Les 53 peces fins ara emmagatzemades al Museu Nacional d'Art de Catalunya ja són al Monestir de Santa Maria de Sixena des de les cinc de la tarda d'aquest dimarts. L'executiu català ha donat així compliment parcial a la sentència provisional del jutjat de primera instància número 1 d'Osca, que havia ordenat traslladar les 97 obres d'art en litigi a l'Aragó abans del 25 de juliol. L'enviament d'aquest dimarts, però, no inclou les 44 obres en litigi restants que hi ha al Museu de Lleida perquè estan catalogades i protegides per la Llei de Patrimoni. La consellera de Cultura del govern de l'Aragó, Mayte Pérez, a més de l'alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas, i altres autoritats aragoneses han esperat l'arribada les obres d'art des del mateix monestir.
Amb tot, el Govern ha insistit que exercint "totes les accions legals pertinents" per defensar els "legítims interessos" que la Generalitat ostenta sobre els béns en litigi.
Els béns en litigi van ser adquirits per la Generalitat a les monges de l´orde de Sant Joan de Jerusalem mitjançant contractes de compravenda de dates 28 de gener de 1983 i 17 de desembre de 1992, i pel Museu Nacional, el 20 de juny de 1994.
Les obres dipositades al magatzem al Museu Nacional d´acord amb la resolució del Departament de Cultura són dues fulles de porta de fusta policromada del segle XIII; quatre frescs traspassats a tela de Mateu Ferrer i anònims del segle XVI; una pintura sobre tela del segle XII; un conjunt format per 13 petits fragments de pintures sobre tela del segle XIII; un conjunt amb 37 peces d´indumentària entre les quals hi ha casulles, estoles, maniples, dalmàtiques, capes pluvials, mantons, xals, fragments de mantellines i un vestit femení, totes datades entre els segles XVIII i principis del XX; tres reliquiaris del segle XIX; tres fragments de plats de ceràmica; dues culleres; dues palmatòries; una forquilla; un pom de bordó; un fragment de rajola; una tapa sopera de ceràmica; un plat ceràmic de color blau; una escudella ceràmica daurada; una faldilla brodada; cobertes de llibres, una col·lecció de manuals notarials dels segles XVI-XVIII, una col·lecció de pergamins, llibres de cor, cartes i documents varis; dues pedres tallades; un fragment de creu de terme; i una caixa forta de ferro.
Evolució del conflicte a nivell judicial
El judici sobre la propietat de les 97 obres d'art de Sixena va tenir lloc el 27 de febrer de 2015 al jutjat de primera instància número 1 d'Osca i la seva titular, Maria del Carmen Aznar, va declarar nul·les les compres, en la sentència emesa el 8 d'abril de 2015. La Generalitat va recórrer llavors aquesta sentència a l'Audiència d'Osca, que encara està pendent de resoldre. Precisament el fet que la sentència no sigui ferma ha estat el principal argument de Catalunya per no traslladar els béns. Cal recordar, a més, que la decisió de l'Audiència encara es podria recórrer al Tribunal Suprem.
Tot i que la sentència no sigui ferma existeix, però, una ordre de trasllat provisional emesa pel jutjat de primera instància número 1 d'Osca el 12 de juny de 2016, a petició del govern de l'Aragó i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena. La Generalitat i el MNAC van recórrer aquesta ordre de trasllat provisional però el 23 de maig de 2016 la jutgessa d'Osca va rebutjar el recurs i el 24 de maig, a través d'un decret, va posar data i va ordenar a traslladar a Sixena les 97 obres d'art en litigi que es troben al Museu de Lleida i al MNAC el 25 de juliol. El Govern va presentar llavors el 31 de maig un recurs de revisió del decret pel que feia a l'establiment d'una data límit però el 5 de juliol la jutgessa també el va desestimar.
La Generalitat ha intentat frenar aquest trasllat de les obres a través d'altres vies també. El 19 de juny de 2015 el conseller de Cultura planteja un conflicte de jurisdicció i requereix la inhibició del jutjat de primera instància número 1 d'Osca en relació amb el procediment. El 23 de juliol de 2015, el mateix jutjat rebutja el conflicte de jurisdicció i ho remet al Tribunal Suprem. El Tribunal Suprem també rebutja el conflicte jurisdiccional plantejat per la Generalitat i reconeix així, la competència del jutjat de primera instància número 1 d'Osca per resoldre el conflicte.
Esgotada aquesta via, el 12 de juliol de 2016 la Generalitat i el MNAC demanen la nul·litat d'actuacions contra la resolució provisional del jutjat d'Osca i el 19 de juliol la jutgessa d'Osca desestima aquests incidents. La Generalitat considerava que tant la sentència com la interlocutòria s'havien dictat obviant les competències que té atribuïdes estatutàriament la Generalitat en matèria de patrimoni cultural.
