La llibreria Edison de Figueres va acollir, aquest dijous al vespre, la presentació del darrer llibre de l´autor nord-català Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963), 'El navegant'. Editat per Proa, el volum narra, amb aires d'aventura, la història d´un personatge, l'Assiscle Xatot, nascut el 1852 a Perpinyà que té una gran habilitat, un do quasi insòlit i sobrenatural: el d´aprendre llengües, do que no li servirà, però, per excel·lir si no que el farà sentir, més d'un cop, "un èsser marginat". "El meu llibre és un homenatge a Jules Verne", va comentar l'autor davant una vintena de persones tot afegint que no "es tracta d'un assaig sobre llengües; tot i que volia que la llengua fos el motor de la novel·la, ho és la història".

Joan-Lluís Lluís va conduir la presentació divagant, amb cert humor irònic, al voltant de les llengües. "Al segle XIX, vuit o nou llengües dominaven el prestigi mundial, hi havia una jerarquia molt clara i això és el més nociu", explicà. Per al personatge que protagonitza 'El navegant', l'Assiscle, totes les llengües tenen valor "i això és una idea molt moderna". L'escriptor va anar desgranant exemples de com certes llengües s'han imposat a altres amb la idea que són millors, quelcom fruit de l'arrogància. Totes aquestes idees tenien el suport d'estudis i assajos científics estranys i, en ocasions, delirants com ara el llibre 'L'origen de la llengua celta' escrit a mitjans del segle XIX per un capellà occità que conclogué que totes les llengües venen del celta i que el celta era l'anglès del segle XIX. "Així demostra que l'hebreu era l'anglès", assegurà tot fent somriure a l'auditori.

L'autor d''El navegant' va confessar-se: "en els meus llibres intento explicar una història ben explicada de la millor manera, en aquest cas és una declaració d'amor a la diversitat lingüística, totes les llengües són iguals en dignitat i eficàcia". Aquesta declaració d'amor ha agradat, sens dubte, al públic ja que, després de tres setmanes al mercat, l'autor veurà ben aviat la segona edició d'El navegant'.