalunya (algunes residents en els territoris de cria com els voltors o l´àliga real) i d´altres d´aparició accidental. La informació de cadascuna de les espècies es desgrana en una fitxa encapçalada per una introducció personal; la taxonomia; els desplaçaments i migracions (n´hi ha de curta i de llarga distància com l´aligot vesper que visita Catalunya a l´estiu i hiverna a Sud-àfrica); l´hàbitat de reproducció; l´alimentació; població i identificació. Cada fitxa inclou mesures, pes i longevitat, així com diversitat de fotografies de cada espècie incidint en les diferents etapes evolutives i, en alguns casos, els seus singulars canvis de plomatge. El llibre també inclou làmines d´identificació i una taula fenològica.

Trencar falsos mites

"Catalunya, i la península en general, no és Anglaterra o Holanda, on la principal entitat de protecció d´ocells té més d´un milió de socis", argumenta Ollé, que creu que "estem a anys llum de la seva cultura ornitològica". Ollé lamenta que molts mites totalment falsos encara avui en dia es mantinguin en certs àmbits com el rural i això afecti negativament els rapinyaires. "Moltes espècies han estat associades a perill o competència. És cert que algunes depreden sobre conills, llebres o perdius, però sempre hi hem conviscut", diu Ollé, que afegeix, com a exemple, que un aligot pot menjar entre tres o quatre perdius a la setmana i això no ha de suposar cap dificultat. A parer seu, hi ha altres factors com "la sobrecaça, la degradació de l´hàbitat o la mala gestió de l´espècie".

La guia constata que, davant l´augment de superfície forestal a Catalunya, ha permès que la població de les espècies de bosc augmentés mentre altres mantenen els nivells d´exemplars. "S´ha notat la protecció perquè es perseguien indiscriminadament fins aleshores", comenta l´autor que afegeix, però, que hi ha espècies en estat crític a Catalunya, realment molt amenaçades. És el cas de l´àguila cuabarrada, "l´única espècie en regressió a casa nostra", comenta Ollé. La causa, les torres elèctriques. La dada alarmant és que de les tres parelles que hi ha al Parc Natural de Cap de Creus, dos dels mascles han mort recentment electrocutats i el tercer ha desaparegut. "No han arribat ni a criar, i això és greu perquè aquest és un dels baluards que ens queda a Catalunya, on només hi ha vuitanta parelles", alerta Ollé, que assegura que això "és una xacra". La solució, de fet, seria senzilla: que les elèctriques protegissin aquests pals, quelcom que s´ha fet a la península Ibèrica, per protegir l´àguila imperial ibèrica, i altres punts d´Europa amb molt d´èxit i que ha permès recuperar aquesta altra espècie. "Allà hi ha excedents d´aquests individus i, per això, les baixes que hi ha a Catalunya es cobreixen amb aquests exemplars sobrants, però el problema es manté", diu Ollé, que reconeix que arreglar les línies elèctriques és costós, però que caldria fer-ho. Al seu entendre, les institucions públiques haurien d´obligar les empreses a fer allò que és necessari.

Enverinaments i caça directa

Una altra espècie molt amenaçada a escala europea i mundial, que a Catalunya, per contra, està en creixement, és un petit voltor: l´aufrany. "Els procesos de recuperació, en aquest cas, es demostra que funcionen", diu Ollé. Un altre problema greu d´alguns rapinyaires, com el voltor o la mateixa àguila imperial, és l´enverinament a través d´animals més petits. "Ho fan per evitar la seva competència", reconeix Ollé que diu: "això és una xacra molt greu al mediterrani i a l´Àfrica". L´altre front és la caça directa, tot i que ha disminuït molt. Fa poc es va trobar un trencalòs disparat a Andalusia, quelcom que també passa a Catalunya. "Caldria prendre mesures", assegura.