L'escriptor i assagista Damià Bardera Poch (Viladamat, 1982) acaba de publicar un nou llibre, 'Nens de llet' (editorial El Cep i la Nansa). En la història, apareixen nens que miren núvols, nens orfes, nens sense braços, sense dits, nens grans abandonats en una societat infantil en què els contes de fades no tenen un final feliç.

En aquests 'Nens de llet', fílies i fòbies barderianes configuren un món de criatures víctimes d'uns adults desorientats i emocionalment inestables. Són contes mordaços, crítics, greus, fins i tot sarcàstics, però alhora tendres, fràgils i entranyables.

Doctor en Filosofia per la Universitat de Girona, Damià Bardera Poch és autor d´un desena de llibres (en paper): un de poesia ('El penúltim vòmit', Viena, 2008), un assaig ('L'home del sac: arquetip modern del no-res', Emboscall, 2015), a més de llibres de narrativa que, en lliuraments pràcticament anuals entre 2010 i 2016, constitueixen una obra clarament unitària i que crea un món extraordinàriament personal.

Personatges amorals, un llenguatge extremament sintètic, un ritme narratiu trepidant i un univers a mig camí del surrealisme i el grotesc en un món rural despullat de qualsevol particularitat i fora de cap temps identificable són alguns dels elements més destacats de la narrativa barderiana, que pren com a model la brevetat de la faula i el conte clàssic amb un tractament singular i una prosa tan tallant com torbadora.