El 60% dels catalans majors de 14 anys no va visitar cap museu l’any 2015. Un 25% ho va fer almenys en una ocasió, i el 15% restant va visitar almenys una sala d’exposicions, una galeria o un monument. Desxifrar el perquè d’aquest comportament -recollit en l’Enquesta de Participació Cultural de Catalunya 2015- és el propòsit de l’informe presentat aquest dilluns per l’Observatori de Públics del Patrimoni Cultural, per orientar els centres museístics en el millor coneixement dels seus públics. La principal conclusió de l’informe és la preponderància del nivell d’estudis com a factor del major o menor interès envers les visites culturals. La manca d’interès és el primer argument d’aquells que no visiten museus ni patrimoni cultural.

L’Observatori de Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, que depèn de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i compta amb el suport del Departament de Cultura, té la voluntat de donar servei als centres museístics i de patrimoni cultural de Catalunya, amb l’objectiu de contribuir a millorar el coneixement i la relació d’aquests centres amb els seus públics.

En aquesta línia, l’Observatori ha realitzat una “exploració estadística” de l’Enquesta de Participació Cultural Catalunya 2015 (EPCC-2015), elaborada pel departament de Cultura, fixant-se en les dades relatives a les visites a museus i al patrimoni cultural. Analitzant les xifres que aportava l’Enquesta i creuant determinats indicadors, l’ens ha extret conclusions respecte la població de Catalunya segons les seves pràctiques en relació al patrimoni cultural i la visita a museus i exposicions.

Segons el director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, l’ex conseller Joaquim Nadal, l’informe és un “termòmetre de seguiment” dels equipaments culturals (en l’àmbit dels públics), tant per la seva “freqüentació” com les raons i conseqüències d’aquests hàbits. Aquest dilluns s’ha presentat una primera versió general de l’informe, però l’Observatori presentarà també resultats particulars de cada un dels 700 equipaments culturals estudiats a partir del gener de 2017.

Els indicadors de referència amb què ha treballat l’ens parlen del nombre i percentatge de visitants catalans a museus i patrimoni cultural (aquí i arreu), el perfil dels visitants (per edat, nivell formatiu, situació socioeconòmica i altres hàbits culturals), i el tipus de visita i la despesa per persona i general del país l’any 2015.

L’any passat un 60% dels catalans majors de 14 anys no va visitar cap exposició (museu, monument o galeria d’art). El 25% ho va visitar almenys una vegada un museu (uns 1,5 milions de persones) i el 15% almenys una vegada una sala d’exposicions, un monument o una galeria d’art. Per edats, les persones d’entre 31 i 50 anys són les que més visiten museus o altres equipaments patrimonials (el 44%), i són els menors de 30 anys els que ho fan menys (38%).

L’estudi conclou que és el nivell d’estudis el que més condiciona aquest hàbit cultural, essent les persones amb estudis terciaris les que més el tenen (38%) i la gent sense estudis els que menys (només un 10%). També el nivell d’estudis de la mare és una variable, “tant o més important” que els propis, apunta l’informe.

Quant als motius que al·leguen aquells que no visiten museus ni patrimoni, el responsable de l’estudi, Antoni Laporte, ha remarcat el fet que el preu és tot just la quarta causa. En primer lloc hi ha la manca d’interès, amb un 40% del total, seguit de la manca de temps (27%) i la preferència per altres alternatives d’oci (24%). En aquest sentit, Laporte ha valorat que si bé el nivell de renda no s’ha d’excloure com a condicionant, és “més important” el factor educatiu i cultural.

Per Laporte el percentatge del 60% de catalans que no va a museus (dades del 2015) no és un nivell extrem, si es compara amb l’entorn estatal i europeu, que presenta un panorama similar. Per l’autor de l’informe, allò “preocupant” és que és el primer cop que enquestes diferents sobre pràctiques culturals en diversos àmbits detecten “disminucions” de participació. Això ha estat, diu Laporte, “fonamentalment a causa de la crisi”.

L’altra constatació de l’informe és econòmica. Els catalans van gastar en museus i altres visites a exposicions i elements patrimonials al voltant de 10 milions d’euros. La diferència fins arribar als 200 milions d’euros que van ingressar el conjunt d’equipaments culturals catalans aquest any dóna la mesura de l’impacte del turisme exterior.

En aquest sentit, el director de l’Agència Catalana del Patrimoni, Àlex Susanna ha admès que bona part del públic local pot tenir la sensació d’haver “estat expulsat” dels museus catalans degut a la pressió turística. Amb tot, Susanna considera que el grau de desconeixement dels catalans sobre el propi patrimoni “clama al cel”, i entén que una part del baix percentatge de catalans amb l’hàbit de visitar exposicions i altres variants depèn del factor cultural i educatiu.

La cap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles, Magda Gassó, ha abonat la tesi de Susanna -i el seu prec perquè les institucions públiques es dediquin els propers anys a millorar aquesta situació- i ha convingut que durant anys la destinació de recursos públics ha estat la “preservació i el manteniment” del patrimoni. “Ara toca desviar aquests recursos cap al públic”, ha proposat.