Itàlia

Repassen la influència dels clàssics italians en l'obra de Dalí

Es fa en una exposició que s'inaugura al Palazzo Blu de Pisa on es poden veure 149 obres del 1945 al 1982

29.09.2016 | 22:20
Moisès segons El sepulcre de Juli II de Miquel Àngel

La Fundació Gala-Salvador Dalí inaugura dissabte una exposició temporal al Palazzo Blu de Pisa (Itàlia), dedicada a la influència del classicisme italià a l'obra de Dalí. La mostra s'ha titulat 'Il sogno del Classico' i posa èmfasi en la influència d'aquest país i del Renaixement en l'obra de Dalí, que va visitar en diverses ocasions Itàlia. Els comissaris són la directora dels Museus Dalí, de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Montse Aguer, i el coordinador científic de Mondo Mostre (entitat organitzadora), Thomas Clement Salomon. La mostra estarà oberta des del 1 d'octubre fins al 5 de febrer de 2017 i està formada per 149 obres compreses entre els anys 1945 i 1982.

Destaquen quatre olis inèdits del darrer període de l'artista, quan reinterpreta en clau daliniana les obres mestres de Miquel Àngel. 'Il sogno del Classico' fa èmfasi en la importància d'Itàlia i del Renaixement en l'obra de Salvador Dalí, ja que tant l'artista com la seva companya Gala van visitar en diverses ocasions aquest país. Inclou 149 obres que abracen des de 1945 fins a 1982. La gran majoria de les obres (145) provenen són cedides per la Fundació Dalí, tres provenen del museu Dalí de Saint Petersburg (Florida) i una dels Museus Vaticans. En concret, es tracta de 22 pintures, 100 estampes de la sèrie 'La Divina Comèdia' i 27 il·lustracions per a 'L'Autobiografia de Benvenuto Cellini'.

El nucli central de la mostra parteix d'una selecció d'olis molt poc coneguts, quatre dels quals són inèdits. Figuren entre les darreres creacions de l'artista a la dècada dels 80, quan Dalí reinterpreta en clau daliniana les obres mestres de Miquel Àngel.
Presentades com a conjunt estilístic i temàtic per primera vegada, aquestes obres permeten indagar en la tècnica i el coneixement del Dalí d'aquell moment. Segons la comissària, Montse Aguer, la darrera etapa del pintor és, fins ara, "força desconeguda" però, segons remarca, manifesta "un ideari dalinià molt particular mitjançat una expressivitat que persegueix la persistència del procés creatiu i la recerca de la immortalitat".

Aguer ha destacat que, a través de la reelaboració de les obres de Miquel Àngel, Dalí treballa des del respecte absolut per la tradició i el passat. Però, també, adverteix de la necessitat de "superar-los a través d'una innovació constant sempre dirigida cap a la contemporaneïtat".

Context en què s'elaboren les obres

Des de la seva expulsió del grup surrealista, a l'inici de la dècada dels 40, el pintor català abandera una nova postura classicista i de defensa del Renaixement. Els interessos intel·lectuals de Dalí continuen expandint-se a la manera d'un humanista renaixentista. El pintor es considera el "precursor d'una nova fase renaixentista".

És en aquest context en el qual s'elaboren les il·lustracions per a l'autobiografia de Benvenuto Cellini, un dels artistes més influents del Renaixement florentí que li fascina per ser un home rebel i controvertit, i les il·lustracions per a 'La Divina' Comèdia de Dante Alighieri (incloses en aquesta mostra).

El conjunt de llenços inspirats en les creacions de Miquel Àngel corresponen a l'última època del Dalí pintor. Són obres creades al llarg de 1982, poc abans i poc després de la mort de la seva esposa i musa Gal (al juny del mateix any). La majoria pertanyen a la Fundació Dalí. Segons la comissària, són peces que permeten fer un estudi significatiu sobre el procés creatiu i tècnic del pintor en aquesta darrera etapa on es "reinventa estilísticament".

L'estudi sobre els procediments tècnics i el mètode de treball de l'artista corrobora que l'execució d'aquest conjunt de pintures va ser ràpida. En poc més d'un any, Dalí va pintar aproximadament 25 obres de temàtica inspirada en Miquel Àngel, a més d'unes altres 13 sobre Velázquez.

'La Divina Comèdia'

Aquesta sèrie va ser un encàrrec de l'Instituto Poligrafico de l'estat Italià abans de la commemoració dels 700 anys del naixement de Dante. Dalí va començar a treballar a Cadaqués durant l'estiu de 1950 i, dos anys més tard, va acabar les 102 il·lustracions, utilitzant una barreja de tècniques (principalment aquarel·la, guaix i tinta sanguina sobre paper en un format foli).

Finalment, cent il·lustracions van ser reproduïdes entre 1959 i 1963 mitjançant un procés de fotogravat en relleu de trama xilogràfica. Aquestes estampes es poden veure a l'exposició dividides en els tres càntics: Infern, Purgatori i Paradís.

'L'Autobiografia de Benvenuto Cellini'

El 1945, Dalí rep l'encàrrec de l'editor de Doubleday & Company per portar a terme les il·lustracions d'una nova edició anglesa de 'The Autobiography of Benvenuto Cellini'. La tècnica d'aquestes il·lustracions és aquarel·la i tinta xinesa sobre paper.

L'artista escull amb tota llibertat els moments de la narració de Cellini que li permeten desenvolupar al màxim la seva capacitat creativa i la seva fantasia. Aguer destaca que mostra una gran admiració per Cellini i per la seva habilitat en múltiples sectors artístics. Cellini, que havia estat escultor, orfebre i escriptor, encarna l'artista multidisciplinari que inspira Dalí. Aquesta sèrie és tan apreciada per Dalí que la guardarà tota la seva vida. És per aquest motiu que la Fundació Dalí conserva en l'actualitat els originals com part de la seva col·lecció. Una selecció de 27 il·lustracions es pot veure en aquesta exposició.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema