El Port de la Selva

Troben restes dels motlles de les campanes de Santa Creu de Rodes

S'han localitzat en dues fosses excavades a terra, la troballa més destacada de l'onzena campanya arqueològica que finalitza el 25 de setembre

22.09.2016 | 18:20

La campanya arqueològica que s'està fent aquests dies al poblat medieval de Santa Creu de Rodes, al Port de la Selva, ha permès descobrir fragments dels motlles de dues campanes de l'església de Santa Helena construïdes a finals del segle XV, quan el poblat ja estava deshabitat. La troballa s'ha fet en una zona de treball a tocar de la necròpolis medieval, on en aquell moment era un espai obert.


Concretament s'han trobat les dues fosses on es posaven els motlles i fragments d'aquests, unes estructures efímeres que es destruïen per treure les campanes. Les restes no permetran reconstruir-les però aportaran informació d'interès, com ara el seu diàmetre –feien uns 80 centímetres- o la possible decoració a partir de l'anàlisi dels materials del motlle exterior que s'han conservat. Aquesta és l'onzena campanya que es fa a la zona i que acabarà el pròxim 25 de setembre.

Les excavacions van començar el 12 de setembre i s’han centrat en un espai d’uns cent metres quadrats a tocar d’un dels carrers secundaris de la zona oest del jaciment. Un dels aspectes que ha sorprès a l’equip d’arqueòlegs és que es tracta d’un espai obert, sense sostre, utilitzat com a lloc de treball aprofitant que les cases que hi ha a tocar i que s’han localitzat en els últims onze anys de campanya ja estaven abandonades.

“Quan fas una campana necessites que sigui un lloc allunyat de cases perquè durant el procés s’arriben a temperatures molt altes i es generen fums”, detalla Montserrat Mataró, una de les codirectores de les excavacions juntament amb Anna Maria Puig i Imma Ollich. L’elaboració requeria com a mínim una setmana de feina i es feia molt a prop del lloc on havien d’anar les campanes perquè el seu pes dificultaven el trasllat. Els arqueòlegs creuen que es van fer a finals del segle XV, quan el poblat ja estava abandonat, i que la seva destinació era l’església de Santa Helena que hi ha a tocar, un temple que va estar en actiu fins al segle XIX.

La descoberta de les fosses i els motlles

El que han trobat els arqueòlegs són dues fosses ben delimitades a terra i restes dels motlles d’argila exteriors d’una de les campanes. Aquestes dues cavitats és on es col·locaven els motlles –l’interior i l’exterior- per buidar-hi el bronze fos. Es tracta de construccions efímeres, ja que per extreure la campana s’ha de destruir. Malgrat tot, s’han conservat fragments del motlle exterior –visiblement cremats per les altes temperatures- que van quedar enterrats a la fossa.

Aquests fragments, juntament amb restes del bronze sobrant que també s’han conservat, permetran determinar com eren les campanes, si bé no es podran reproduir de nou amb exactitud. Segons explica l’arqueòloga Anna Maria Puig, a través de l’anàlisi del bronze se sabrà si hi havia altres materials –com ara plata-, juntament amb el diàmetre que feien les campanes i si s’ha conservat una part de la decoració exterior, com podrien ser sanefes o alguna inscripció. Fonts documentals assenyalen que les dues campanes van acabar segles després a altres temples de la comarca, de manera que s’ha perdut la seva pista.

Onze anys d'excavacions

Un dels fets més rellevants d’aquest jaciment és que el poblat juntament amb el monestir de Sant Pere de Rodes i el castell de Sant Salvador completa la trilogia de monuments que ocupen la muntanya de Verdera, sobre el Port de la Selva. És un indret estratègic amb unes vistes extraordinàries però també és un dels pocs emplaçaments d’Europa on es concentren els tres estaments medievals, tal i com apunta la professora d’Història i Arqueologia Medieval Imma Ollich i també codirectora del jaciment. Són els senyors feudals, que viuen al castell, els que resen al monestir i els que treballen al poblat.

Això explica per què és l'onzè any que s'hi fa una campanya arqueològica. Enguany hi treballen una quinzena d'estudiants. L'any vinent serà l'últim, coincidint amb el final del conveni. Els experts calculen que no s'haurà arribat a excavar el 20% del total del jaciment.

Els treballs compten amb el suport del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de Patrimoni de la Generalitat, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament del Port de la Selva.

El director territorial de Cultura a Girona, Francesc Ten, ha explicat que es farà una publicació, juntament amb la Fundació Albert Tomàs, on es recolliran tots aquests anys d'investigació i excavacions. La previsió és que estigui acabada l'any 2017.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema