El Departament de Cultura promou l'organització del 3r Congrés Internacional de la Llengua Catalana, 30 anys després que se'n celebrés la darrera edició, l'any 1986, i coincideix en el debat iniciat pel grup Koiné sobre el paper de la llengua catalana en una Catalunya independent. El conseller de Cultura, Santi Vila, s'ha adreçat als consellers responsables en matèria de llengua de les diverses administracions que conformem els territoris de parla catalana, al president de l'Institut d´Estudis Catalans i a la presidenta de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, per proposar-los la celebració del Congrés. Hi col·laboraran tant institucions de govern, com acadèmiques i de la societat civil.

Des del mes de maig de 2015, amb els canvis de govern a les Illes Balears, el País Valencià i l'Aragó, les administracions que conformem els territoris de parla catalana tornen a tenir a les agendes polítiques, com una prioritat, la voluntat d'impulsar la llengua catalana que els és pròpia. En aquest sentit, i com a continuïtat de la proposta feta pel conseller Vila, la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha iniciat les converses amb les diverses organitzacions que han d'impulsar conjuntament el Tercer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que es concretaran en una reunió al maig.

Enguany fa 110 anys que es va organitzar el Primer Congrés (1906) i 30 que es va celebrar el Segon Congrés (1986). En aquella darrera ocasió, els set territoris del domini lingüístic i les principals institucions van reflexionar sobre la situació de la llengua i sobre les mesures que calia prendre per a assegurar-ne la normalitat.

El Departament de Cultura destaca que des del 1986 hi ha la necessitat d'establir un nou marc de reflexió i debat sobre la llengua catalana en el seu conjunt, i de centrar en aquesta reflexió a l'entorn d'àmbits com el coneixement i l'ús, la integració i cohesió social i lingüística, la transformació tecnològica i comunicativa i la cooperació entre d'altres.

Aquest Congrés se celebraria doncs en un moment en el qual s'ha obert un fort debat sobre el paper del català en una Catalunya independent a partir del manifest 'Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent', signat per 275 persones i promogut pel grup Koiné, segons van recollir en un comunicat el passat dia 13 i davant les crítiques rebudes, Koiné va indicar que el seu document no proposava la definició d'una "oficialitat única" ni defensa el "monolingüisme", com asseguren que se li ha atribuït "de mala fe".