La història de la vinya a l’entorn d’Empúries, l’Escala i el Montgrí centra dues exposicions, un llibre i un documental que es presenten aquest divendres i dissabte i que han impulsat el Museu de l’Anxova i de la Sal i el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries i el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.
Divendres a les 19h s’inaugura l’exposició “Nunc est Bibendum” (és hora de veure), al MAC-Empúries, que abarca els primers segles d’història de la vinya i el vi a l’entorn d’Empúries, des de la seva introducció per part de fenicis, grecs i romans. Aquesta es complementarà amb l’exposició que s’inaugurarà l’endemà, dissabte (20h), al Museu de l’Anxova i de la Sal, “Una mar de vinyes. El conreu de la vinya i el vi a Empúries, l’Escala i el Montgrí”, que fa un repàs a la història d’aquest cultiu des del segle XVI fins a l’actualitat, amb fotografies i objectes de l’arxiu històric i de particulars.
Coincidint amb la primera exposició es presentarà el llibre “Una mar de vinyes. El conreu de la vinya i el vi a Empúries, l’Escala i el Montgrí”, que conté articles de diversos historiadors i tècnics dels museus, així com fotografies recuperades i fragments de memòria oral que s’han recollit els darrers mesos, els quals també han servit per poder fer un documental amb el mateix nom, que serà presentat dissabte al Masle, coproduït pel MAC-Empúries, el Masle, el Museu de la Mediterrània i la col·laboració de Canal 10 Empordà.
Divendres, 17 de juny (19h, MAC-Empúries):
-Inauguració de l’exposició “Nunc est Bibendum”
-Presentació del llibre “Una mar de vinyes. El conreu de la vinya i el vi a Empúries, l’Escala i el Montgrí”
-Maridatge de cinc vins de la DO Empordà amb cinc tapes, a càrrec del sommelier del restaurant El Molí de l’Escala.
Dissabte, 18 de juny (20h, Masle):
-Inauguració de l’exposició i projecció del documental: “Una mar de vinyes: El conreu de la vinya i el vi a Empúries, l’Escala i el Montgrí”, a càrrec de Carles Xuriguera, actor i vinyater.
-Degustació de vi de les vinyes ecològiques del Montgrí i pa amb tomata i anxoves de l’Escala, amb la col·laboració d’Apoikia, Josep Subirana, can Casas (Can 28), Celler Viader i Mas Molla de Calonge.
El conreu de la vinya en els pobles de l’entorn del Montgrí era practicat des de la més remota antiguitat. Fenicis, grecs i romans escamparen per la Mediterrània les excel·lències del vi. Un element que era present a tots els àpats, no només com a beguda, sinó com a aliment per l’aportació calòrica. També era utilitzat en els rituals sagrats de connexió amb les divinitats. El vi també era utilitzat com a medicina, ja que es considerava que els ferments naturals del suc del raïm eren beneficiosos per l’organisme, especialment per a les digestions, per a evitar intoxicacions i per als refredats o estats gripals.
La producció i el consum de vi a Empúries i a l’Empordà s’introdueix a l’època de les colonitzacions i durant l’època grega es va consolidar com un element de prestigi i un mitjà de relació social. Però no va ser fins l’època romana que aquest territori va passar de ser àrea consumidora a una terra d’inversió per desenvolupar una vinya especulativa destinada a produir un excedent de vi per al comerç, sovint cap a terres molt llunyanes.
L’exposició mostra com aquesta iniciativa va desenvolupar un sector econòmic que va afectar múltiples registres, des del purament agrícola, lligat a la propietat de la terra al conreu de la vinya, als que es relacionen amb la transformació durant el procés de vinificació, a la fabricació d’envasos a les bòbiles per al seu transport, fins a la seva expedició i comercialització, per arribar, finalment, al seu consum, sovint en àrees molt allunyades de la zona productora.
El coneixement d'aquest fenomen econòmic prové de múltiples canals de recerca, des del registre de l'arqueologia terrestre i subaquàtica, l'estudi de l'arquitectura naval, fins a disciplines científiques que realitzen analítiques i estudis de les restes vegetals conservades.
L’exposició que es podrá veure a Empúries consta de set grans àmbits, explica de manera molt gràfica el procés històric que va portar a la implantació del conreu de la vinya en època romana. Així mateix ens permetrà conèixer aspectes molt diversos de la seva producció a l’antiguitat, des de les tècniques de conreu, passant pel procés de vinificació, fins a la seva comercialització i consum final del vi; en un territori que avui dia segueix produint vi i té una llarga tradició vitícola.
A l’Escala les vinyes més antigues eren a l’entorn d’Empúries, Cinclaus, les Corts, Vilanera i els Recs, tal com consta en els capbreus del segle XVI. En el segle XVII es començà d’aprofitar la zona dels Mallols, a l’entorn de l’estany de Poma i l’anomenada Muntanyeta Llarguera, l’actual Muntanya del Doctor Pi. La paraula mallol vol dir vinya jove, de menys de quatre anys i ha quedat en el topònim. Finalment la vinya arribà al vessant del Montgrí. Tot el massís es va treballar en feixes sostingudes amb paret seca, que aprofitaven de manera escalonada els vessants de la muntanya.
Durant el segle XVIII hi hagué una gran expansió de la vinya que es combinava des de temps immemorial amb la pesca dels sardinals. L’avantatge del conreu de la vinya era que el ceps creixien en els terrenys més dolents, no necessitaven de rec, ni de gaire dedicació excepte determinades èpoques de l’any com per la poda, els tractaments i la verema. Aquest fet permetia combinar-ho amb altres feines com la pesca. Per això, a la costa, es donà el que la geògrafa Yvette Barbaza anomenà el pescador-pagès o pagès-pescador. A l’Escala tots els pescadors tenien una vinya, per al consum a taula del vi de tot l’any. Les varietats cultivades eren mandó, malvasia, carenyana, garnatxa, jaumetó i picapolla entre d’altres. Algunes es cultivaven en els sorrals i d’altres en els aspres del Montgrí.
Durant el segle XIX es va produir la primera de les malalties de la vinya, una plaga d’oïdium, localment anomenat “fum” va matar les vinyes del terme. Un diari manuscrit de l’època, signat per Pere Lassús i cedit per Jaume Mas a l’Arxiu històric de l’Escala ho descriu:
“En el año de 1851 las viñas de l’Escala sufrieron hun des calabro de huna padregada que se llevo parte de la binas del terma y del terma de Torroella de Montgrí ... En el año de 1852 Volvieron a sofrir parte el mismo descalabro y en el mismo año se puso una malaltia que se le llamo o nosotros le llamamos fum y cinco años estuvimos sin encuantrar remedio y al cabo de los cinco años la divina providencia quiso que se encuantrase remedio echando sofra tres veces la primera cuando brotan segunda cuando hia están listos de florir y tercera cuando hia empiezan a madurar las dos veces ultimas no se echa a nadamas que a la ubas”.
Pocs anys després, es produí la segona gran plaga de la vinya. L’any 1863 un minúscul i prolífic insecte anomenat fil·loxera destruí totes les vinyes franceses. La primera vinya afectada de Catalunya fou una de garnatxa de Rabós d’Empordà. Entre 1879 i 1895 la fil·loxera va destruir totes les vinyes de Catalunya i va desposseir moltíssima gent de la seva única o principal riquesa.
A l’Escala només es varen salvar els ceps plantats a la sorra. La particularitat de les dunes de la badia de Roses que avançaven vers el Montgrí empeses per la tramuntana feia que moltes vinyes quedessin cobertes per les dunes, malgrat les interminables fileres de borró o borrom, que es plantaven per frenar el seu avenç. Moltes vegades, però, s’havia d’esperar un temps fins que la duna passés i tornés a descobrir els ceps. Els ceps enterrats de sorra no foren atacats per la fil·loxera.
La grapa també s’utilitzava per fabricar alcohol. L’any 1882, es construí la “Fabrica de alcohol vínico de Bofill i Oliveras”, coneguda a l’Escala com la “Fàbrica de l’Esperit”. Els promotors eren el químic Joan Bofill, o Joanet Forro i Josep M. Oliveras i Maranges, que va posar-hi el capital. A l’interior de l’edifici, sota terra, es construí una gran tina. La torre de l’edifici era rematada amb merlets i buida de dins per tal que hi sortissin els tubs de la destil·lació. L’any 1913 la fàbrica va fer fallida i Oliveras emigrà a Amèrica.
A les vinyes més allunyades del terme, es construïa una barraca per guardar les eines, aixoplugar-se en cas de mal temps i dormir-hi durant la verema. Algunes barraques tenien una cisterna subterrània que recollia l’aigua de la pluja per regar la vinya. A l’exterior, adossats a la paret hi havia dos dipòsits per preparar el sofre i el sulfat de coure per tractar els ceps.
El paisatge de l’entorn del nucli urbà de l’Escala es va transformar radicalment a partir de la dècada de 1960, quan la pressió urbanística produïda per l’arribada del turisme de masses, al costat d’una mala planificació del sòl, va condemnar a mort el paisatge rural i els oficis ancestrals.
D'una economia secular basada en la pesca, l’agricultura, la ramaderia, la indústria i el comerç, es passà en pocs anys a una altra de nova basada, majoritàriament, en els serveis turístics. Aquest fet modificà substancialment el territori, que, en el cas de la vinya, ocupava els sorrals de vora mar o els aspres dels vessants del Montgrí, transformant-lo en urbanitzacions d’apartaments i segones residències.
La pèrdua de les vinyes del terme fou tan accelerada que Josep Sastre «Gall», propietari de l’última premsa mòbil de raïm, que va funcionar fins l’any 1987 i Josep Salvat, en Pepito alegre, explicaven que, l’Escala havia passat, en vint anys, de ser un «jardí de vinyes», a tenir «vinyes en el jardí», si és que en quedava alguna.
