Figueres

«En tota situació d'amenaça cal anar més enllà dels missatges prefabricats»

Amb 'Herba negra' Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón han guanyat el 31è Premi de Literatura Juvenil Ramon Muntaner

12.01.2017 | 06:00
El tàndem Macip Garzón s´estrena amb Herba negra

És el primer cop que Salvador Macip, científic i escriptor, i Ricard Ruiz Garzón, periodista i escriptor, escriuen plegats, a quatre mans, i ja s´han endut el 31è Premi de Literatura Juvenil Ramon Muntaner per  Herba negra (Fanbooks), una novel·la que conté els ingredients necessaris per arribar al públic adult i atrapar el lector més jove. Violència, sexe, acció i aventures, amb tocs de ciència-ficció per a una obra apocalíptica que trenca esquemes.

Els autors d''Herba negra' units de forma literària, han creat una novel·la que entreté a un ritme trepidant, però que també fa reflexionar el lector davant l´amenaça de la fi del món. La novel·la, ambientada en terres gironines, descriu els efectes devastadors d'una planta aparentment inofensiva, la fada verda, i de com uns joves lluiten perquè no acabi controlant la civilització. L´èxit amb què s´ha estrenat la seva primera novel·la augura que la firma Macip Garzón tindrà continuïtat, de fet els dos autors ja estan treballant en el següent llibre i preveuen un gran futur dintre i fora de l´univers de l´Herba negra. El llibre ja s'ha presentat a Figueres, a Llibres low Cost, i el proper 16 de gener a les 18, 30 hores es presentarà a la Biblioteca Carles Rahola de Girona.


Uns joves disposats a salvar el món de l´amenaça d´una planta ­ter­rorífica? Us va costar trobar l´argument per a la novel·la o va fluir?
Salvador Macip: La idea inicial va aparèixer d´una manera molt espontània. Ens vam posar d´acord en escriure una història sobre una possible fi del món i de seguida vam pensar que fer que una planta en fos responsable era un repte interessant i original.

Ricard Ruiz Garzón: De fet, l´argument va aparèixer tal com va sorgir la idea d´escriure junts. És el que tenen les invasions: un cop comencen, és un no parar, i si, a més a més, tenen herba negra, encara agafen gustet.

És un llibre que s´adreça a joves però amb molts ingredients per enganxar el públic adult. Teníeu a­ques­ta intenció a l´hora d´escriure?

S. M.: Mentre escrivíem, pensàvem en la mena de llibre que ens agradaria llegir a nosaltres, de fet. Crec que per això ens ha sortit una novel·la que tant pot interessar adults com lectors més joves. Volíem fer un homenatge a certes novel·les clàssiques que ens apassionen, des del Frankenstein a La guerra dels mons o El dia dels trífids, que també van ser escrites per a adults però sempre han tingut èxit entre els adolescents.

R.R.G.: El crossover o young adult, el gènere que agrada per igual a joves i a grans, ha agafat molta força en aquests anys del segle XXI, però ha existit sempre. I en el cas del gènere fantàstic, hi ha hagut encara més associació per l´estigma: com Tolkien no semblava en el seu dia prou seriós, es deia que era juvenil. En el nostre cas, la clau és que els protagonistes tenen edats joves, però les seves aventures no tenen edat. Tothom es podria veure havent de salvar el món, i si no, al temps...

Sexe i violència distingeixen aquesta novel·la de la majoria de llibres escrits per a joves. Aquesta era la manera d´enganxar-los a la lectura amb seguretat?

S. M.: La història ho demanava, no ho vam fer expressament. A més, un dels errors de la literatura per a adolescents és que sovint tracta els lectors com si fossin nens, quan ells volen ja trames adultes. El fet que Herba negra estigui pensada per a un públic més ampli evita aquest problema.

R.R.G.: Sexe i violència són ingredients importants, però també hi ha la tècnica literària, per enganxar: la gent no ha vist que els capítols del noi protagonista estan escrits en narrador càmera, que sempre és més misteriós perquè no se sap què pensa ni què ha viscut el personatge. Un bon escriptor ha de saber quines eines té per fer gaudir el lector i decidir quines utilitza, sense prejudicis per qüestió d´edat.

Terror, acció, ciència-ficció, aventures, com definiríeu la novel·la, si és que podeu fer-ho?

D. P.: És una barreja de tots aquests gèneres. Per mi és, sobretot, una novel·la d´aventures amb tocs de terror i ciència-ficció, però cadascú ho pot veure a la seva manera. Em fa especialment gràcia una etiqueta que li van penjar un dia: greenpunk.

