Pocs autors del panorama nacional tenen la capacitat de David Sánchez per transformar els seus llibres en una experiència total, més enllà del valor del traç i el text.
Amb Un millón de años (Astiberri, 2017), el dibuixant torna a imaginar un mosaic de trames i situacions angoixants, líriques i perturbadores a parts iguals i que a estones podrien passar per una relectura en clau bíblica i malèvola d´iconografies del tipus de Mad Max.
Quan succeeix el milió d´anys a què es refereix el títol? Al passat? Al futur? En paral·lel? Segurament això és el que menys importa d´un relat on les situacions i els personatges més inversemblant es desprenen com un vapor que implica, absorbeix i trastoca a fons el lector.
Sense cap mena de dubte, el primer membre selecte de les llistes dels millors còmics estatals de l´any que veuran la llum el desembre vinent.
Objectes i satèl·lits amb ànima
Les últimes setmanes han sigut també les de l´aterratge a les llibreries dels nous àlbums de dos altres autors estrella, en aquest cas del món anglosaxó, com són el multidisciplinar Richard McGuire i Tom Gauld.
Després de revolucionar el món del còmic trencant els esquemes de la narració amb Aquí (Salamandra Graphic, 2015), McGuire torna de nou a les llibreries amb Dibujos secuenciales (Salamandra Graphic, 2017), un recull de petites il·lustracions fetes per a la revista The New Yorker amb la finalitat de fer quadrar les columnes de text que quedaven massa escasses. L´exbaixista de Liquid Liquid, però, demostra de nou que domina com ningú els tempos dramàtics i, alhora, referma la seva capacitat única per donar vida, emocions i sentiments -sí, sí, sentiments- a objectes inanimats com ara papereres o, fins i tot, fulles d´afaitar.
En el cas de Tom Gauld, el seu retorn és amb Un policia en la luna (Salamandra Graphic, 2017), un peculiar viatge a una lluna més allunyada de la imatge idíl·lica habitualment associada al satèl·lit que no pas en distància purament astrofísica.
El protagonista d´aquesta història és un agent de policia encarregat de patrullar la isolada, tranquil·la i monòtona superfície lunar. Aquest ambient és el que permet a Gauld desplegar el seu talent innat per banyar en quotidianitat les circumstàncies més inesperades i convertir-les en un conte per a adults tendre i fresc sense caure en clixés, tal i com també va fer en la seva relectura bondadosa i amistosa del mite del gegant Goliat.
Novel·la i biografia en negre
Aquest inici del 2017 ha estat marcat, en el món del novè art, per la mort, el febrer passat, de Jiro Taniguchi, autor, divulgador i figura de referència en el món del manga japonès.
Conegut sobretot pel seu estil amable i lluminós, Hotel Harbour View (Planeta Cómic, 2017) explora l´altra cara del, per a molts, geni nipó. Signat a quatre mans amb Natsuo Sekikawa, el llibre recull diferents retrats de crònica negra publicats els anys 80 poblats per membres de la yakuza, prostitutes i víctimes de venjances potencials.
Si el Japó continua sent, per a molts, una tecla d´interrogant premuda constantment, aquest volum, a més, afegeix una nova capa de fascinació i màgia amb ambientació i trames amb gust dels films clàssics del gènere de crims i passions, tan de factoria nord-americana com del país del sol naixent.
En molts aspectes, la biografia de l´escriptor William S. Burroughs podria ser també una novel·la negra: entrades i sortides del calabós, mala vida, drogodependències diverses, l´emulació frustrada de Guillem Tell que va deixar un forat de bala al front de la seva esposa...
Aquests i altres aspectes -també els literaris- són la base d´Uncle Bill Uncle Bill(Bang Ediciones, 2017), una biografia novel·lada de l´autor de Queer que, al mateix temps, també serveix com a diari del descobriment de l´escriptor per part del dibuixant Bef. El punt fort del llibre? A manca de grans sorpreses en la trama, Bef desplega un ventall d´interessants recursos estilístics per explotar la trama i dur-la al seu camp propi.
