L’època d’esplendor de les cases senyorials a Castelló d’Empúries té lloc, principalment, al segle XIX. Moltes d’elles, però, eren habitatges d’origen més antic que foren reformades. Algunes, ara, encara preserven elements originals. La bibliotecària i historiadora de l’art, filla de Castelló, Inés Padrosa va parlar-ne fa pocs dies al Casal, centrant-se en les cases senyorials del voltant de la Basílica.

Recorrent els carrers de Castelló d’Empúries i només alçant la mirada a una banda i altra, un s’adona de l’existència d’un ric patrimoni arquitectònic. No només en edificis comuns, sinó també en particulars. Són les antigues cases senyorials, símbols d’un temps d’esplendor passat que, en alguns casos, encara es conserva en el seu interior. Fa uns dies, la historiadora de l’art i bibliotecària del Castell de Peralada, Inés Padrosa, va fer un petit tastet a aquestes joies, moltes desconegudes, davant un sorprès auditori al Casal de Castelló. La xerrada, que es preveu que tindrà una segona part, forma part del cicle de conferències del Casal.

Per la xerrada, Padrosa, que és filla de la vila, va recórrer la pràctica totalitat de les cases senyorials exposades gràcies a la bona disposició dels actuals propietaris. Per aquesta primera aproximació va centrar l’atenció, bàsicament, en les cases al voltant de la Basílica: la Casa Gran; Casa Fages de Climent (Climent-Fages); la Casa Contreras; la Casa Ametlla (abans Pastell del Puig); la Rectoria; la Casa Nin o ara dita Can Joan de la Coloma; el Palau Macelli, la Casa Pastell i Can Casadevall, enderrocada el 1996.

Padrosa va elaborar i exposar els arbres genealògics de totes les famílies, va mostrar documentació gràfica i va explicar les relacions entre elles, ja que moltes es van emparentar via matrimoni. “La vivència en aquestes cases està vinculada amb la història de l’art”, recorda Padrosa, que assegura que això es percep en l’arquitectura que conté elements gòtics, barrocs i neoclàssics i la decoració interior amb mobiliari de l’època, elements de la llar isabelins o alfonsins. Padrosa va destacar també curiositats com la cúpula de finals del segle XVIII de Ca l’Ametlla decorada amb elements iniciàtics a la maçoneria.

Les cases mantenen característiques comunes com “un bon mobiliari, habitacions grans amb alcoves així com una estança on rebre visites i on tenien els retrats familiars”. Aquest és el cas de Can Pastell i de Can Pastell del Puig, actualment coneguda com a Ca l’Ametlla.

Espais d’oci i l’etern descans

La historiadora també va posar la mirada en els jardins interiors d’alguns habitatges. Padrosa en destaca el de la Rectoria, casa projectada per Josep Azemar, “on els capellans anaven a resar o disposaven d’un espai d’oci”. Segons ella, eren molt importants. Amb el temps va compartir ús de jardí i d’hort i als anys 60 mossèn Salvador Pagès el va millorar fins a l’actualitat, quan encara es manté. Un altre jardí destacable és el del Palau Macelli. Aquesta és, segons ella, la millor de les cases senyorials. El jardí es troba a tocar la part del Rec del Molí, té pati interior i l’espai dels carruatges, tot i que no el mobiliari interior. Aquesta família també disposa del millor panteó del cementiri castelloní, que Padrosa va poder visitar. També en destaca el panteó de la família Casadevall.