R.R.G.: Molt fan del greenpunk! Jo, si fes de crític com he fet durant 20 anys, diria que és una novel·la apocalíptica ambientada en terres gironines (suposo que hi influeix que el Salva sigui de Blanes i que jo escrigui les meves novel·les a Calella de Palafrugell), però a les etiquetes s´hi arriba, no són punts de partida. Com diu el Salva, volíem fer una novel·la d´aventures.

Des de la vostra experiència, penseu que la ciència-ficció en català està guanyant adeptes?

S. M.: Sempre ha sigut un gènere menystingut en la literatura catalana. Mentre que la novel·la negra està més ben considerada, qualsevol trama amb elements fantàstics acaba sent considerada "juvenil", com si fos de segona fila. Encara ens queda molta feina a fer per eliminar tots aquests prejudicis i arribar al nivell del Regne Unit, per exemple, on el gènere no és un obstacle per valorar la qualitat d´un llibre.

R.R.G: Hi ha hagut una primera revifada, però és que amb honorables excepcions veníem gairebé del no-res. Cal seguir treballant per posar el fantàstic literari on es troba el gènere en cinema, sèries, videojocs, etc.: com un més. Però és generacional, la gent més jove ja no té la dèria realista d´altres èpoques menys preparades per a la modernitat, ser lector només de narrativa realista al segle XXI és ser molt antic.

La novel·la té un component psicològic important i els personatges del llibre reaccionen de forma diferent... Penseu que tots podem ser herois davant d´una situació límit?

S. M.: Tant al Ricard com a mi ens interessen els trastorns psicològics i l´evolució mental dels personatges, i la història ens permetia explorar aquests camps, que ja hem tractat tots dos abans en altres llibres. Una de les coses que ens atreia del plantejament era posar persones normals en situacions extremes per veure com reaccionarien. En el meu cas, no tinc ni idea què faria. Tots volem pensar que seríem heroics en un moment així, però és molt més probable que optéssim per fugir corrents!

R.R.G: No hi ha bons personatges sense treball psicològic, i això va més enllà de saber què faria un mateix. En situacions extremes, la gent et sorprèn, a favor o en contra. Per això cal veure què han fet altres personatges en situacions similars (referents) i estudiar bé cada personatge per saber què farà davant cada gir.

El dolent és, en aquest cas, la naturalesa, i no al revés, però al dar­rere hi ha l´home... Una nova reflexió sobre la capacitat d´autodestruir-se que té la humanitat?

S. M.: Volíem fer una variació del típic plantejament apocalíptic de la natura contra la tecnologia, en què les màquines solen ser les "dolentes". En aquest cas és al revés, però el creador del monstre, en part, també és l´home, és cert. Volíem reflexionar sobre com una idea bona es pot convertir en dolenta portada a l´extrem.

R.R.G: Jo no tinc clar si en el món real hi ha només bons o dolents, veig gent dubtosa, gent que s´esforça, gent que pensa diferent, gent que enganya, gent solidària... I veig una natura que ho aguanta tot, però que també fa de les seves. Nosaltres som natura, i sovint pensem que el perill més gran és deshumanitzar-se. Però, què passa si la natura s´humanitza, si una planta agafa característiques que ens semblen massa humanes? Volíem jugar amb aquests efectes mirall.

Més enllà de l´entreteniment i de la diversió que genera la lectura, hi ha missatges d´alerta sobre temes molt actuals...

S.M.: Ens agraden els llibres que entretenen, però també et fan reflexionar una mica, si en tens ganes. Per això Herba negra té diferents nivells de lectura. Hi surten els temes de la manipulació, les sectes, l´obsessió i la perversió d´un ideal, la lentitud de les autoritats a l´hora de reaccionar contra els perills, el radicalisme, la manca de control sobre l´entorn, la capacitat per sobreviure (tant de les plantes com dels homes), l´equilibri ecològic, la fragilitat de la societat, la dependència que tenim dels avenços tecnològics... I, per damunt de tot això, una trama de thriller trepidant.

R.R.G: No és una novel·la moralista, però tampoc no és una novel·la al marge del món. Hi surten preocupacions ben actuals, de les més mediambientals a la manipulació genètica, i efectivament hi ha una lectura sobre com ens deixem narcotitzar. Si hi apareixen blogs, gent que lluita per saber la veritat i tot plegat és, en efecte, perquè en tota situació d´amenaça cal activar l´esperit crític i anar més enllà dels missatges prefabricats. Pura actualitat, oi?

Macip Garzón tindrà continuïtat amb més aventures de la terrorífica planta o teniu ja nous projectes?

S. M: Ja estem treballant en la següent novel·la, que, de fet, no serà la continuació d´Herba negra, tot i que la història ho permetria.

R.R.G: Li tenim molta fe, al Macip Garzón aquest, sembla un xicot amb empenta! De moment ha començat amb bon peu, premi inclòs, però jo li auguro un gran futur dintre i fora de l´univers de l´Herba negra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema