Arthur Charlan -poeta, escriptor, teòleg, filòsof i assagista- ha publicat el seu tercer poemari 'El silencio de los espejos' (Editorial Seleer) que s'ha presentat a la Biblioteca de Figueres. Els seus pensaments, emocions, sentiments i sensacions queden plasmats en la seva obra, un poemari existencialista, de versos foscos, on l’esperança s’entreveu. Anteriorment havia publicat 'Tierra de Nadie', (2005) i Sueños de Alejandría, el 2008. Ha viscut a Nova York, on va començar la seva trajectòria literària, a Irlanda i Escòcia, on s’inspira cada any per a recollir el fruit de les seves obres. Fruit d’una experiència personal, el llibre inclou un assaig sobre la resiliència.

Com neix 'El silencio de los espejos'?

És un llibre de poesia existencialista i neix a partir d’una motivació molt personal. Un dels meus fills va estar afectat d’un limfoma greu durant els anys 2014 i 2015. Se n’ha sortit i ara està molt bé. El llibre és una recopilació de tots els sentiments i les emocions que un té. En principi era una cosa personal, no per a publicar, però després l’he adaptat per a la poesia.

A més l’obra inclou un assaig sobre la resiliència.

Vam viure una lluita molt gran familiar i basant-me en l’experiència amb el meu fill vaig escriure un assaig sobre la resiliència centrat en el personatge de Tolkien. El desembre de l’any passat va resultar guanyador del premi d’assaig convocat cada any per la Sociedat Tolkien Española. Finalment, vaig decidir incloure aquest assaig dins el llibre perquè davant tanta foscor -els poemes expressen pensaments i sentiments que tots portem dins- la resiliència és la solució. L’assaig mateix planteja la solució al poemari, de manera que no et quedes amb aquesta foscor, amb les ombres que experimentes quan passes per una experiència complicada, sinó que veus que hi ha una solució al darrere, que es presenta a través de la resiliència. Sovint em plantejava com sortiria jo endavant, quan veia el meu fill que sempre ha tingut la fortalesa i l’esperança que tiraria endavant.

Per què es va centrar en l’escriptor Tolkien per parlar de la resiliència?

Per a mi Tolkien és un mestre i haver rebut el premi és un gran reconeixement. No s’havia escrit pràcticament res al respecte i vaig començar a investigar sobre el tema. Tothom coneix Tolkien per les obres El señor de los anillos o El hobbit, però la seva experiència personal és molt dura. Va passar per la mort del seu pare quan era un nen, i de la seva mare quan era adolescent. Va lluitar a la Primera Guer­ra Mundial i en la batalla del Somme, una de les més cruentes, va veure morir milers de persones. Quan torna a Oxford, reprèn la càtedra de professor a la Universitat, però pràcticament tots els seus amics havien mort. Vaig veure la possibilitat de presentar-me al premi aportant informació nova, poc estudiada.

El premi què comporta, a banda del reconeixement?

La Sociedad té com a objectiu difondre i estimular l’elaboració d’as­sajos i treballs d’investigació i convoca diferents premis. Algunes obres premiades les publica en anglès a través de la Sociedad Tolkien que hi ha a Anglaterra, la més important a escala europea i el meu assaig es publicarà conjuntament amb els guanyadors dels darrers anys en un llibre físic i en ebook el 2017. Ara vull fer un estudi més ampli sobre el tema i ampliar l’assaig.

Vostè quan comença a escriure?

He viatjat per Europa, els Estats Units, on vaig estudiar Teologia i Filosofia, entre l’any 1993 i 1997. Allà vaig entrar en contacte amb diversos tallers literaris, però al meu fill li diagnostiquen fibrosi quística, i tornem a Figueres. Després vam estar vivint a Irlanda i Escòcia. M’interessava conèixer contínuament com la gent es mou en altres llocs i treballar en el que sorgís. A Figueres, m’hi estableixo definitivament el 1997 i continuo amb la meva tasca literària. Vaig ser fundador de la Plataforma literària Club Dante, del 2006 al 2009, i de diferents certàmens culturals i artístics a la ciutat. Sempre he compaginat diferents feines amb la literatura. Actualment treballo en un geriàtric, i m’he adonat que hi ha molta filosofia entre la gent gran, molt d’aprenentatge i, mentrestant, preparo dues novel·les.

Aquest és el seu tercer poemari, segueix la línia dels anteriors?

Així com Sueños de Alejandría tenia un fil conductor, i passava de la foscor a la llum, en aquest cas, no. Són uns 85-90 poemes que es poden llegir de forma individual. Sense mostrar-se el gènere gòtic, existeix un matís dins la foscor existencialista dels versos. Passen per les diferents fases d’emoció i sentiments que un va generant a través de les circumstàncies que viu. Són versos foscos, hi ha algun poema romàntic, i l’esperança sempre es manté. La portada de la il·lustradora Mairely Lugo també té un aire gòtic. El mirall és el nostre propi reflex davant les circumstàncies: estableix com ens podem convertir -depèn com utilitzem els nostres sentiments i les nostres emocions- en un monstre o en una bella persona si tirem endavant essent resilients. Tothom és resilient per naturalesa, a través dels recursos interns i externs que t’ajuden a sortir-te’n.