El periodista i escriptor gironí Xevi Sala ha guanyat el 49è premi Prudenci Bertrana amb 'I ens vam menjar el món', una novel·la d'aventures que gravita al voltant de les bases nord-americanes a l'Empordà. La història se serveix del 'flashback' per transitar entre l'actualitat i els anys 70, a les darreries del franquisme i la Guerra Freda. Gira al voltant de les vivències d'un soldat americà i un pescador comunista i, com explica l'autor, a l'hora d'escriure-la s'ha permès la llicència que "la ficció interfereixi en la realitat històrica sense alterar-la". El premi està dotat amb 30.000 euros. El tàndem format per Ricard Ruiz Garzón i Salvador Masip s'ha endut el Ramon Muntaner de literatura juvenil i Josep Maria Fulquet, el Miquel de Palol de poesia.
El 49è Premi Prudenci Bertrana de novel·la ja té nom propi. El periodista gironí Xevi Sala (la Bisbal d'Empordà, 1965) s'ha endut el guardó per 'I ens vam menjar el món'. Un relat que, tot i que arrenca amb un misteri, el mateix autor emmarca dins el gènere d'aventures. Sala hi entremescla ficció amb història -"ara bé, sense alterar-la", precisa- i fa girar l'argument al voltant de dos personatges principals: un soldat americà (Kirk Barrera) i un pescador comunista (Gori Vilar).
'I ens vam menjar el món' gira al voltant de les dues bases que els EUA van aixecar al Baix Empordà (la Loran i Ràdio Liberty). Això sí, precisa Sala, "sense ser benvolent amb elles però tampoc demonitzant-les". Servint-se del 'flashback', l'escriptor i periodista salta endavant i endarrere en el temps, des de l'actualitat fins als any 70, desgranant la particular amistat que es forja entre Barrera i Vilar.
Les peripècies dels protagonistes li permeten a l'autor abordar temes com l'antifranquisme, les acaballes de la Guerra Freda o "seguir la pista d'una cèl·lula comunista, integrada entre d'altres pels dos personatges, que es dedica a fer de les seves al Baix Empordà". Però més enllà d'això, Xevi Sala també aprofita el relat per tractar-hi altres temàtiques. "Parlo de les revolucions ajornades, de voler menjar-se el món i no morir en l'intent", explica.
Un punt de 'Forrest Gump'
El periodista gironí, considera que, de les quatre novel·les que ha escrit fins ara, 'I ens volíem menjar el món' és la més "llegidora". Assegura que el relat parteix de tres idees i un escenari. El lloc, en aquest cas, és clar: l'Empordà. I les idees, ell mateix les enumera una per una.
"D'entrada, que dels pitjors antagonistes, com són un pacifista i un soldat, en poden sortir les millors amistats", "que els veritables herois són els anònims", i que "la ficció pot tafanejar dins la realitat essent versemblant". Per això, l'escriptor fa que soldat i pescador coneguin personalitats de l'època com Salvador Dalí o Kirk Douglas i els fa participar en episodis de la seva vida. "Com em diu l'editora, la novel·la té un punt de 'Forrest Gump' que crec que funciona molt bé", explica Sala.
L'escriptor també assegura que 'I ens volíem menjar el món' demostra el valor de "les segones oportunitats". I aquí, no se n'està de recordar que, precisament, això és el que li ha passat amb el Bertrana, perquè l'any 2010 ja va quedar-ne finalista amb la novel·la 'Les causes perdudes'. "Quedar-ne fora no vol dir perdre, sinó tornar-ho a intentar", assegura, ja ara amb el guardó sota el braç.
'I ens volíem menjar el món' sortirà publicada al novembre sota el segell de Columna Edicions. Amb la novel·la, que s'ha imposat a la resta dels 72 originals presentats al Bertrana, Xevi Sala suma un altre premi al que ja tenia (Roc Boronat 2014 per 'Esborraràs les teves petjades'). El periodista, actualment director adjunt del grup 'El Punt Avui', també ha publicat 'A l'altre barri' i 'En la pell d'un mort'.
Un Hollywood català al voltant d'una herba destructiva
El tàndem format pel blanenc Salvador Macip i el barceloní Ricard Ruiz Garzón s'ha endut el 31è Ramon Muntaner de literatura juvenil, dotat amb 6.000 euros, per 'Herba negra'. Un thriller juvenil apocalíptic amb tocs de ciència ficció escrit a quatre mans entre el primer, metge i investigador afincat al Regne Unit, i el segon, escriptor i columnista.
La novel·la narra les aventures d'un grup de joves que, per atzar, descobreixen una organització secreta que pretén acabar amb la civilització. Per fer-ho, se serveixen d'una nova espècie d'herba, modificada al laboratori i que es comercialitza en forma de beguda.
Els dos autors defineixen 'Herba negra' com "una mescla d'acció, elements fantàstics i un còctel de violència i sexe". I aquí, asseguren, volen "trencar una llança" a favor d'aquest tabú que, malgrat no es fa aparèixer als relats juvenils, els qui els llegeixen "ja en parlen".
La novel·la, on l'ecologia hi té un paper important, s'ambienta al nord de Catalunya (sobretot, a la Vall de Boí). Però també hi apareixen altres localitzacions, com Salt o Vic, en una voluntat manifesta de posar en valor escenaris de Catalunya. "Això de mostrar els llocs, els americans de Hollywood ho fan molt, i nosaltres també volem demostrar que aquí també en tenim per ensenyar", expliquen Macip i Ruiz Garzón.
'Herba negra' sortirà publicat sota el segell Fanbooks. Els dos autors expliquen que, per escriure una novel·la a quatre mans, la fórmula no és cap altra que "revisar i reescriure" una i altra vegada el que s'ha fet per separat per aconseguir un estil homogeni. Però amb el guardó, asseguren que el seu estil ja neix "amb un premi sota el braç" i avancen que aquest és el principi del pseudònim que faran servir a partir d'ara quan escriguin: Macip Garzón.
Elegies per desxifrar la identitat
El filòleg barceloní Josep Maria Fulquet ha rebut el 39è Premi Miquel de Palol de poesia per 'Morir com un riu'. Un recull de catorze elegies que, com explica el mateix autor, "és complicat de descriure en poques paraules". Fulquet, però, com ja ha fet en el recull, s'emmiralla en Carles Riba com a referent per ajudar-s'hi.
"Ell deia que la poesia és un objecte de coneixement, i jo intento aplicar-ho", precisa. A 'Morir com un riu', que pren el títol d'un vers del poemari, el filòleg hi fa una recerca de la seva identitat, i intenta desxifrar-la. "Reconstrueixo la càrrega identitària, la manera implícita i explícita com es transmet per les generacions precedents", explica.
Vivències, experiències, traumes i conflictes personals s'entrellacen al poemari. Uns versos amb els quals, ja avança Fulquet, s'encomana d'una "certa tristor" -d'aquí, l'elegia- perquè com explica, "per a mi la vida és un conflicte no del tot agradable".
El Premi Miquel de Palol està dotat amb 2.400 euros. El recull guanyador es publicarà aquest proper novembre sota el segell de l'editorial Proa.
El noucentisme que defuig dels tòpics
L'historiador barceloní Jordi Casassas, rector de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), ha guanyat el 37è Premi Carles Rahola d'assaig amb 'La voluntat i la quimera: el noucentisme català'. Un estudi que vol sintetitzar tots els anys de recerca que Casassas ha fet al voltant del corrent. Un assaig que -ja vol deixar clar- ha escrit amb voluntat de "trencar tòpics" al voltant del "mecanicisme" amb què sovint se l'ha descrit i, fins i tot, "desprestigiat".
A l'assaig, l'historiador subratlla que el noucentisme català (no només cultural, sinó també polític) s'ha d'emmarcar dins una estreta relació amb la situació que Europa va viure entre les acaballes del segle XIX i l'esclat de la Gran Guerra. Casassas posa èmfasi en demostrar que el noucentisme no és un reflex exclusiu dels interessos de la burgesia local i també insisteix que a Catalunya, a diferència d'Europa, aquest va ser un moviment "liberal, demòcrata, republicà i parlamentari".
Però al costat d'aquesta voluntat, Casassas també vol posar de relleu que el noucentisme "generarà un relat del què és avui Catalunya, i d'aquí la quimera d'enfrontar-se a la realitat". Per a Casassas, el noucentisme no va ser només un parèntesi conservador entre el modernisme i les avantguardes, sinó que la seva estela va anar més enllà.
L'historiador defensa que el corrent "és un dels tres relats fonamentals que marca la Catalunya contemporània", al costat de la renaixença i el marxisme. "Així doncs, considerem que el temps llarg del noucentisme es produeix entre les darreries del segle XIX fins a la irrupció marxista dels anys 60 del segle XX", conclou.
El premi Carles Rahola d'assaig està dotat amb 6.000 euros. L'editorial Pòrtic publicarà la investigació de Casassas el proper mes de gener.
La poesia de Joana Raspall en una App
El projecte educatiu 'Un món de poesia', sorgit a través d'una App, s'ha endut el 16è Premi Lletra a la millor iniciativa digital de i sobre literatura. El guardó està dotat amb 2.000 euros. L'aplicació, disponible per a mòbils i tauletes, proposa als infants una aventura gràfica basada en els poemes infantils i juvenils de Joana Raspall.
En tan sols nou mesos, ja acumula més de 10.000 descàrregues i és present a una vintena d'escoles. El seu artífex i creador és el nét de la poetessa, el periodista Ernest Cauhé, de Sant Feliu de Llobregat. "Volia continuar el llegat de la meva àvia, acostant la seva obra divertida i fàcil als petits perquè, al mateix temps que juguen, aprenguin a estimar el món de les lletres", explica.
A més de l'App, 'Un món de poesia' també abasta tallers en escoles, llibres en paper i ebooks. "És un projecte que va sorgir d'una iniciativa personal i que s'ha fet global", explica Cauhé. Té presència a facebook, twitter i en els propers mesos l'aplicació tindrà la seva translació a l'anglès, amb 'A world of poetry'. Serà la primera traducció a l'anglès de la poesia de Joana Raspall.
Millor lletra en català per a Adrià Puntí
Finalment, el Premi Cerverí a lletra de cançó en català l'ha guanyat el músic saltenc Adrià Puntí amb 'La clau de girar el taller'. El guardó, que no té dotació, s'atorga per votació popular. El músic, que s'ha sincerat dient que aquest "és un premi que feia molts anys que m'esperava i, finalment, ha caigut" ha subratllat la importància de "la part literària" de les cançons.
"No sé però si 'La clau de girar el taller' és tan important literàriament, crec que n'hi ha d'altres que ho són més; però les coses són així", ha valorat amb el seu posat habitual. La cançó s'inclou dins el seu darrer disc, un treball que el músic dedica al seu pare i que s'inspira, precisament, en el seu taller.
Aquest any, els premis literaris de Girona han rebut un total de 146 originals per a les diferents categories. L'acte d'entrega dels guardons s'ha celebrat aquest vespre a l'Auditori de Girona. Encapçalat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, hi han assistit entre d'altres l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el president de la Diputació, Pere Vila.
La 50a edició, sense un Estat a la contra
El president de la Generalitat, durant el seu discurs, ha subratllat que els Premis Literaris de Girona "honoren en primer lloc la creació cultural, com ho ha de fer qualsevol país decent que es vulgui fundar en la cultura". I en segon lloc, Carles Puigdemont ha volgut posar de relleu que els guardons "honoren la nostra llengua, que ha estat perseguida, prohibida, menystinguda i ridiculitzada".
"Però tanmateix, una llengua amb què modestament, però sense límits en l'ambició, hem ajudat a millorar el món", ha posat de relleu el president, recordant figures com Ramon Llull, Pau Casals, Joan Miró o Gaudí.
El president tampoc ha passat per alt que l'any vinent, el 2017, el guardó més important del conjunt, el Prudenci Bertrana de novel·la, complirà mig segle. I aquí, Carles Puigdemont ja ha avançat a l'auditori que aleshores "la història haurà canviat", prometent que el futur Estat Català ja serà un fet.
"Perquè per a la cinquantena edició del Bertrana encara que haurem de continuar reivindicant la llengua, defensant-la creant, protegir-la i ensenyant-la millor, ja no tindrem un Estat a la contra ni un Estat que se'n desentengui, sinó que finalment la llengua catalana podrà comptar amb un Estat que la defensi", ha conclòs, arrencant els aplaudiments del públic.
L'acte dels Premis Literaris d'aquest 2016, al costat del lliurament de guardons, també s'ha convertit en un sentit homenatge a dues figures culturals gironines: la llatinista Dolors Condom i el periodista i escriptor Narcís-Jordi Aragó.
