Fa tres anys va néixer la Confederació Sardanista de Catalunya amb la voluntat de rendibilitzar recursos i unificar el món sardanístic. Joaquim Rucabado n´és el primer president. Durant la presentació de la Capital, Rucabado va assegurar que era "una satisfacció personal" contemplar Figueres ostentant el títol. "Era una ferida veure com el sardanisme mai li havia reconegut ser la ciutat mare de la sardana". En aquesta entrevista explica alguns detalls sobre la Capitalitat i què ha significat en altres ciutats.

Què suposa per a una ciutat ser Capital de la Sardana?

Suposa ser el punt central del sardanisme durant tot un any. Ser un punt de confluència i trobada. És un any en què es potencien els actes que habitualment ja s´organitzen en aquella ciutat i es porten d´altres impulsats per la Confederació, ja sigui pel que fa als premis, presentacions de llibres... Tot això es concentra per donar-li més contingut a la Capital. A més, és un projecte bastant transversal, perquè intenta aglutinar la major part d´entitats i associacions locals perquè treballin en comú per difondre la sardana, que és el leitmotiv d´aquest projecte.

No sembla pas casual que s´hagi escollit Figueres per ser Capital aquest any.

No, casual no és. Sempre intentem casar una miqueta la història de la ciutat amb la Capital. Enguany venia molt a pèl coincidint amb el bicentenari de Pep Ventura. De fet, tots som fills de Pep Ventura. Ell va desenvolupar tota la seva vida personal i musical a Figueres i, el més lògic, és que enguany la Capital fos Figueres.

Entenc que el moviment sardanista encara necessita projectes d´aquesta mena.

Sí, perquè la sardana és una manifestació artística i cultural que tots els corrents socials i polítics han aprofitat per al seu benefici. Al cap dels anys, ens trobem que està carregada de pàtines. Uns diuen que és revolucionària, altres, liberal, republicana, de dretes... Nosaltres busquem anar alliberant-la d´aquestes pàtines perquè quedi el que realment és: la sardana és una dansa, un punt de trobada, de cohesió, integració i és, sobretot, lúdica. Aquesta és la imatge que volem transmetre no només dins l´àmbit de la Confederació sinó també pel que fa al públic.

Una de les eternes problemàtiques és com atraure nous públics.

És clar, perquè una de les pàtines més grans que tenim és que la sardana és una cosa de gent gran i antiga. Qui pensa això està molt equivocat, perquè el món de la sardana és molt innovador i creatiu, malgrat el que es pugui pensar. Si pensem que cada any s´estrenen entre 150 i 200 sardanes, no hi ha cap activitat cultural en el món que doni tanta producció nova. I si mirem pel que fa als instrumentistes, hi ha fornades noves que s´afegeixen amb un nivell a l´alça bestial, a banda del seu atreviment per fusionar-se, experimentar i emprendre nous camins i maneres d´expressió. Ens trobem al final, doncs, que la sardana és una expressió molt moderna, innovadora, i, m´atreviria a dir, fins i tot, transgressora. I això és el que la societat ha de conèixer. És una dansa que la balla tothom, però falta trobar els moments i espais per a cada sector de la població.

La sardana a les escoles funciona?

Ajuda molt, perquè cada any més de 8.000 nens aprenen a ballar. El problema està, després, que es quedin. Per això estem treballant per dissenyar un programa de continuació perquè ­almenys una bona part d´aquests continuïn.

Abans de Figueres han estat Capital de la Sardana Arenys de Munt, Barcelona, Calella i Mollerussa. Com ha funcionat l´experiència? Ha revertit en la ciutat i la sardana?

A Mollerussa, la darrera, la sardana s´ha reactivat molt i s´ha creat molt d´ambient. A Calella, s´han rejovenit els estaments sardanístics. Barcelona va ser un esclat, es van tocar tantes tecles que va servir per donar visibilitat a un moviment, per a molts, desconegut.

Ara li toca a Figueres.

Sí, Figueres té molta feina a fer. La gent ha de saber la importància que té la ciutat en la història de la sardana i potenciar-la. Crec que la ciutat pot guanyar molt.