Explica l´escriptora i periodista Carmen Amorós (Barcelona, 1961) que, amb quinze anys de diferència, la crisi dels 40 s´explica millor. A 'Ales de Vidre' (Stonberg Editorial), la seva primera novel·la, la protagonista és una periodista a punt d´entrar en plena crisi dels 40. Després de viure molts anys immersa en feines inestables, decideix apostar per la seva veritable vocació: convertir-se en escriptora, "tot i que no té massa clar què vol que expliqui el llibre, així com tampoc sap gaire bé per on ha de seguir la seva vida" explica l´autora. Amorós va presentar 'Ales de vidre' fa pocs dies en un acte al Motel Empordà de Figueres.

Per a Amorós, involucrar el lector en la història ha estat molt important "perquè pugui decidir com és el personatge en realitat". Les pàgines del llibre salten sense transició entre la part de fantasia, d´imaginació, de somni, que s´inventa el personatge, amb la seva realitat, la seva vida quotidiana i el lector decideix què hi ha de real i què d´inventat. "És una dona del segle XXI que ha nascut en un lloc privilegiat del món, té casa, amics i família, porta una vida sense grans problemes, i només viu petits daltabaixos vitals, d´aquells que mai sortiran a les notícies, però que l´afecten, per això es crea una vida paral·lela, que és el que tendim a fer quan les coses no són com voldríem". El títol Ales de vidre ho deixa clar des de bon inici: per una banda, les ganes de volar innates en la majoria dels humans, i el vidre, que t´impedeix fer-ho. A partir del llibre, l´autora retrata les problemàtiques laborals i socials amb què es troben moltes persones. No és una autobiografia, aclareix, "les coses que li passen a la protagonista a mi no m´han passat". El defineix com un personatge polièdric, una característica que es fa evident en el somni que té recurrent: "ha de triar una foto, però no es decideix, perquè cada una d´elles ensenya només una faceta de la seva vida" i això la preocupa.

Amorós, com la protagonista d´'Ales de vidre', comparteixen professió, la de periodista, i vocació per la literatura. En el cas de l´escriptora, la situació difereix. Ella, després d´una llarga trajectòria estable a TV3, ha abandonat la seva carrera, actualment col·labora en diferents mitjans, per bolcar-se en l´escriptura. La protagonista, en canvi, intenta escriure una novel·la sense poder deixar d´anar cada dia a la redacció: "allà, en lloc de tenir en compte la seva veterania, la valoren poc i només encavalca feines d´anar tirant fins que un dia la seva situació canvia".

"En el fons, també és una crítica a la societat que no valora la dona quan arriba als 40 anys", des de la ironia i des de l´humor típicament britànic, que l´ha acompanyat des de petita en les seves lectures i durant les seves estades a Anglaterra. També la novel·la és una crítica al món editorial, "si no ets mediàtica, ningú no et fa cas", i a molts altres temes que la preocupen com la vida als camps sahrauís o el paper de la solidaritat internacional que coneix per la seva faceta de cooperant.

Precisament de la seva experiència en aquest camp durant la guerra de Kosovo en va fer un poemari, Quadern Balcànic, que va publicar a l´editorial Mediterrània-Eivissa i que és el darrer dels set llibres que té publicats. Actualment treballa en la redacció d´una altra novel·la, des de Llers, on resideix bona part de ­l´any, per això diu que "serà especialment entramuntanada" i té una altra a punt de ser publicada.