Any 1943. Mentre mitja Europa es dessagna, Barcelona viu en blanc i negre els primers anys d´una dictadura que s´escola per tots els racons. També a la ràdio, on el programa de més èxit -un consultori d´Elena Francis avant la lettre- s´encarrega de resoldre els dubtes conjugals de les oients anteposant la moral a tot.
Aquest ambient és el dia a dia de Laia, la protagonista de 'Lamia' (Astiberri, 2016) de Rayco Pulido, un còmic a mig camí entre el thriller i la novel·la policíaca que juga constantment amb la barreja d´elements verídics -nadons robats als hospitals, ambientacions i decorats, etc.- amb d´altres de purament ficcionals com la irrupció d´un sanguinari assassí que dispararà la trama. Ràpid i fàcil de llegir, Lamia proposa una història alternativa de la crònica negra barcelonina del segle XX que deixa en aprenents de primer curs del grau en Psicopatia l´Arropiero i Enriqueta Martí.
L´obra de Rayco Pulido no és, però, la única novetat que, d´una manera o altra, se submergeix en els baixos fons. Qui també juga amb el submón del crim és Víctor Araque amb 'Buckson' (Grafito Editorial, 2016), una aposta decidia per una ciència ficció amb tocs gore amb legions de seguidors. Amb un ritme trepidant i accelerat, el còmic segueix Yannick, un jove que es veu immers en la cara més fosca i violenta del món de les màfies, arran d´una operació mèdica fallida que desembocarà en una orgia de sang i venjances.
Dos campaments, dos móns
Aquest octubre porta també l´arribada a casa nostra de 'Leñadoras' (Sapristi, 2016), una saga àmpliament celebrada als EUA i una nova ullada a les històries d´adolescents aventurers, de 'The Goonies' a la nostàlgica 'Stranger Things'. Cinc noies de càmping i un grapat de misteris sobrenaturals són els ingredients d´una glopada d´aire fresc a gèneres i tics que semblaven encasellats i que donen una nova definició al gènere d´aventures juvenils: còmics pensats per a nois i noies i que, alhora, fan que els adults que s´hi apropen tornin per uns moments a l´adolescència, fascinats i sense cap remordiment.
Un campament d´estiu és també un dels escenaris de 'Jane, el zorro y yo' (Salamandra Graphic), un conte sobre l´assetjament escolar a partir de la història -potser no verídica, però veraç- d´Hélène, una nena a qui unes companyes fan la vida impossible i que es refugia en les pàgines de la Jane Eyre de Charlotte Brontë. Història, a més, servida amb unes il·lustracions i una acurada edició que la converteixen en tot un caramel.
Una cirereta poc convencional
Una altra de les novetats és 'Melancolía' (Fulgencio Pimentel, 2016), de Simon Hanselmann, un nou recull d´historietes del trio format per la pseudobruixa Megg, el seu gat Mogg i el mussol antropomorf.
El retorn del trio protagonista -i d´una galeria de secundaris digne de narcosala dels horrors- és tota una bona notícia per als seguidors d´aquesta saga plena d´un humor àcid i punyent dels que substitueixen la rialla neta d´altres còmics per una de greu i profunda amb les mans al cap mentre es devora una pàgina rere l´altre.
