L´historiador Joaquim Nadal ha dedicat anys a recopilar i recuperar documentació sobre el figuerenc Joan Subias (Figueres 1897- Barcelona, 1984). Tot aquest material ha servit per escriure un complet estudi biogràfic d´un dels grans salvadors del patrimoni català. El llibre es presenta aquest divendres a les 7 de la tarda sota la cúpula del Museu Dalí amb la participació de l'exalcalde Eduard Puig-Vayreda i el president de la Diputació de Girona, Pere Vila. També s'espera l'assistència del conseller de Cultura, Santi Vila.

Iniciat en la gestió del patrimoni cultural com a director dels Serveis de Cultura de la Diputació de Girona, Subias va ser un gran defensor del patrimoni artístic català, impulsant la declaració de monuments nacionals de Sant Pere de Rodes i Santa Maria de Vilabertran, promovent la rehabilitació i restauració d´altres monuments i confeccionant el Catàleg monumental de la província de Girona.

Joan Subias era fill del catedràtic de filosofia de l´Insitut de Figueres, Antonio Subias, i de Dolores Galter. A casa va fer els estudis primaris i ja passà a l´institut. "Jove inquiet i interessat pel món de l´art", el defineix Nadal. Subias va combinar els estudis amb una intensa vinculació amb la vida figuerenca. Se li reconeix una relació d´amistat estreta amb Salvador Dalí que Nadal ressegueix amb detall. Subias es va casar amb Conxita Fages Neyra de Gorgot el 1923 i van tenir tres fills. El 1926 aconseguí la plaça d´inspector dels Serveis Culturals de la Diputació de Girona i aleshores inicià la catalogació de monuments gironins, una tasca que, anys després, s´ampliaria amb l´encàrrec de l´IEC d´elaborar el Catàleg Monumental de Catalunya que, en paraules seves, "ens ha permés controlar el tresor artístic del país, salvant de l´oblit, o de la pèrdua o de l´ocultació, materials interessantíssims".

Fins al febrer del 1939, va encadenar diferents funcions a la Diputació i la Generalitat. Durant la guerra civil, primer a Girona, un temps curt a Barcelona i, sobretot, a can Descals de Darnius "va tenir cura directa de les grans col·leccions d´art del patrimoni català i va exercir una influència directa, primer, en la seva recuperació i salvaguarda, i acabada la guerra, en la seva recuperació". Subias i la família es van veure obligats a exilar-se durant uns mesos fins que, decideixen tornar. Destituït de forma fulminant de la Junta de Museus, expedientat i depurat i durant deu anys "va lluitar per recuperar feina i dignitat laboral". Rehabilitat el 1949, inicià una carrera d´historiador de l´art i de professor i el 1956 obtingué la càtedra de l´Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi d´on es jubilà el 1967. Va morir el 1984.