L’obra de l’artista empordanès Eudald de Juana s’exposa, al costat de la de Pau Marinel·lo i Gerard Castellví a la mostra BCN collective. L’exposició té lloc a la Galerie Schloss Wiespachn, un castell completament restaurat, situat a Hallein, a pocs minuts de Salzburg, Àustria. De Juana explica que “vam fer junts la residència artística l’estiu passat, al castell, i ara exposem les obres que vam produir allà i més obra que hem portat dels nostres estudis. Són un total de 80 peces: 13 escultures meves i la resta són pintures dels altres dos artistes”.

De Juana viu a Florència, allà ha acabat de perfeccionar la seva tècnica i fa classes al mateix lloc on va estudiar: The Florence Academy of Art, que basa el seu mètode en la representació de la figura humana tant en l’escultura, com el dibuix i la pintura. “En aquesta acadèmia, els professors són sempre antics alumnes” una feina que pot compaginar amb el treball a l’estudi, on s’inspira per a la creació constant.

'Alexandra', premiat a Londres

Fruit d’aquesta dedicació va néixer el retrat Alexandra, “un rostre subtil, calmat, amb la mirada cap a baix” amb el qual va tenir l’oportunitat de participar dins l’exposició del concurs de retrat escultòric de l’associació The society portrait of sculptors, un dels concursos més prestigiosos a escala europea en aquest sector, comenta l’artista. L’exposició es va fer a Le gallerie Pall Mall, al centre de Londres, durant una setmana, el mes de maig passat.

Al concurs, s’hi van presentar 250 escultures i 40 van ser seleccionades per ser exposades. No només va tenir el privilegi d’exposar al costat d’un dels seus autors més admirats, l’escultor xinès Li Xiangqun, sinó que dels cinc premis atorgats, De Juana es va endur el Comended of the atelier Fine art casting Prize, “de caràcter honorífic”.

Aquest jove artista empordanès porta una trajectòria imparable. Als 19 anys va començar els estudis de llicenciatura en Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Després de la seva graduació, el 2012, va continuar la formació en escultura i dibuix a la Florència on avui dia assegura sentir-se molt a gust. Ha explorat diferents disciplines artístiques, però sempre amb el cos humà com a punt de partida, i ara es troba en un punt, explica, “en el qual necessito trobar el meu estil, el meu propi llenguatge”. “M’agradaria barrejar un punt d’abstracció en la meva obra, però sempre partint de la figura humana perquè és el que em mou i em motiva”. N’és un exemple l’escultura Genisloqui, que fa referència al déu que protegeix un lloc o ciutat, “per això del cap i de l’esquena li surt precisament una ciutat” i també ho és Weightless dreams, una de les obres més recents.

Se sent captivat pel realisme social, treballar una obra i que aquesta expliqui una història, mirar un rostre i apreciar l’emoció que desprèn un traç inacabat: no li agrada que els seus treballs semblin perfectes, vol que quan s’hi apropi l’espectador, aquest vegi l’empremta que han deixat els dits, les eines de l’artista, “perquè desprèn més humanitat”.

Precisament ara l’escultor està immers en la preparació d’una obra de grans dimensions que preveu resultats espectaculars. “Es tracta de crear, des de la distància, però conjuntament amb la meva mare que viu a Navata, un conjunt escultòric a mida natural: una figura de la qual li surten del cap dos personatges i que apunta cap a una altra figura mig adormida”. Segons De Juana, aquesta obra presenta un estil diferent, més psicològic, “com si representés el despertar de les consciències”.

Varietat de materials

Actualment, l’artista utilitza tres materials diferents en la recerca de nous llenguatges: bronze, terracota i resina. “La resina la utilitzo per a les figures més grans: és lleugera i em permet experimentar a l’hora de pintar-la amb olis; li dono una segona vida, de manera que l’obra es converteix en escultura i pintura” explica. Pel que fa a la terracota, “em permet jugar amb les esquerdes que es crea en emplenar el motllo per crear un llenguatge diferent mentre que el bronze és el material etern que li dóna a l’escultura un caràcter de solemnitat”. De tot plegat, a Salzburg, l’artista ofereix una bona mostra.