Cadaqués

Clyde Butcher, a Cadaqués: "Per fotografiar un paisatge cal perseverança i paciència"

El gran fotògraf nordamericà retrata l'entorn del triangle dalinià per encàrrec del Museu Dalí de Florida

02.04.2017 | 09:33
Clyde Butcher davant de Cadaqués, al capvespre.

Aprofitant la seva estada a Cadaqués, ens vàrem citar amb el prestigiós fotògraf nord-americà Clyde Butcher (Kansas, Missouri, 1942), especialista en imatges de paisatge i arquitecte de formació. Pels qui no el coneixeu, està considerat el deixeble del mític  fotògraf Ansel Adams, aquell fotògraf que retratà la majoria de parcs naturals dels Estats Units amb càmeres de gran format, als anys quaranta del segle passat.

Ens vàrem citar amb Clyde Butcher al Bar Boia de Cadaqués. Amb la llum del capvespre a la seva terrassa, no podíem haver trobar un indret  millor. Acabades les presentacions, iniciem la conversa. El senyor Clyde canvia el seu registre seriós i posa cara de nen entremaliat quan parla amb passió de les seves fotografies. La seva filla Jackie, que li fa de mànager, acompanya els seus pares en aquest viatge. Clyde i la seva dona ens comenten que, durant la seva estada a Cadaqués, en ple febrer, no va dubtar ni un moment de ficar-se a l´aigua amb pantalons i jaqueta, a la badia de Portlligat, perquè va veure el millor enquadrament i la millor llum per fer la foto de la casa del pintor Salvador Dalí.

Senyor Clyde, que l´ha portat a Cadaqués?
He vingut en un viatge de feina, estic fent un encàrrec pel Museu Dalí de Sant Petersburg de Florida. M´han demanat fotografies dels indrets on va viure Salvador Dalí. La veritat és que he quedat sorprès, m´ha agradat molt el paisatge que teniu aquí.

Vostè és conegut per fer fotos amb càmeres de fusta de grans dimensions. Les ha portades?
Teniu raó, però aquests equips són massa grans i poc pràctics per fer un viatge com aquest. En casos així utilitzo dues càmeres digitals: una Canon 5 DS i una Sony Alfa 7 Mark II.

Sempre fa fotos en blanc i negre?
Sí, sí, certament. M´agrada fer les fotos amb blanc i negre. A les meves fotos tampoc hi ha mai persones. M´agrada retratar llocs idíl·lics, amb natura verge, perquè la gent se senti atreta per anar a visitar-los i agafi consciència per preservar-los. Penso  que, si hi hagués cap persona, distrauria el missatge que vull donar. A més, la gent amb els seus vestits, donaria massa pistes del moment que les fotos són fetes, a mi m´agraden els paisatges tractats com a temes intemporals.

Quines lents fa servir vostè?
Utilitzo angulars o ultraangulars­. [Mirant la nostra  càmera, amb un 35 mm, ens diu]: "Això, per a mi, és un teleobjectiu. Jo la distància màxima que utilitzo és de 18 mm.

Segons molts de crítics i estudiosos de la fotografia, a vostè se´l considera el successor d´Ansel Adams. Quina és la seva opinió al respecte?
Primer de tot, vull dir-vos que per mi és una satisfacció que considerin que jo sóc el successor d´Ansel Adams. Jo vaig acabar la meva formació com arquitecte, i vaig començar a fer fotos de forma amateur, als anys cinquanta, i de forma professional, a partir dels anys seixanta. El primer cop que vaig veure una exposició d´Adams, vaig veure uns arbres com mai els havia vist. Jo, com arquitecte, veia els arbres com a material per fer cases, però aquella exposició va canviar la meva concepció, vaig veure que allò era art. Em vaig dir a mi mateix: "això m´agrada, i molt, i jo també ho puc fer". Vaig començar a fer fotos i, amb els temps, les vaig anar fent millor. Varen arribar els reconeixements i, fins i tot, he exposat obra meva al costat de la d´Adams. Va ser llavors quan la crítica va dir que jo era el deixeble que havia agafat el seu relleu, que jo sóc l´Adams del meu temps, fotos de temàtica semblant, aprofitant les millores tècniques.  Ara mateix el que jo voldria és que algú altre agafés el relleu de la meva trajectòria.

Parlant de les còpies, qui fa les de les seves fotos?
Ho faig tot jo mateix, jo capto la llum, faig les fotos, em preparo el paper i les imprimeixo a casa nostra. A Florida tothom té la casa gran (somriu), doncs nosaltres tenim  el laboratori amb la càmera fosca privada més gran dels Estats Units. Allà imprimeixo les còpies de grans dimensions. Tenim dues galeries. A casa nostra és com un museu, la gent que hi està interessada en el meu treball,  ens pot venir a visitar.

Ara que parlem de còpies, és increïble com ha evolucinat el món de la fotografia i els sistemes de guardar les fotos del gran públic. Els CD ja són obsolets, els discs durs van en camí de ser-ho, ara el que tothom parla és de fer còpies al núvol. Què en pensa?
Bé, un dia pot ploure molt i els núvols marxaran (somriu). Jo faig còpies de totes les meves fotografies, les d´argèntic amb procediment químic al laboratori, i les digitals les imprimeixo amb una impressora Epson de gran format que tinc a casa. En aquest cas faig còpies en sèries limitades de diferents formats.

Doni´ns algun consell, a l´hora de fer fotografia de paisatge...
Us en donaré dos: perseverança i paciència. Ara que tothom té tanta pressa, us explicaré el meu sistema: jo, per fer una foto com aquesta –la que il·lustra el seu treball Florida Portfolio–, vaig  estar més de tres anys per trobar  el moment idoni  per fer -la, però el resultat va valer la pena. Amb els guanys que vaig obtenir amb les tirades d´aquesta instantània, em vaig poder pagar la construcció de la meva casa i el meu estudi. Així doncs, no tingueu pressa, cal estudiar bé l´emplaçament, i estar atent, ja que la millor llum pot sortir en qualsevol moment, fa anys que no porto  rellotge, ni corbata.

Per acabar, què li ha agradat del fet de poder fer fotos aquí, a l´Empordà?
He gaudit molt del vostre paisatge i, sobretot, m´ha agradat la possibilitat de fer fotos molt diferents, tant de platja com muntanya, en molt poca distància. Això als Estats Units és impossible.

Si voleu conèixer millor els treball de Clyde Butcher, visiteu el seu web oficial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema