Maria Àngels Anglada (1930-1999) ha estat una escriptora molt reivindicada a l´Empordà. Amb la voluntat de divulgar-ne una faceta més personal vinculada a la creació literària, els responsables de la revista Encesa Literària, l´editorial Cal·lígraf, li dediquen el quadern central del seu segon número, que es presenta aquest dimarts a les 18.30 hores a la biblioteca de Figueres, mostrant, per primer cop, les cartes que es van escriure l´autora d´'El violí d´Auschwitz' i el violí solista de l´orquestra d´aquest camp de concentració, Jacques Stroumsa.
Aquest epistolari està integrat per catorze cartes traduïdes del francès al català per la filòloga Anna Maria Velaz, que ha coordinat el dossier i que custodiava l´epistolari. Deu de les cartes són de Stroumsa i quatre d´Anglada, totes escrites durant un breu període de temps, entre el 18 de juny de 1998 i el 18 de febrer del 1999, poc temps abans de la mort de l´escriptora. Completen el conjunt dues cartes més, una de Mariona Geli a Stroumsa després de la mort d´Anglada, i l´altra, la resposta del músic. Velaz destaca els valors de les cartes: "És important la inclusió de referències culturals, literàries i musicals que ens permeten completar alguns detalls biogràfics d´Anglada relacionats amb la seva sensibilitat per la música".
La relació entre aquests dos personatges és curiosa. Stroumsa, que va dedicar part de la seva vida a divulgar la veritat sobre l´Holocaust, conegué Anglada després que aquesta ja hagués escrit el seu famós llibre. Va ser durant una conferència del músic a Barcelona, l´any 1998. El mateix any, gràcies a Anglada, Stroumsa, que ja tenia 93 anys, va ser a Figueres, on va oferir una conferència que, en aquesta revista, es transcriu íntegrament del judeocastellà al català. El músic tornà a Figueres el 2005.
Contribuir a la divulgació
El quadern, coordinat per la filòloga Anna Maria Velaz, el completen uns apunts sobre el poema Làpida i Afrodita (1996) d´Anglada; un article sobre la poesia de l´autora fet per Mariàngela Vilallonga i el seu poema Els aiguamolls. "Tot plegat ve a ser una contribució a un personatge ben divulgat aquí però no tant a fora", reconeix l´editor Jaume Torrent.
