Irene Halsman, filla del cèlebre fotògraf Philippe Halsman, ha visitat aquest dimarts l'exposició temporal titulada 'Variants del Dali's Mustache', que tracta la col·laboració de Salvador Dalí i el seu pare. La mostra es pot veure fins al 31 de desembre d'enguany a la Sala de les Loggies del Teatre-Museu Dalí de Figueres.
Irene, que estava acompanyada pel seu fill Oliver, ha explicat detalls de la col·laboració entre els dos genis. "Dalí i Halsman es respectaven com a dos grans artistes que eren, sense enveges perquè treballaven en dos vessants diferents de l'art". Ella havia presenciat personalment el treball del pintor i el fotògraf. "Abans de cada imatge hi havia molta feina per preparar-la".
Amb la mostra 'Variants de Dali's mustache', la Fundació Gala-Dalí ha volgut donar més rellevància a la presència del propi artista en el seu museu. Per aquest motiu s'han escollit les imatges d'un dels grans fotògrafs del s. XX, el letó establert als Estats Units Philippe Halsman, amb qui Dalí va construir una relació de més de 37 anys.
Per aquesta mostra s'han seleccionat 23 fotografies que els dos artistes no havien inclòs a la publicació, una edició que va anar a càrrec del segell Simon and Schuster de Nova York l'any 1954. És, per tant, un material molt poc conegut i de gran vàlua.
La relació entre Dalí i Halsman
La col·laboració comença l'any 1941. Coincideixen en el projecte 'Labyrinth', interpretat pels Ballets Russos a la Metropolitan Opera House de Nova York l'any 1941, pel qual Halsman fotografia els vestuaris dissenyats per Dalí. Segueixen col·laborant estretament en encàrrecs comuns relacionats principalment amb ballets, entre d'altres, però també generen projectes propis com és el cas del 'Dali's Midsummer Night's Mare', 'Dali Atomicus', 'Escultura de Llum', i 'Voluptate Mors' en què les models es disposen en forma de calavera.
El fotògraf, a més, documenta l'enregistrament de la pel·lícula de 'Dalí, Chaos and Creation' el 1960. Quant a la intenció del llibre 'Dali's mustache', fet a quatre mans, Philippe Halsman explica: “Al 1954, el bigoti de Dalí havia crescut miraculosament. Quan el pintor va tornar a Nova York, em vaig quedar parat: les puntes del bigoti li arribaven més amunt de les celles. Vaig veure quin era el meu deure i vaig començar a fotografiar el joc i la interacció del seu bigoti. Em calia el consentiment de Dalí i em vaig adreçar al gran surrealista amb molta cautela: “Han escrit llibres sobre tu i sobre altres pintors. Però no hi ha cap llibre sobre una part de la teva personalitat, com ara el nas de Rembrandt o el peu de Picasso. Quin homenatge al teu geni, Dalí! La publicació d'un llibre consagrat no al tot, sinó només a una petita part de tu".
