L'artista Ricard Ferrer ha finalitzat els frescos del presbisteri de l'esglèsia de Sant Martí de Vilaritg, a Cistella, fet que ha permés que el poble recuperi el seu patrimoni. Ha estat una iniciativa sorgida des de l'interés popular, que ha comptat amb el suport privat de Martí Amiel i del mateix artista, l´Ajuntament de Cistella, el Bisbat de Girona i el mossèn Josep Claparols. "L'estat de les parets de l'esglèsia feia patir els veïns del municipi" ha destacat l'alcalde Enric Gironella en la presentació de les pintures, aquest matí. L'esglèsia de Vilaritg, datada del segle XVII, ha fet un primer pas en la recuperació de les seves pintures, amb aquesta acció artística a la zona del presbisteri on Ferrer ha creat amb la tècnica del fresc diferents episodis relacionats amb la història de Sant Martí. L´objectiu a llarg termini és acabar per fases la restauració de l'església de Vilaritg.

Ferrer ha utilitzat la tècnica de la pintura al fresc per representar les històries més representatives de la vida de Sant Martí. La part central del presbiteri l'ocupa la coneguda escena que en què el sant ofereix la meitat de la seva capa a un pobre. Sant Martí, vestit de militar perquè formava part de l'exèrcit imperial, en temps de Constantí i Julià, ja catecumen, muntat en un cavall blanc, i abillat com correspon a la seva condició de soldat romà, amb cuirassa i casc, es gira vers a un home pobre, mig despullat, a qui ofereix la meitat del seu mantell vermell, mentre es disposa a tallar la peça de roba amb la seva espasa, escena coneguda com ´Partitio chlamydis'.

Altres escenes són la consagració de Sant Martí com a bisbe, a la ciutat francesa de Tours i el seu bateig després de deixar la seva vida militar i s'uneix a Sant Hilari a la ciutat de Poitiers, el seu intent de defugir de l'ordenació episcopal i la seva vida eremítica. L'artista també ha completat la seva obra amb la figura d'uns àngels, el ´Pare Etern, un camp de blat, la vinya, la Creu i la Columna, que són els símbols de l´església, que es poden veure en larc que separa el presbiteri de la nau. També s'hi pot veure representada la Verge Maria. En la clau de volta hi ha un Crist que duu la inscripció: "Egosum panis vivus qui de cel descendi". Segons ha explicat l'autor, es tracta d'escenes inspirades en les pintures de Simone Martini que hi ha a la basílica inferior d'Assís.

La singularidat d'aquesta pintura és precisament que són frescos, perquè segons paraules de l'artista, en la història de Catalunya n'hi ha molts pocs. L'artista de Blanes es va formar durant els anys 60 i és un dels darrers pintors d'aquesta tècnica. Els seus treballs es troben a l'església de Santa Maria de Blanes o a la dels Padrets, a la mateixa vila.També ha extés la seva obra a Navata, Figueres i ara a Cistella.

El dia 13 de novembre aprofitant que es fa la festa de Sant Marí, s'obrirà al públic l'esglèsia de Vilaritg i s'explicarà al públic el projecte realitzat per l'artista Ricard Ferrer.