La darrera campanya d’excavacions realitzada aquest agost al jaciment del Mas Castellar de Pontós ha permès confirmar l'existència d'una sala exclusiva per a homes coneguda com a 'andron' i destinada a menjador. En aquest espai s'han localitzat unes banquetes adossades als murs, on probablement s'estiraven mentre menjaven, així com importants quantitats de restes de fauna i culinàries. L'estança, d'uns 50 metres quadrats, es trobava en un edifici d'influència grega relacionat amb el nucli foceu d'Empúries. A més, en un altre sector del jaciment s'han trobat dos forns de grans dimensions que han permès documentar un espai a l'aire lliure on se celebraven festes obertes a l'estil de les actuals barbacoes.

Una vintena de persones ha participat aquest any de la campanya d'excavacions al jaciment del Mas Castellar de Pontós, que ha estat dirigida per la investigadora Enriqueta Pons, col·laboradora del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Els treballs s'han centrat a completar les troballes d'un edifici d'influència grega construït probablement a mitjans del segle V a.C. i que va ser víctima d'un incendi a l'últim quart del mateix segle. Les restes van aparèixer sota la torre de defensa del poblat fortificat abandonat a principis del s. IV a.C.

Fins a la data, se sap que l'edifici tenia uns 225 metres quadrats de superfície i unes sis estances. La més gran, d'uns 50 metres quadrats, ha estat interpretada aquest any com un 'andron', la sala que els homes utilitzaven com a menjador. Es tracta d'un espai molt repetit a les cases mediterrànies d'influència colonial.

L'any passat, la troballa de vaixella de bronze i armament i restes de fauna va apuntar la possibilitat que l'estança correspongués a aquesta mena d'estances. Ha estat ara, però, quan la localització d'unes banquetes adossades als murs laterals ha permès determinar-ho amb exactitud. Es creu que els homes que hi accedien s'estiraven a les banquetes per descansar o bé per menjar mentre eren servits, i que era una sala destinada a banquets per a habitants de la casa i altres convidats.

Al mig del llarg de la sala també s'han localitzat restes de fauna, entre les quals destaquen els extrems posteriors d’ovelles i cabres esteses. A les dues portes situades a l'est i l'oest de l'habitació també s'han trobat moltes restes culinàries.

Espai obert per a barbacoes

D'altra banda, s'ha documentat un espai a l'aire lliure on tenien lloc festes equiparables a les actuals barbacoes o graellades gràcies al descobriment de dos forns de grans dimensions. Es troben molt a prop d'un altre trobat fa anys i relacionat amb la fossa de les deixalles culinàries. Una troballa arqueològica que va ser àmpliament difosa arreu del món ja que ha permès establir pautes dels hàbits alimentaris de l'època.

Un dels forns apareguts aquest any, d’uns tres metres de llargada i de forma elíptica, estava cobert de diferents capes de cendres que senyalen un ús repetit de combustió. Probablement, es destinava a la cocció a la brasa, al caliu o a l'ast. L'altre forn, de forma circular i d’un diàmetre d’un metre i mig, devia estar cobert. La seva forma i composició, amb una solera d'argila compactada, recorda el forn de productes panificables més habitual en el món iber.

En aquesta campanya, també s'ha consolidat la part nord d'una casa de tipus agrari i dos habitatges d'ús domèstic associats a un altre d'estil hel·lenístic. Uns treballs que s'han realitzat amb l'aportació de la Diputació de Girona.

La intervenció arqueològica del Mas Castellar de Pontós forma part del projecte quadriennal 2014-2017 'La interrelació econòmica, social i cultural entre el territori empordanès i la zona emporitana: el complex arqueològic ibèric de Mas Castellar-Pontós (Alt Empordà)', promogut per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i avalat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.