Per fi, després de tants assajos, avui (per divendres passat) és el dia de l´estrena de l´obra 'Rumors', que ha assajat aquest últim any el grup de teatre Esplais. La sala és plena. L´escenari s´il·lumina. Està presidit per un sofà, a la dreta, amb una tauleta rectangular a davant, on veig el New York Times que vam comprar a l´estanc. Trobo que el folre que van trobar per al sofà hi queda molt bé i que aquests coixins vermells que no hi havia el dia de l´assaig general m´hi agraden, també. Darrere, unes escales condueixen al pis de dalt, del qual s´observen una part del corredor, amb el llum del passadís de casa, posat de manera horitzontal, i dues portes: una, la de l´habitació dels amfitrions; l´altra, la de la cambra dels convidats. Al pis de baix, al costat del sofà, una porta condueix a la cuina i, a l´esquerra, l´espai és ocupat per un moble bar, ple de gots i ampolles, amb dos tamborets moderns a davant. Hi busco el suc de poma. Hi és. Darrere del moble, la porta del lavabo, davant de la qual el mirall que teníem a l´entrada, ara pintat de blanc. Al fons, tres esglaons condueixen a la porta del rebedor, que vam desmuntar del garatge de casa: blanca, ha quedat impecable. Hi reconec, a les parets, els quadres de la cosina d´un dels actors. Tot és a punt.

Surten els dos primers personatges: la Chris i en Ken. Se senten comentaris d´aprovació entre el públic. Els coneixen a tots dos. Van molt mudats. Quin goig que fan! Les parets blanques de la sala i aquesta il·luminació groga que han escollit els fan fer encara més goig del que feien quan els he vist de prop, darrere l´escenari. Des del primer moment són la Chris i en Ken. No he de fer cap esforç per entrar en l´obra: m´hi condueixen. El seu desconcert i nerviosisme davant la situació en què es troben -han arribat a una festa d´aniversari en què han trobat l´amfitrió amb un tret a l´orella i l´amfitriona ha desaparegut- omple l´escenari.

Arriben la Claire i en Lenny, i l´angoixa de la parella es multiplica, en no saber com explicar la situació als nouvinguts. Magistral l´explicació d´en Lenny sobre l´accident amb el BMW, i brillant el seu monòleg final. Però de mica en mica, la principal preocupació dels personatges va deixant lloc a descobrir-nos les seves intimitats, inseguretats, aparences i hipocresies. Entren després la Cookie i l´Ernie -ella, sempre amb els seus vestits tan impecables; ell, amb un contrapunt de calma que no el fa parpellejar en cap moment-, i ja hi són gairebé tots per a aquest espectacle de circ, on els personatges exhibeixen comportaments ridículs, converses superficials i estúpides, es burlen i s´insulten els uns als altres i comparteixen uns rumors que, amb mirada i posat encertadament criticaire i frívol comença a difondre la Claire. Aconsegueixen que el públic rigui molt, fins i tot algú contesta o parla des de baix amb els actors. Es nota que tothom s´ho està passant bé. Els actors, els que més. Se´ls veu gaudir d´allò més. Es veu confiança i bona sintonia entre les dones i els homes. Es veuen les mirades i els gestos estudiats.

De mica en mica, l´acció es va convertint cada vegada en més absurda, i els personatges no són capaços de centrar-se a buscar una solució. I en el punt on gairebé la situació ja no pot ser més grotesca, enmig de tot l´embolic, en el remolí accelerat cap al caos, arriben en Glenn i la Cassie, els dos actors més joves del grup. A aquestes alçades de l´obra no som tan ingenus per pensar que, la parella es queda sola casualment. Escoltem la seva conversa. Ara ens tornem a posar nerviosos, però no riem. El diàleg és seriós, violent en alguns moments, amb insults. L´actriu que fa de Cassie ha assajat actituds i paraules dures. I ara ho clava. En alguns moments em compadeixo d´en Glenn, tot i que sospito, tal com ho sospita ella, que ell li fa el salt. No ens agrada la situació. Aquests dos personatges apareixen despullats i ens mostren tal com són; desmitifiquen el món banal que se´ns havia presentat en les escenes anteriors, on els personatges sobreactuaven davant els altres, i el pitjor: tots dos són víctimes dels rumors que han anat teixint els altres. En aquest moment l´obra es converteix obertament en dramàtica.

De seguida tornem a tenir tots els personatges a escena. Van entrant i sortint, però l´espectacle, ara ja fins al final, comptarà amb la presència -física o no- de tots ells, i la incorporació encara de tres personatges nous més que no veurem fins al desenllaç. I de personatges i persones va l´obra. Una peça que el grup de teatre Esplais ha muntat tenint en compte, com sempre, la participació de quants més actors, millor, una obra en què se´ns manifesta com a encert el protagonisme compartit, en què cada personatge ha estat perfectament definit, pacientment i amb esforç assajat, i que ocupa plenament el seu lloc en el conjunt.

'Rumors' es pot tornar a veure aquest dissabte a les 21.30 hores i diumenge, a les 18.00 hores, a la Sala Municipal de Castelló d'Empúries. El preu de l'entrada és de 10 euros.